Pogacar s’exhibeix de nou en el Tour i guanya la seva tercera etapa

Tots s’arruguen en algun moment. Tots? Els que no es diuen Tadej Pogacar, el que treu la trituradora, la mateixa que va utilitzar al Tourmalet. I si no hi va haver diferències més grans va ser perquè les costes del Massís Central són curtes, i els descensos, perillosos. "¡No arrisquis!", li cridaven al jersei groc quan es jugava el bigoti a la baixada al port de Pertús. Més líder si és possible, ja acumula tres victòries d’etapa i demà superarà Miguel Induráin en dies com a líder del Tour. Poc més cal afegir sobre aquest fenomen eslovè. No permet fugues, com la de l’espanyol Javier Romo o la de l’equatorià Richard Carapaz. Ell posa a tirar els seus i gairebé no li importa que el seu amic Isaac del Toro es comenci a quedar sense bateria, com el mòbil que indica amb color vermell que cal buscar un carregador amb rapidesa.

Pogacar és un campió i resulta inútil iniciar qualsevol debat sobre si abusa, si no dona llibertat, si lliga el Tour o si l’esbronquen injustament. La seva obligació és guanyar, que per a això li paguen una milionada. I els altres, els que s’arruguen, molt fan de tenir més moral que l’Alcoià per perseguir-lo, tot i que sàpiguen que la captura és missió impossible.

Un 14 de juliol del 2026, festa nacional a França, es recordarà com la data d’una nova exhibició de Pogacar. Ell és el que va saltar sabent que ningú podia seguir-lo quan quedaven 16 quilòmetres per a la meta de Le Lioran, allí on Jonas Vingegaard li va pispar l’etapa a l’esprint fa dos anys. Al pobre Carapaz, campió olímpic i del Giro per més senyals, el va devorar en menys de 600 metres. Li va treure 40 segons com si un anés a sobre d’un utilitari i l’altre damunt d’un fórmula 1.

Fatiga de Del Toro

En el descens a l’últim port, Font de Cère, li van demanar moderació des del cotxe de l’UAE. Anava com un possès i no valia la pena caure quan té tots els contrincants a més de tres minuts en la general amb encara 11 etapes per córrer.

Si Pogacar volia tenir Del Toro al seu costat al podi de París, la imatge comença a ser borrosa. En l’atac de l’eslovè, el mexicà es va despenjar del grup perseguidor, cosa que en meta es va traduir en 1.31 minuts perduts amb el seu líder i l’entrega del jersei blanc, com a millor jove del Tour, a Juan Ayuso, quart de la general.

Vingegaard també va mostrar fragilitat, i ho va aprofitar Paul Seixas per comportar-se com un veterà i arribar en tercera posició a la meta, amb 10 segons d’avantatge respecte al ciclista danès del Visma.

Classificacions

Desena etapa

1. T. Pogacar (Esl/UAE).......3.58.08 h

2. R. Evenepoel (Bèl/RB)............a 32’’

3. P. Seixas (Fra/Dec).................a 34’’

4. F. Lipowitz (Ale/RB)..................m. t.

5. J. Ayuso (Esp/Lidl).................a 38’’

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE).....36.15.02 h

2. J. Vingegaard (Din/Vis)...a 3.36 m

3. R. Evenepoel (Bèl/RB).....a 4.06 m

4. J. Ayuso (Esp/Lidl)..........a 4.22 m

5. P. Seixas (Fra/Dec)..........a 4.35 m