Mor Kevin Keegan, doble guanyador de la Pilota d’Or

L’exfutbolista i entrenador anglès Kevin Keegan, doble guanyador de la Pilota d’Or, va morir ahir a 75 anys a causa d’un càncer, segons va anunciar la seva família. Va ser una de les figures més carismàtiques i influents del futbol anglès, amb una trajectòria polifacètica que el va portar de ser una superestrella al camp a un entrenador d’elit i tot un personatge fora de les pistes de futbol. Anglaterra li va retre immediatament una infinitat d’homenatges.

"Amb immensa tristesa anunciem que Kevin Keegan ha mort a l’edat de 75", van escriure els seus pròxims en un comunicat en què van explicar que havia "lluitat" contra el càncer que li havien diagnosticat a principis d’aquest mateix any i que havia estat envoltat de la dona i les filles en els seus últims instants.

Tot i que alguns potser el recorden principalment per la seva desafortunada etapa com a seleccionador d’Anglaterra, serà més recordat com un jugador de talla mundial al Liverpool i l’Hamburg, capità de la selecció anglesa i figura destacada al Southampton i el Newcastle United, club del qual va arribar a ser, possiblement, el personatge més estimat de la seva història.

L’exfutbolista anglès va ser una de les figures més destacades del futbol europeu en les dècades dels 70 i 80 després de conquerir dues Pilotes d’Or consecutives (1978 i 1979), a més de guanyar Lligues angleses, una Copa d’Europa i dues Copes de la UEFA amb el Liverpool. També va aixecar una Bundesliga amb l’Hamburg i va defensar la samarreta de la selecció d’Anglaterra 63 vegades.

"Vaig tenir un accident automobilístic i, arran d’això, vaig haver de sotmetre’m a una operació. Mentre me la feien, van descobrir que tenia càncer", va explicar Keegan al fer pública la seva malaltia.

Keegan va cridar l’atenció de l’entrenador del Liverpool, Bill Shankly, després de disputar més de 100 partits amb el Scunthorpe United. Va fitxar per tot just 35.000 lliures el 1971, en una de les operacions més rendibles de la història del club red. Es va convertir en un referent del club d’Anfield abans de continuar la carrera a l’Hamburg, Southampton i Newcastle United, equip en què es va retirar com a jugador el 1984.

Personalitat extravertida

Amb la selecció anglesa va disputar l’Eurocopa de 1980 i el Mundial d’Espanya el 1982. Entre 1972 i 1982 va marcar 21 gols en 63 partits internacionals i va ser capità 31 cops. La seva personalitat extravertida li va permetre participar en programes de varietats de televisió i gravar un parell de cançons. Es va convertir en un ganxo comercial i va aparèixer a molts anuncis i tanques publicitàries.

Després de penjar les botes, va iniciar la seva carrera a les banquetes. Va dirigir el Newcastle United, al qual va tornar a la màxima categoria del futbol anglès i amb el qual va vorejar el títol de la Premier League en la temporada 1995-96. Posteriorment, va entrenar el Fulham i la selecció anglesa, càrrec en què no va estar a gust, sensible davant les crítiques. Va acabar el periple a les banquetes al Manchester City abans de tornar breument, només vuit mesos, al Newcastle el 2008.