Marta Fernández, boxejadora: "La gent pot veure la boxa com una cosa violenta, però jo la veig com un joc"

Marta Fernández Vergés té vint-i-nou anys i aquest mes de juny va guanyar el seu primer combat amateur de boxa. Tot i dur menys de quatre anys practicant l'esport en el Club Boxa Alt Empordà, Fernández s'hi ha anat enganxant fins a fer el pas a la competició. La figuerenca detalla com ha anat creixent la seva passió per la boxa i com va viure el seu exitós debut a França.

Com va començar amb la boxa, i en quin moment li va sorgir la idea de competir?

Jo em vaig apuntar a boxa només perquè volia fer exercici, farà uns tres o quatre anys. Hi anava venint i m'agradava l'esport. M'hi vaig enganxar i vaig dir: "Vinga, anem a millorar". Vas picant pedra a poc a poc. L'entrenador em va dir que em veia bé i li vaig dir que, si em veia preparada i sortia l'oportunitat, ho provaríem.

Quant de temps feia que sabia que tenia aquest debut i com el va preparar?

La primera idea d'intentar prémer una mica l'accelerador en la competició va ser l’any passat, cap a l'abril. Vaig decidir venir més sovint, anar més a fons en els entrenaments i prendre-m'ho més seriosament. La idea era intentar veure si estava preparada al desembre de l'any passat, en la vetllada que es feia aquí mateix, a casa, però per temes de feina i horaris no va poder ser. Al final, el combat va sorgir amb un parell de mesos de marge, i en aquell moment vaig acabar de canviar el xip.

Entrena cada dia?

Sí, faig un entrenament al dia.

Com va anar el combat i el seu debut?

Vam anar a Volvic, a França, en un torneig internacional on hi havia boxejadors de França, d'Espanya i de Suïssa. Em va sortir l’oportunitat de debutar i vaig fer el combat. Eren tres assalts de dos minuts i va anar bé.

Com és que va debutar a França? Hi havia algun motiu especial?

No, és simplement que és l'oportunitat que va sorgir. L'entrenador, en Rachid, està en contacte amb clubs tant d'aquí com de França. Havíem fet algun "interclub" amb alumnes que havien vingut aquí i a partir d'això va sorgir una vetllada d'aquestes.

"Vaig intentar prendre-m'ho com si fos un espàrring més, una mica més dur, en el que havia d'intentar col·locar els cops bé"

Com va viure la preparació mental, tant els dies abans com el dia del combat?

Abans del combat era una barreja entre intentar no pensar-hi gaire i intentar mentalitzar-me. Buscava un equilibri per no posar-me massa nerviosa, però també ser conscient del que era. En tenia ganes i ho veia com un repte. En el moment del combat sí que em van venir nervis. Vaig intentar prendre-m'ho com si fos un espàrring més, una mica més dur, en el que havia d'intentar col·locar els cops bé i no donar-li més importància de la que tenia. Lluitava contra una companya que s'havia preparat igual de bé i que tenia igual de ganes que jo. Podia passar qualsevol cosa i l'objectiu era gaudir-ho.

Com va desenvolupar-se el combat?

Per mi va tenir dues parts. La primera va ser molt intensa. La noia va venir amb moltes ganes, ella també debutava. El primer assalt va ser de força pressió, d'intentar agafar el ritme. A partir del segon i del tercer vaig notar que ella estava més cansada, perquè jo havia pressionat una mica més al primer. Tenia la sensació que, si no passava res gaire greu, havia guanyat als punts. I així va ser.

Va anar al combat amb alguna estratègia concreta?

No. Es tractava de treure tot el que havia après durant aquest temps. Crec que el meu estil també és adaptar-me una mica a la persona que tinc al davant. Si la persona ve a pressionar més, jo instintivament aniré a pressionar més. Si és més tàctica, potser jo també ho seré una mica més.

Com es definiria com a boxejadora?

Soc versàtil, m'adapto. En l'apartat mental estic pendent del que passa, no desconnecto, però tampoc em quedo bloquejada. L'entrenador em diu que tinc "pegada" (riu).

"La boxa és un repte constant. Et surt una cosa i dius: "Vinga, provem de fer això altre""

Tornant a quan va començar... Què és el que més va enganxar-la de la boxa?

Crec que és el fet que et "piques". És un repte constant. Et surt una cosa i dius: "Vinga, provem de fer això altre". Sempre hi ha alguna cosa per millorar. A mi em resulta molt divertit. La gent ho pot veure com una cosa violenta des de fora, però jo la veig com un joc. Aquesta part m'engresca moltíssim.

Abans havia fet algun altre esport?

M'agradava jugar a bàsquet, a futbol... Però entrenar mai m'havia agradat. Amb la boxa vaig veure que m'ho passava bé i que la manera d'entrenar em semblava divertida. Va ser el primer esport amb què vaig connectar en aquest aspecte.

I ara que ha guanyat aquest combat, què vindrà a continuació?

La meva idea és continuar entrenant igual, cada dia. Ara estic més motivada. No sé per quin motiu, però vaig tornar amb ganes de dir: "Vinga, som-hi".

No va baixar el ritme en els dies després del combat?

No. Justament, els dies després del combat vaig venir a entrenar, perquè en tenia més ganes. Era com si encara em durés l'eufòria d'haver competit. Vaig acabar sense molèstia ni dolor, amb energia.

Té algun altre combat al cap?

De moment no, però sí que vull continuar competint. Ho vaig mirant amb l'entrenador.

Subscriu-te per seguir llegint