Més enllà de la ‘mà de Déu’

Leo Messi no havia nascut quan va esclatar la guerra de les Malvines, un conflicte que encara marca la psique col·lectiva de l’Argentina quan se les ha de veure en qualsevol àmbit amb Anglaterra. Va quedar corroborat pels joves jugadors de l’albiceleste que, encara suats per l’esforç contra Suïssa, van saltar i cantar a la gespa una consigna inequívoca: "Ja ho veus, el que no salta és un anglès". El van reproduir per tot arreu els seus aficionats, tan tendents a la desmesura en el suport a la seva selecció. "Per Malvines, per Diego, per l’última de Leo...", van corejar els futbolistes després al vestidor.

El conflicte bèl·lic de 1982, tan lluny i tan present que s’acosta amb cada partit entre els dos equips des d’aleshores, torna a ser evocat amb la semifinal de demà a Atlanta d’una forma una mica forçada. Per sort, en l’esbojarrat univers futbolístic argentí sobresurten dos homes assenyats: el mite referencial, Messi, i l’entrenador, Scaloni. Els dos Lionel. "És un partit de futbol, ¿eh? No busquem res més. No hi ha més que això", va advertir el seleccionador argentí. Però ignorar per complet el passat serà impossible. Fins i tot Messi ha dit que enfrontar-se a Anglaterra és el que li faltava a la seva carrera.

Hi ha cinc precedents en competició mundialista entre els dos equips. El balanç és favorable als anglesos. Tres victòries per als Tres Lleons, un empat i una victòria argentina. Però quina victòria: Maradona, estadi Azteca, 1986. Però no correm. Esmicolem a continuació aquests cinc partits per estricte ordre cronològic:

Mundial de Xile, 1962

Fase de grups. 3-1 per a Anglaterra

Primer partit, encara sense la càrrega emocional posterior. Partit de primera fase. Van guanyar els anglesos amb gols de Ron Flowers, Bobby Charlton i Jimmy Graves. José Sanfilippo va anotar per als argentins. Durant tot el Mundial, Juan Carlos Lorenzo, el seleccionador albiceleste, va embogir bastant els seus jugadors, segons les cròniques de l’època. Per exemple, va organitzar partits de rugbi en els entrenaments perquè els seus jugadors s’acostumessin al rigor físic dels equips europeus. Amb aquestes idees, l’Argentina no va passar de la fase de grups. Anglaterra va arribar fins a quarts, eliminada per Brasil.

Mundial d’Anglaterra, 1966

Quarts. 1-0 per a Anglaterra

La llavor de la rivalitat es va plantar en l’eliminatòria de quarts del Mundial que va acabar guanyant Anglaterra. Abans del descans, el capità argentí, Antonio Rattin, va ser expulsat. Però llavors no existien encara les targetes vermelles i Rattin es va negar a sortir del camp. Van passar vuit minuts fins que va cedir. Al marxar va arrugar un banderí britànic, i els jugadors i aficionats locals es van enfurismar. Malgrat jugar amb superioritat, fins al minut 78 Anglaterra no va aconseguir marcar. El gol va ser obra de Geoff Hurst. Després del xiulet final, el seleccionador anglès Alf Ramsey va impedir a un dels seus jugadors intercanviar-se la samarreta amb un argentí i en la roda de premsa posterior va titllar els futbolistes albicelestes d’"animals". Es creu que aquest incident va contribuir a la introducció de les targetes grogues i vermelles, utilitzades per primera vegada en el Mundial de 1970. Rattin, per cert, va morir el cap de setmana passat.

Mundial de Mèxic, 1986

Quarts de final. 2-1 per a Argentina

Quatre anys després d’allò de les Malvines va passar a l’estadi Azteca una cosa màgica. Diego Armando Maradona no va poder triar un rival més adequat per a una exhibició tan estrepitosa. En un mateix partit, la mà de Déu i el gol del segle, segons la FIFA. Els dos costats de Maradona, el trampós i el geni únic, gravats per a la història. Gary Lineker va retallar diferències, però el dia va pertànyer al "barrilet còsmic", segons la bategant narració de Víctor Hugo Morales. Mai es va veure res igual. Mai es veurà. L’Argentina va acabar aixecant la copa de campió.

Mundial de França, 1998

Vuitens de final. 2-2. Argentina es va classificar per penals

El malson de David Beckham. El partit que el va convertir en un pària al seu país durant anys. Bullying nacional. Va ser expulsat per una puntada de peu al Cholo Simeone, que va fingir com si li haguessin clavat un punyal. Tot i així, Anglaterra es va apanyar per resistir i arribar fins als penals gràcies a una meritòria actuació de Michael Owen, de només 18 anys. Va provocar un penal transformat per Alan Shearer i va marcar el segon gol anglès, un golàs. Gabriel Batistuta i Javier Zanetti van anotar per l’albiceleste, que després es va imposar en la tanda de penals. En la següent ronda va caure contra els Països Baixos.

Mundial de Corea-Japó, 2002

Fase de grups. 1-0 per a Anglaterra

L’últim precedent entre les dues seleccions va significar la redempció de Beckham. Va transformar el penal que va donar la victòria a Anglaterra després d’un penal justet de Pochettino sobre Owen. La tensió dels precedents es va deixar notar. L’Argentina no va passar de la primera fase per primera vegada des de 1962. Els anglesos, dirigits per Sven-Göran Eriksson, van quedar eliminats a quarts pel Brasil de Ronaldinho.