França crema el Marroc a la foguera i ja espera Espanya

Amb ganyotes a la cara, però Espanya ja ho intuïa des de la configuració del quadre final. Assumia la campiona d’Europa que a la llunyania, en el penúltim esglaó cap a la segona estrella, l’esperaria aquesta França tan exuberant i letal. El Marroc s’atribuïa l’últim asterisc per a aquesta intuïtiva certesa, però Mbappé i Dembélé el van cremar ahir a la nit a la foguera. Espanya ja sap què l’espera si és capaç d’eliminar Bèlgica. La cita amb una selecció o l’altra està fixada per a dimarts, 14 de juliol, dia de la festa nacional francesa.

Per abrasió, la bicampiona del món va passar per sobre del Marroc en el duel de quarts de final. Només Bono va poder ajornar durant una hora la inevitable combustió aturant fins i tot un penal al pitxitxi Mbappé. Al Marroc, senzillament, li va quedar massa gran aquesta França que l’expulsa del Mundial per segona cita consecutiva. A Qatar va passar a semifinals; aquesta vegada, un pas abans. En les dues ocasions, un torneig excel·lent per a la millor generació africana de sempre.

No hi pot haver gaires retrets al patiment que van experimentar ahir a la nit a Boston. A la primera part, França va poder marcar gol de gairebé totes les maneres possibles. Una collita de dos o tres al descans no hauria resultat exagerada i, no obstant, el marcador no es va moure. ¿Per què? Perquè el Marroc té un porter superlatiu que es diu Yassine Bono.

L’exhibició de Bono

Va frenar per dalt un cop de cap poderós d’Upamecano i va fregar un xut al travesser de Digne; va frustrar per sota dues fuetades de pur nervi d’un Doué elèctric i de Mbappé; i, sobretot, va parar al minut 28 un penal al davanter del Reial Madrid que ell mateix havia provocat. Havien passat cinc anys del seu últim error des dels 11 metres amb la selecció.

Va ser un setge d’una França que arraconava el Marroc a la seva àrea quan tenia la pilota i tan bon punt arrencava els adhesius al contraatac. Sense el lesionat Saibari, ni tan sols es podien agafar els africans a aquesta valuosa vàlvula d’escapament, del tot sotmesos pel combinat de Deschamps. Van ser 45 minuts i una pausa de publicitat per fregar-se els ulls per la immobilitat del resultat, però semblava evident que Bono no seria capaç d’allargar el miracle durant gaire temps més. I, en efecte, no se’n va sortir.

Arribada l’hora de partit, en tot just sis minuts, la fortalesa marroquina es va esfondrar sense remei en dues accions marca de la casa de França: breus, sobtades i letals. Primer Mbappé va caçar una pilota solta a l’àrea per disparar des de la frontal i redimir-se del penal errat. Després, Dembélé va trobar un passadís central per conduir la pilota i va fer el segon amb un xut des de la corona de l’àrea que Bono només va arribar a fregar.

I aquí es va acabar l’enfrontament. Deschamps es va enfocar des d’aleshores a reservar l’apercebut Koné i el tocat Mbappé, víctima de diverses puntades de peu lletges i amb gel al turmell dret. Res, a priori, que li impedeixi disputar la semifinal de dimarts a Dallas on també hi vol ser Espanya. Tal com havia previst.