Amos de l'Àrea
Xènia Cardona i Estrella Martos, parella dins i fora de la pista i un Amos de l'Àrea especial amb el Vilafant
La portera suma el seu desè guardó mentre que Martos s'estrena en el palmarès
Inscriu-te per a la gala de l'11 de juny (19:30 hores) en aquest enllaç

Xènia Cardona i Estrella Martos en el Pavelló Joel González de Vilafant. / Roger Illa

Tornen els Amos de l’Àrea, els premis que reconeixen els màxims golejadors i els porters menys golejats d’aquesta temporada en el futbol altempordanès, amb la seva quinzena edició. Enguany, la gala se celebrarà a La Cate de Figueres el pròxim dijous 11 de juny, a partir de dos quarts de vuit del vespre. Els premis són organitzats per EMPORDÀ i Prensa Ibérica, amb el patrocini de Garatge Sala. Hi haurà divuit guardons en nou categories diferents. Consulta tots els guanyadors d'enguany en aquesta notícia. L'entrada és lliure, amb l'espai limitat, i pots fer la inscripció en aquest enllaç.
Les guanyadores de l'Amos de l'Àrea a Segona Catalana de futbol sala no només són companyes d'equip a l'FS Vilafant, sinó que també són parella fora de la pista. Una d'elles, Xènia Cardona, està més acostumada que ningú a aixecar el guardó: aquest serà el desè cop que se l'emporta. Aquesta temporada el compartirà amb Estrella Martos, autora de 17 gols en 26 partits. Cardona i Martos, que juguen juntes des que va crear-se el sènior femení vilafantenc, marquen una de les anècdotes més curioses d'aquesta quinzena edició dels Amos de l'Àrea.
Quina ha estat la seva trajectòria en el futbol?
Estrella Martos: Vaig començar al Celrà masculí. En el canvi a femení vaig passar per la Pera, el Santa Eugènia, el Cornellà de Terri, l'Estartit, el Girona... Vaig estar uns mesos al Figueres i en els últims tres anys he estat al Vilafant de futbol sala. He jugat a futbol tota la vida.
Xènia Cardona: Vaig començar a la Penya Unionista Figueres amb set anys. Quan em va tocar jugar amb les noies vaig passar al Cabanes, després al Figueres, uns mesos al Porqueres i finalment aquí a Vilafant, on ja fa tres anys que jugo.
Com han estat aquests tres anys en el futbol sala? El tornarien a canviar pel futbol 11?
XC: Ara mateix, en aquest moment de la meva vida, trio el futbol sala, però no canviaria cap dels anys que he jugat a futbol 11.
EM: Són esports que semblen molt similars, però que no tenen res a veure. El futbol sala és una passada, a mi m'encanta. Jo tampoc canviaria tots els anys que he fet futbol 11, perquè és únic, però sí que és veritat que el futbol sala té alguna cosa especial que enganxa.
XC: Hem fet molta pinya amb l'equip, es juga en interior... Ara ho prefereixo.
EM: També el fet que puguis entrar i sortir quan vulguis i el fet de tocar la pilota constantment. Té molt més ritme.
Com es definirien com a jugadores? Quines són les seves principals característiques o qualitats?
XC: Jo em considero molt regular. Com a portera soc àgil i tinc reflexos.
EM: Crec que tinc bona visió de joc i m'agrada molt jugar en equip.
"Ara mateix, en aquest moment de la meva vida, trio el futbol sala, però no canviaria cap dels anys que he jugat a futbol 11"
Com valoren l'any en l'àmbit col·lectiu? Han quedat setenes a Segona Catalana.
XC: Aquest any hem anat més a gaudir que a competir.
EM: Hem buscat mantenir l'equip i continuar competint en aquesta categoria, però no hem intentat l'ascens com vam fer, per exemple, el primer any.
XC: Al principi no teníem clar si faríem equip, estàvem sense jugadores ni entrenadors i jo, de fet, no anava a jugar. Es van trobar sense portera i al final em vaig incorporar. He anat als partits i prou, perquè estic preparant unes oposicions.
De cara a l'any vinent, l'equip continuarà?
XC: Pinta igual que l'any passat. Jo vull descansar i tenir temps per a estudiar, però com que l'Estrella juga, igualment haig de venir a veure-la i a elles els falta una portera... Sempre he d'acabar pringant (riu).
EM: Hi ha una base sòlida i aquest any els entrenadors sí que es volen quedar. Tenim algun fitxatge a la ment i, si tot va bé, tenim intenció d'anar més a competir.
Com és això de jugar les dues juntes, sent parella?
XC: Aquest any em fa especial il·lusió el premi, perquè és amb ella. Passada la meitat de la temporada vam veure que les dues lideràvem la classificació i vam dir "ostres!". Des de llavors hem controlat més els gols.
EM: Em fa il·lusió, perquè jo l'he anat a veure cada any que ella guanyava. És un premi significatiu. Compartir hobby i jugar al mateix equip està molt bé.
XC: Des que totes dues vam formar equip a Vilafant que venim juntes als partits i podem planejar els caps de setmana partint d'això.
"Hi ha una base sòlida i aquest any els entrenadors sí que es volen quedar. Tenim algun fitxatge a la ment i, si tot va bé, tenim intenció d'anar més a competir"
Esperaven tenir el rendiment individual que han tingut enguany?
EM: Jo soc una persona molt intensa i sempre penso que puc fer molt més del que faig. M'exigeixo molt i m'agrada, perquè això crea ambient i em manté motivada. No anava amb cap objectiu concret per a la temporada, però sí que em marcava algun repte abans de cada partit.
XC: Comptant que només he anat als partits, hi he anat a gaudir, a fer la feina ben feta i estic contenta amb com ha sortit.
Quin és el millor partit que han fet aquesta temporada?
XC: El de la tornada contra el Blanes, aquí a Vilafant. A la primera volta vam perdre amb claredat, va ser un partit desastrós, i a la tornada vam anar a lluitar i, almenys, a mantenir l'empat. Eren les primeres amb molta diferència de punts i, tot i que em van fer molts xuts, vaig poder mantenir la porteria a zero. Vam quedar zero a zero.
EM: Era un equip que ha fet més de cent cinquanta gols i que guanyava la lliga matemàticament si guanyava. També crec que va ser el nostre millor partit, va ser molt intens, físic i no et permetia despistar-te en cap moment. Nosaltres, des d'aquell dia, no vam perdre cap dels últims partits i hem acabat la temporada molt bé.
XC: També vaig passar-ho molt bé en l'últim partit, perquè a la segona part vaig fer de jugadora i vaig fer dos gols, vam fer diverses parets amb l'Estrella...
Subscriu-te per seguir llegint
- L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, demana 'l'expulsió del país' de dos multireincidents: 'Em diguin el que em diguin, espero que l’expulsió es faci el més ràpid possible
- Fa vergonya que una població turística com Llançà estigui així
- No pengis les trucades 'spam': aquesta és la frase que has de pronunciar per no tornar a rebre-les
- Carlos Llull, tècnic de climatització: 'Recorda això quan algú et digui 'apaga l’aire condicionat, que consumeix moltíssim'
- El petit poble de l'Empordà que connecta Sandra Barneda amb les seves arrels: "És on va néixer el meu pare i on he passat molts estius"
- Sara Carbonero (42 anys): 'El pare dels meus fills és d’un poble de 100 habitants, un poblet. I als meus fills els agrada molt
- L'emblemàtic Hotel Duran de Figueres renova el menjador sense perdre l'ànima de Ca la Teta
- Franc Molinos (38 anys), vivint en un camió amb els seus gossos: 'Fa set anys que no pago llum i amb prou feines pago aigua