Nacho Ferretti s'assegura el seu hat-trick d'Amos de l'Àrea des de la porteria de Vilatenim

Tornen els Amos de l’Àrea, els premis que reconeixen els màxims golejadors i els porters menys golejats d’aquesta temporada en el futbol altempordanès, amb la seva quinzena edició. Enguany, la gala se celebrarà a La Cate de Figueres el pròxim dijous 11 de juny, a partir de dos quarts de vuit del vespre. Els premis són organitzats per EMPORDÀ i Prensa Ibérica, amb el patrocini de Garatge Sala. Hi haurà divuit guardons en nou categories diferents. Consulta tots els guanyadors d'enguany en aquesta notícia. L'entrada és lliure, amb l'espai limitat, i pots fer la inscripció en aquest enllaç.

L'argentí Nacho Ferretti rep, aquest 2026, el seu tercer Amos de l'Àrea i el segon que suma sent porter del Figueres. Tot i una nova temporada complicada per als de Vilatenim, Ferretti ha marcat bons registres a la porteria. Ha encaixat 32 gols en els 29 partits de lliga que ha disputat. El seu coeficient d'1,11 gols per partit no només li val el seu triplet d'Amos de l'Àrea, sinó que el situa també entre els porters amb millors números de Primera Catalana.

Quina ha estat la seva trajectòria en el futbol?

Ara fa un any i mig que soc a Figueres. Venia d'estar uns mesos sense jugar, i abans havia estat amb l'Escala, a Tercera RFEF, i al filial del Llagostera.

Com es definiria com a porter?

Crec que soc un porter simple. A mesura que han anat passant els anys m'he fet un porter més simple i he deixat de buscar la parada més espectacular per buscar allò que més funciona. Amb en Toni (Marín) ho hem anat corregint molt, m'ha donat un suport increïble. Ara mateix crec que soc força sobri, tinc molta més paciència i experiència que abans.

"A mesura que han anat passant els anys que m'he fet un porter més simple i he deixat de buscar la parada més espectacular per buscar allò que més funciona"

Com valora el seu any en l'àmbit individual?

Bé, força regular. Amb punts més alts i punts més baixos, com cada any. Hi va haver un moment de la temporada en el qual vaig estar en un moment força baix mentalment, però en general ha estat un any regular.

És el seu tercer Amos de l'Àrea. Com ha canviat com a porter respecte al seu segon i el seu primer trofeu?

He canviat molt. Com he dit, he corregit moltes coses i això m'ha ajudat molt a adaptar-me a cada entrenador nou que ha vingut. Cadascun et demana afegir certes coses al teu joc i aquesta temporada, per exemple, he afegit temes com el joc amb els peus, el fet de jugar més avançat... Eren coses que no tenia.

"Ha estat un any molt desgastador, començar bé la temporada i acabar-la malament ens va esgotar mentalment"

Quin és el millor partit que ha fet aquest any?

El de l'Argentona com a visitants, que vam empatar, o el del Palamós, també al seu camp, que vam acabar perdent just al final per culpa d'un rebot. Abans havia parat sis pilotes. També diria el partit amb la Juventus de Lloret a casa.

Ha estat un any difícil, amb tres entrenadors diferents. Com ha viscut la temporada?

Ha estat un any molt desgastador. Esperàvem ser més amunt, el nostre objectiu era tornar a Lliga Elit fos com fos. Començar bé la temporada i acabar-la malament ens va esgotar mentalment. Perquè es va fent llarg, perquè no saps els resultats, perquè no ens sortien les coses... Ens ha passat com la temporada anterior, que arribàvem molt a la porteria contrària, però no ens entraven els gols.

"A l'afició li diria que ens perdoni per les dues últimes temporades, que han estat desastroses, perquè ni els jugadors ni els entrenadors hem donat amb la tecla"

Van caure en una molt mala ratxa i, un cop es van veure a la part de sota, remuntar es va fer molt complicat.

Sí, sí. Quan agafes una mala ratxa és molt difícil sortir-ne. No ajuden els canvis d'entrenador; cadascun volia posar el seu segell tan aviat com fos possible i, amb poc temps i sense sortir les coses... És una bola de neu que s'ha anat fent més grossa.

Un cop aconseguida la salvació a Primera Catalana, què li diria a l'afició del Figueres?

Que ens perdoni per les dues últimes temporades, que han estat desastroses. Crec que l'aficionat no pot estar orgullós de nosaltres, aquesta és la veritat, perquè ni els jugadors ni els entrenadors hem donat amb la tecla. Els demanaria que l'any vinent continuïn estant aquí. Al cap i a la fi, els jugadors anem passant, però ells són els que han de seguir aquí. Ells són els que fan gran un club.

I quina idea té a títol individual?

De moment estic descansant. No sé què passarà. El mòbil no m'ha sonat.