Xec en blanc a Guardiola

El president de la Federació Italiana de Futbol (FIGC), Giovanni Malagò, va excitar dimarts la premsa esportiva italiana a l’admetre en un programa de televisió que manté converses amb Pep Guardiola perquè dirigeixi la selecció transalpina, necessitada com ningú d’un potent estímul. Tres Mundials consecutius sense aconseguir la classificació justifiquen que hagi d’anar a totes. Però va baixar immediatament el suflé a l’assenyalar que no és gens fàcil que l’operació "arribi a bon port".

Com ja va transcendir, el cap de setmana passat, Paolo Maldini, director tècnic de la federació, acompanyat de l’exfutbolista Leonardo, el seu assessor, es van reunir amb Guardiola a Barcelona per valorar la possibilitat que el tècnic català assumeixi el càrrec de seleccionador, vacant des que va marxar Gennaro Gattuso, que va dimitir fa més de tres mesos, quan es va consumar l’absència mundialista.

El dirigent va afirmar que la federació, en l’aspecte econòmic, estaria disposada a fer un esforç pressupostari per Guardiola malgrat que la situació no és precisament pròspera: "Això no vol dir –va remarcar– que l’operació tiri endavant".

I com han volgut Maldini i Leonardo convèncer Guardiola? Li han posat a la seva disposició, segons va revelar La Gazzetta dello Sport, una àmplia xarxa de col·laboradors i observadors de la seva plena confiança que li permeti estar més temps a casa seva. Però el més transcendent és que li han obert la possibilitat que instal·li la idea de futbol en tota l’estructura federativa, tenint capacitat d’intervenció fins i tot en l’elecció del seleccionador sub 21.

La idea de Malagò seria seguir el camí dels tècnics estrelles a les banquetes, com Zidane (França), Klopp (Alemanya) i Ancelotti (Brasil), que s’està imposant en el post Mundial..

El principal obstacle amb què ensopega la Federació Italiana és la necessitat que va manifestar Guardiola de prendre’s un descans després de molts anys en primera línia. Des que va començar la seva carrera com a entrenador al filial del Barça (2007) només va tenir un any lliure, el que va agafar després d’abandonar el Camp Nou (2012).

De moment, va dir recentment, no sent la necessitat de tornar. Prefereix, com va dir, "disfrutar de la vida". No hi ha senyals que hagi canviat d’opinió, malgrat que un dia li agradaria dirigir una selecció i l’oferta pot resultar-li temptadora.

Temptadora perquè li permetria establir un pont aeri amb Barcelona. Temptadora perquè per poc que faci sempre serà una millora respecte al pou en què es troba la Itàlia futbolística. D’afegit, ell sempre ha sentit fascinació pel país, on ha viscut en les seves etapes com a futbolista a Brescia i Roma.

Sense jugadors d’alt rang

La part negativa és que ara mateix Itàlia no té futbolistes per configurar un equip que permeti garantir la tornada a l’elit. La crisi de futbolistes de rang és evident.

Els temps tampoc juguen a favor del somni de la federació transalpina. Necessita cobrir la vacant immediatament i les presses no solen agradar a Guardiola. El màxim dirigent va assegurar que el substitut de Gattuso arribarà aviat. Al setembre ha de disputar la selecció ja partits oficials, en la Lliga de Nacions.

Així que és normal que el president digués que, a més de Guardiola, entre els candidats figuren també Roberto Mancini, últim tècnic que va guanyar un títol amb la selecció italiana amb l’Eurocopa del 2020, i Andrea Pirlo, que entrena a Dubai, i va comentar que no són els únics aspirants. També formaria part de la llista Antonio Conte, que està a l’atur després de sortir del Nàpols.