Laia Palomeras i Júlia Vilà, dues unionistes que no fallen a la seva cita anual amb l'Amos de l'Àrea

Tornen els Amos de l’Àrea, els premis que reconeixen els màxims golejadors i els porters menys golejats d’aquesta temporada en el futbol altempordanès, amb la seva quinzena edició. Enguany, la gala se celebrarà a La Cate de Figueres el pròxim dijous 11 de juny, a partir de dos quarts de vuit del vespre. Els premis són organitzats per EMPORDÀ i Prensa Ibérica, amb el patrocini de Garatge Sala. Hi haurà divuit guardons en nou categories diferents. Consulta tots els guanyadors d'enguany en aquesta notícia. L'entrada és lliure, amb l'espai limitat, i pots fer la inscripció en aquest enllaç.

Si continuen així, Júlia Vilà i Laia Palomeras ja no sabran a quina prestatgeria guardar els trofeus dels Amos de l'Àrea. Cada juny en reben un de nou, sempre amb la Unió Esportiva Figueres i a Primera Catalana. El duo ha guanyat les tres últimes edicions del guardó. Vilà ho ha fet des de la porteria, jugant la major part dels duels del seu equip, i Palomeras ha alternat diverses posicions del camp fins a arribar als 12 gols en lliga. Han viscut, expliquen, la millor temporada col·lectiva de la Unió en els últims anys.

Quina ha estat la seva trajectòria en el futbol?

Júlia Vilà: Vaig començar jugant amb set anys a Cabanes. Hi vaig estar fins a juvenil de segon any; després, vaig fer una beca amb la qual vaig anar quatre anys a jugar a futbol i estudiar als Estats Units. Quan vaig acabar la carrera vaig tornar aquí, a jugar amb el Figueres. Aquesta ha estat la meva tercera temporada.

Laia Palomeras: Vaig començar al Sant Pere Pescador i després vaig anar a l'Estartit, on vaig estar cinc anys, i després a Cabanes. Vaig tornar un any al Sant Pere i després vaig venir a Figueres, on fa cinc temporades que jugo.

Com es defineixen com a jugadores?

JV: Em surt bé estar sota pals i el joc amb els peus. El que potser em costa més és el joc aeri.

LP: Penso que soc bastant polivalent, puc jugar a moltes posicions per ajudar a l'equip. Menys de portera, aquesta temporada he jugat a tot arreu. Si un dia falta la Júlia, veurem...

JV: Ets ràpida, tens bona definició... Si no, no series aquí.

Esperaven fer la temporada individual que han fet?

JV: La segona volta m'ha anat millor que la primera. Sempre m'ha passat: a mesura que avança la temporada vaig agafant més confiança, però al principi em costa una mica. L'Arseni (Comas) m'ha ajudat molt en això. He anat de menys a més.

LP: Estic contenta, m'ho he passat molt bé. A la segona volta és quan més ho hem gaudit tot: penso que, quan l'equip està millor, també és quan individualment estàs més bé, tens més confiança i et surten més les coses.

"Penso que soc bastant polivalent, puc jugar a moltes posicions per ajudar a l'equip. Menys de portera, aquesta temporada he jugat a tot arreu"

Laia Palomeras

Com han estat aquests últims mesos entrenades per Arseni Comas?

JV: Estic molt contenta amb ell, l'experiència que té és indiscutible. Ens ha aportat molt a escala de grup, s'ha sabut adaptar molt a nosaltres i ens ha ajudat a l'hora que ens adaptéssim a ell. Futbolísticament ens ha potenciat. Jo m'agafava els seus entrenaments com si anés a una missa, pensava "el que sap aquesta persona de futbol!". Com t'explica les coses, com veu el partit des de fora...

També van guanyar els dos Amos de l'Àrea de Primera Catalana d'ara fa un any. Creuen que han canviat com a jugadores? Què els ha ensenyat aquesta temporada?

JV: Soc una persona oberta a escoltar i a millorar; m'agradaria pensar que hi ha coses que he après respecte a l'any passat. No et sabria dir què, però també crec que aquesta confiança que vas guanyant amb els anys, els minuts que vas jugant...

LP: Estic més contenta aquest any, perquè crec que aquests últims mesos s'ha competit molt.

"Jo m'agafava els entrenaments (de l'Arseni Comas) com si anés a una missa, pensava "el que sap aquesta persona de futbol!". Com t'explica les coses, com veu el partit des de fora..."

Júlia Vilà

Han acabat sisenes, a prop de la cinquena plaça.

LP: Hi ha partits de la primera volta que podíem guanyar i que, si ho haguéssim fet, estaríem a dalt. No per pujar, però sí per quedar una mica més endavant. Això sí, estic molt contenta amb la posició en la qual hem acabat. Penso que mai havíem tingut un equip tan constant i competitiu.

JV: Hi ha hagut molt compromís per part de totes i es veien ganes de guanyar. A part dels tres o quatre equips de més amunt, que anaven a part, trobo que hem competit cada partit que hem jugat i hi ha hagut dies que l'any passat perdíem i que aquest any hem acabat guanyant a l'últim minut. Aquest treball de més que hi hem posat ens ha anat bé. Al camp estàvem totes juntes.

I què ha fet que els anés millor aquest any?

LP: Quan treballem totes juntes i quan totes podem venir, és més fàcil que totes anem a una.

JV: A part de dins del camp, en el vestidor també ens hem entès totes, tot i tenir edats tan diferents. Són moltes hores d'entrenaments, moltes hores de bus, de partits... i si crees aquest vincle fora del camp, després t'entens molt millor quan jugues.

Sabrien quedar-se amb algun partit d'aquesta temporada en el qual van jugar especialment bé?

JV: El de Premià, en el qual vam guanyar 1-2 amb un gol al final. Hi va haver unes quantes ocasions clares i vaig estar bé.

LP: A mi també em va agradar aquest, és un d'aquells partits que dèiem que l'any passat potser no hauríem guanyat. També el de Premià a casa.

JV: També em ve al cap el que vam jugar a casa contra l'Hospitalet. Vam perdre, però elles van patir molt fins al final.

Quina idea tenen al cap per a la temporada vinent?

LP: A mi m'agradaria continuar a Figueres. Estic contenta, la temporada ha estat la millor que hem tingut des que soc aquí.

JV: Estic estudiant una carrera i potser se'm complica una mica l'any vinent, però la idea és poder continuar aquí.

I poder tornar a guanyar l'Amos de l'Àrea.

JV: Per exemple, sí (riu).

Subscriu-te per seguir llegint