Què guanya Espanya si es corona campiona del món? De l’impuls al consum a l’efecte sobre les exportacions

Cada gran èxit esportiu sol anar acompanyat d’una pregunta recurrent: quin premi rebran els vencedors? A títol individual, els futbolistes s’embutxacaran prop de 600.000 euros de la Reial Federació Espanyola de Futbol, però com a país, Espanya també traurà algun tipus de rèdit de la victòria. Amb "la Roja" ja classificada per a la segona final mundialista de la seva història, la resposta que ofereixen els estudis econòmics és clara: la victòria genera un impacte positiu, però els seus efectes són limitats en el temps i estan lluny de provocar un canvi estructural.

El benefici més evident s’aprecia durant la competició. La classificació de la selecció nacional per a les rondes decisives dispara l’activitat en nombrosos sectors, especialment en l’hostaleria, segons destaca Pedro Santa Cruz, director de Freedom24 Iberia, en un informe publicat recentment. Els principals beneficiats són els bars i restaurants, que registren un increment de clients coincidint amb els partits, mentre que també augmenten les vendes de televisors, samarretes, banderes i altres articles relacionats amb el torneig. Les celebracions posteriors contribueixen igualment a aquest augment puntual de la despesa. "Segons dades dels bars i restaurants espanyols que operen amb la plataforma de pagaments Square, les transaccions van augmentar un 36% durant els partits de la fase de grups respecte a períodes equivalents sense competició, amb pics del 66% en ciutats com Sevilla", afirma Santa Cruz.

A aquesta injecció de consum s’afegeix el premi esportiu. La FIFA ha fixat en 50 milions de dòlars la recompensa per al campió del Mundial, dins d’un repartiment global de 871 milions entre les seleccions participants. Es tracta d’una xifra rècord per a l’organisme, tot i que el seu pes sobre l’economia espanyola resulta pràcticament testimonial si es compara amb la mida del PIB nacional. "Per a l’economia espanyola, l’escala és una altra: amb un PIB d’1,69 bilions d’euros el 2025, segons l’INE, el premi esportiu de 50 milions equival, aproximadament, a un quart d’hora d’activitat econòmica del país", valora l’economista.

Marca Espanya

No obstant això, l’efecte econòmic més gran de conquistar un Mundial no arriba pels diners que reparteix la FIFA ni per les consumicions durant els partits. Diverses investigacions acadèmiques assenyalen que el principal benefici apareix mesos després i té més relació amb el comerç exterior que amb el consum intern. L’informe analitzat, una de les feines més recents sobre aquesta qüestió, va ser publicat el 2024 per l’economista Marco Mello, i conclou que els països campions experimenten un increment temporal del seu creixement econòmic durant els dos trimestres posteriors al torneig. Segons l’estudi, l’explicació està en l’enfortiment de la imatge internacional del país vencedor, un factor que afavoreix les exportacions i millora la percepció de les seves empreses i productes als mercats internacionals. "L’informe estima que guanyar el Mundial eleva el creixement interanual del PIB en almenys 0,48 punts percentuals durant els dos trimestres posteriors. El canal principal no és el consum intern, sinó les exportacions. Una explicació plausible és que la victòria actuï com una enorme campanya publicitària de la marca país", apunta l’expert.

Aquest fenomen converteix el triomf esportiu en una eina de promoció exterior difícil d’igualar mitjançant campanyes publicitàries convencionals. Tot i així, els mateixos investigadors insisteixen que es tracta d’un efecte moderat i passatger, la magnitud del qual s’ha d’interpretar amb prudència. Els economistes també adverteixen que part de l’increment de la despesa durant un Mundial respon a un simple canvi en els hàbits de consum. Molts aficionats destinen diners a veure el partit en un bar o comprar productes relacionats amb la competició, però redueixen aquesta mateixa despesa en altres activitats durant els dies posteriors. En altres paraules, no tots els diners que mou el torneig suposen una creació neta de riquesa.

Impacte a curt termini

L’experiència espanyola després del Mundial de Sud-àfrica del 2010 il·lustra bé aquesta realitat. Aquell triomf va reforçar la projecció internacional del país i va elevar la moral col·lectiva, però no va alterar el rumb d’una economia immersa llavors en una profunda crisi. Com va assenyalar en el seu moment la llavors vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, l’impacte seria "a molt curt termini", mentre que el creixement continuaria depenent de factors com la inversió, la productivitat o l’estabilitat institucional.

Les investigacions tampoc recolzen la idea que organitzar un Mundial garanteixi importants beneficis econòmics. Algunes anàlisis conclouen que les inversions necessàries per allotjar el torneig poden fins i tot superar els ingressos generats, una qüestió que tornarà a situar-se al centre del debat quan Espanya sigui una de les seus de la Copa del Món del 2030.

En definitiva, aixecar un Mundial sí que aporta beneficis econòmics. Incrementa el consum en determinats sectors, enforteix temporalment la imatge internacional del país i pot impulsar les exportacions durant alguns mesos. No obstant això, aquests efectes desapareixen amb relativa rapidesa i no modifiquen els pilars sobre els quals se sosté el creixement d’una economia. El llegat més gran d’un títol mundialista continua sent, per sobre de qualsevol xifra, la seva capacitat per projectar el país a l’exterior i generar un sentiment compartit entre milions d’aficionats.