Arnau Fàbrega s'emporta l'Amos de l'Àrea de Tercera en el seu retorn a casa

Tornen els Amos de l’Àrea, els premis que reconeixen els màxims golejadors i els porters menys golejats d’aquesta temporada en el futbol altempordanès, amb la seva quinzena edició. Enguany, la gala se celebrarà a La Cate de Figueres el pròxim dijous 11 de juny, a partir de dos quarts de vuit del vespre. Els premis són organitzats per EMPORDÀ i Prensa Ibérica, amb el patrocini de Garatge Sala. Hi haurà divuit guardons en nou categories diferents. Consulta tots els guanyadors d'enguany en aquesta notícia. L'entrada és lliure, amb l'espai limitat, i pots fer la inscripció en aquest enllaç.

El llançanenc Arnau Fàbrega, de vint-i-cinc anys, no jugava a l'Alt Empordà des que era juvenil. Després de voltar per mitja Espanya, l'estiu passat va decidir deixar el Barbastro per a agafar la porteria del Peralada i tornar a sentir-se primer porter. Ha jugat 31 partits a Tercera RFEF i ha encaixat 34 gols (1,1 gols per partit), fet que li dona l'Amos de l'Àrea per davant de Jona Morilla, el titular de l'Escala. El Peralada ha acabat vuitè i ha aconseguit els bons registres defensius que l'han caracteritzat els darrers anys.

Quina és la seva trajectòria en el futbol?

Vaig començar a Llançà, a l'equip del meu poble. Vaig anar a Girona i, allà, per una reestructuració de categories que hi va haver, vaig anar un any al Figueres i al cap d'una temporada vaig tornar al Girona. Després vaig anar a l'Espanyol, en sortir vaig estar al Juvenil de Nacional del Figueres i, d'allà, al Granada. Hi vaig jugar quatre anys i més tard vaig anar a Las Palmas, a Olot, a Barbastro i, finalment, aquí a Peralada.

Com va produir-se aquest fitxatge pel Peralada?

Sabia que hi havia interès des de feia anys, perquè soc d'aquí a prop, i vaig tenir la sensació que era el moment de tornar a casa i buscar altres coses futbolísticament, personalment... Venia de dos anys en els quals havia patit bastant i volia més estabilitat i un lloc on confiessin en mi. Per això vaig decidir-me pel Peralada. Quan fa molt temps que ets fora, jugar a prop de casa és un al·licient.

"Vaig tenir la sensació que era el moment de tornar a casa i buscar altres coses futbolísticament, personalment... Per això vaig decidir que Peralada era el lloc"

Com va ser l'experiència de tants anys jugant arreu d'Espanya?

He passat de tot, com tothom. Ho he gaudit molt i he passat per grans experiències, he estat en camps espectaculars, he jugat partits contra gent que mai imaginaria...

Com per exemple...?

Els dos anys de Barbastro ens va tocar l'Almería, l'Espanyol i dos cops el Barça a la Copa del Rei. Vaig poder veure l'evolució del Barça, amb un any de Xavi i un de Flick. Abans, quan jugava amb el Granada, anava amb el primer equip quan estàvem a Europa League i vaig poder estar a Old Trafford, al Maradona de Nàpols, al camp del PSV, el del Mälmo, a Mestalla...

Quines són les seves principals característiques com a porter?

Soc un porter que intenta intervenir el màxim possible fora de la porteria i, sobretot, intenta evitar les accions abans d'haver de parar-les. A l'escola de l'Espanyol em van ensenyar que primer prevenim, després evitem i al final, parem. Per la meva estatura sempre he tingut avantatge en el joc aeri, en sortir a fora... Això també té un efecte psicològic: per a la gent que veu el partit, canvia molt veure una parada del porter o una sortida fora l'àrea.

"Soc un porter que intenta intervenir el màxim possible fora de la porteria i, sobretot, intenta evitar les accions abans d'haver de parar-les"

Posa el benefici de l'equip per sobre de buscar la fotografia amb la parada.

Pel meu físic, era molt complicat posar-me a l'alçada d'algú més petit i explosiu. Com que quan era petit no podia lluitar amb algú així, jo em diferenciava d'aquesta manera: sortint fora l'àrea, estant un pas endavant, utilitzant la meva envergadura... Ara, el futbol també està canviant i tendint cap a això. Un porter ara juga amb els peus, fa de lliure, crea superioritats...

Com valora l'any en l'aspecte individual?

Crec que ha estat un gran any. He recuperat la sensació que buscava, la de tenir importància a la porteria, dins el grup... He tingut minuts de joc i he pogut sentir-me lliure. Quant a resultats, sempre m'agradaria donar més. Si he fet onze o dotze porteries a zero, m'agradaria haver-ne fet tretze o catorze. Però el focus principal de la temporada era tornar a estar en un punt que em permetés anar a més i crec que aquest any ha estat això.

"El fet de ser un equip molt agressiu i intens ha fet que hagi pogut dur a terme aspectes que m'agraden"

El model de joc ja característic del Peralada d'Àlex Marsal l'ha ajudat?

Jo m'intento adaptar a l'equip, estar pendent de tot i buscar l'equilibri. Com que, com he dit, jo intento prevenir, el fet de ser un equip molt agressiu i intens ha fet que hagi pogut dur a terme aspectes que m'agraden. A banda, les ganes que mostren tots els companys fan que tu estiguis actiu i rendeixis millor. Et connecta, et fa fer esforços de més pel company, et crea un sentiment... Tothom dona el seu màxim perquè sap que tot es fa pel bé de l'equip i del club.

En diversos moments han estat a prop del play-off, però sempre sense acabar d'entrar-hi, i han acabat vuitens. Com valora el rendiment de l'equip?

Crec que ha estat un any molt bo en tots els sentits. Sí que és veritat que tots els futbolistes sempre volem més, i ens ha quedat l'espineta de veure'ns en una posició una mica més elevada que la que al final hem quedat. Hem tingut problemes de lesions, hem perdut gent important durant períodes llargs... I això sempre estira una mica cap a baix. Tot i això, amb canvis de posició, adaptant-nos amb fitxatges i pujant gent del filial, crec que la temporada és de valorar. I s'ha de seguir en aquesta línia, perquè no sempre hi haurà tantes lesions.

Subscriu-te per seguir llegint