Joel Nicolau: "Pujar l’Alpe d’Huez va ser una autèntica passada; gaudia i patia alhora"

Com se sent després de córrer i acabar el Tour de França per primer cop?

Contentíssim. No tots els ciclistes tenen aquesta oportunitat i quan vaig veure que l’equip el correria i jo estava entre els seleccionats, vaig estar ben refet. A més a més, el vaig poder acabar i estar en alguna escapada per deixar-me veure un xic.

Desprèn felicitat.

Sí. La veritat és que ha estat any molt especial. He corregut el Tour i ha nascut el meu fill, Jan. Estar amb la meva dona i el nen a l’arribada París va ser màgic.

Expliqui, expliqui. Com és això de córrer un Tour? És tan dur com es pensava? Més? Menys?

Ha estat més dur del que m’esperava...Ja m’havien avisat, ja, que era diferent de totes les curses i molt dur.Tots arribem superpreparats però un cap allà, la velocitat cada dia de les etapes és superlativa. Mai es perdona res. Sempre s’està en tensió. Sí, el Tour és diferent de tot. A la Vuelta, l’any passat, podia recuperar en alguna etapa, aquí no vaig poder mai. I es van sumant dies i dies d’estrès i velocitat, que acaben passant factura.

Ha estat un somni fet realitat?

Aviam, és que no ho tenia al cap. Com que no era factible per l’equip, no ho veia com un objectiu. No era una possibilitat real i per això no m’ho plantejava. Ara, aquest any, quan van començar els rumors que el Cajarural podia anar-hi, sí que se’m va despertar l’interès i fort (riu).

Venia de ser segon d’Espanya i de fer una bona Volta a Eslovènia. Té l’espina de no haver pogut deixar-se veure més en alguna escapada?

Estava en molt bona forma, sí. Potser ara, a pilota passada, puc pensar que si hagués arribat més fresc hauria pogut brillar més.L’any passat vam enfocar tota la preparació per la Vuelta i vaig poder estar en escapades i ser el més combatiu. Ara, a partir de la segona i, sobretot, tercera setmana, ja no recuperava tan bé. A més a més, vaig estar engripat. Al Tour s’hi ha d’arribar fresc, que si no... Sí que vaig agafar llibreta i boli per apuntar on puc millorar per si mai torno a tenir una altra oportunitat de córrer el Tour.

Quina va ser la seva millor etapa?

La que vaig agafar una escapada i acabar dinovè. Tot i això, considero que, malgrat la dificultat de la prova, sento que ho podria haver fet força millor amb més calma. Esperava ser més combatiu i estar més endavant. Les grans voltes es plantegen per la general o per les etapes. La general era inviable pels meus números. Per això, el plantejament era caçar etapes, buscar el millor perfil i gastar el mínim de forces en la resta. En dies d’esprint o de muntanya, mirava de descansar una mica per arribar fresc pels altres dies.

Com és el dia a dia fora de la carretera al Tour? Tenen temps per fer-la petar o jugar a cartes a l’hotel?

Ui, no! El Tour no dóna marge per fer res. Al matí, esmorzem, pugem al bus i cap al poble de sortida, tenint en compte que abans hi ha caravana que passa primer. Estem molta estona al bus. Després de l’etapa, de seguida cap al bus, dutxa, massatge i a sopar. A la nit, amb prou feines podia parlar una estona amb la família i poca cosa més.

Va notar el caliu de la gent en les etapes catalanes i, sobretot, gironines?

Oh i tant! No havia vist mai proves amb tanta gent a Catalunya. Ni a la Volta ni en cap altra. A la Collada de Toses hi havia una gentada de por. És el que té el Tour, que ho omple tot de gom a gom.

Com a equip van notar gaire els abandonaments de Molenaar, Gaviria i Parra?

Van ser baixes importants perquè érem menys gent per repartir la feina per buscar escapades. Vam tenir molta mala sort perquè van ser tres caigudes i tres fractures.

Com és Tadej Pogacar? Hi ha tingut contacte?

Molt poc. Se’l veu molt alegre, això sí. D’altres, no ho són tant. L’últim dia a París vaig quedar tallat i vaig arribar al grup de Del Toro. Vam poder xerrar una estona i molt bé. És trempat i ben normal.

Amb quin moment es queda de les tres setmanes?

Alpe d’Huez. Són 13 quilòmetres i un desnivell fortíssim, però la sensació de pujar aquell port tan mític amb tanta i tanta gent al voltant va fer que se’m fes curt i tot. Era un passadís humà. No havia res d’igual. Gaudia i patia en la mateixa proporció.

Quins són els reptes següents?

Dissabte toca la Clàssica de Sant Sebastià i diumenge la de Getxo. Després, l’Arctic Race a Noruega.

Via: Diari de Girona