El talismà Merino allibera Espanya

Espanya jugarà els quarts de final. I ho farà gràcies a un gol de Mikel Merino, un jugador la presència del qual ha estat en l’aire per una lesió. Però el navarrès va arribar a temps i va tornar a ser talismà, en ple Sant Fermí, per decidir un altre partit crucial en què la fe espanyola va poder a les ganes dels portuguesos de nedar fins a la vora de la pròrroga. En un altre xoc dens, amb moments per a els uns i per als altres, Espanya va participar en l’últim ball de Cristiano Ronaldo, que marxa sense guanyar els nostres en un Mundial. Els de De la Fuente van dominar el partit, tot i que van evidenciar que no es troben en el seu millor moment. Però tindran un altre partit per continuar creixent: serà divendres a Los Angeles.

Versió infranquejable

El Mundial transita per la seva fase decisiva mentre conviuen dos corrents futbolístics. Un, el de l’anomenat "futbol modern", es fonamenta en les transicions amb seleccions com la França dels Mosqueters (Mbappé, Dembélé, Olise i Barcola), la nova Anglaterra de Tuchel o els vikings noruecs d'Haaland. L’altra l’encapçalen les seleccions que ponderen el futbol associatiu i maduren les ocasions cosint passades fins a generar la superioritat com l’Argentina de Messi o les protagonistes del derbi ibèric a Dallas. La Portugal de Vitinha i Neves, i l’Espanya de Pedri, Rodri i Olmo. Totes dues amb una idea comuna, cuidar la pilota, matisada per la idiosincràsia i el vertigen dels seus extrems.

Espanya, en aquesta versió infranquejable, continuava exhibint gana a l’hora de pressionar després de pèrdua per recuperar molt amunt. Als set minuts Oyarzabal va desaprofitar un mà a mà davant Diogo Costa després d’un deliciós passi filtrat per Olmo. L’ensurt va activar els portuguesos, que van començar a amassar la possessió. Cristiano va fer treballar Unai, ferm sota pals. Al quart d’hora, amb Rodri exhibint jerarquia i Pedri erràtic, Lamine va sortir al partit amb una rosca que va rematar Baena. Però Diogo Costa va avortar el gol. Era un partit de moments en què el perill augmentava quan s’estiraven les possessions. Dos púgils creuant cops mentre es protegien amb la guàrdia alta i intercanviaven el centre del ring.

El partit estava carregat d’electricitat. Les passades de seguretat lusitanes es van convertir en empentes rifades passada la mitja hora. Costa va sumar la quarta intervenció a centre de Cucurella i Olmo va regalar un gol que no va trobar rematador a l’àrea petita. Portugal patia, però en el tram final dues rematades de Joao Félix i Cristiano i un xut amb l’esquerra al travesser de Nuno Mendes donaven oxigen als de Roberto Martínez.

La segona part es va despertar més oberta, tot i que la principal novetat va arribar quan Lamine va deixar enrere Nuno Mendes i aquest es va emportar la mà als isquios. El del PSG marxava i a Yamal se li obria una porta davant Semedo. El contratemps va deixar tocats als lusitans, però Espanya continuava cometent errors impropis que confirmaven que no ha arribat al Mundial en el seu millor moment. Pedri i Baena erraven l’última passada, Lamine no acabava d’arrencar i Oyarzabal estava desaparegut a l’àrea, on van servir un parell de pilotes meravelloses per rematar. Però almenys enrere el desplegament de centrals i laterals era irreprotxable i es mantenia la porteria a zero. La pausa d’hidratació arribava amb Portugal aculada i Espanya empenyent.

Canvis vitals

L’últim quart va arrencar amb Joao Félix deixant el seu lloc a Leao buscant crear una amenaça en atac per sortir de la seva àrea. Diogo Costa es va sacsejar un centre enverinat de Lamine i Bruno va posar en perill Unai quan el partit mutava de combat de boxa a partida d’escacs. L’entrada de Ferran va aportar dinamisme a un xoc que feia olor de pròrroga, com tres dels cinc últims precedents. Cada minut que passava augmentaven les ganes de no equivocar-se quan De la Fuente va canviar agulles (Merino i Fabián per Pedri i Olmo).

I llavors va aparèixer el talismà. Aixecava el quart àrbitre el marcador indicant sis minuts de descompte quan una falta en camp portuguès va ser ràpidament treta per Mikel Merino, que va tocar per a Fabián, aquest va passar a Ferran i el blaugrana va filtrar una passada a Merino, que va encarar Diogo Costa i va clavar la pilota rasa a la xarxa. Els tres jugadors que havien entrat participaven en la jugada del gol. I Merino, com contra Alemanya a l’Eurocopa, classificava Espanya per a quarts i deixava, un cop més, Portugal al camí. El derbi ibèric va tornar a sortir car.

Subscriu-te per seguir llegint