Marina Torres i Jenni Ruiz, les impulsores del futbol femení a l'Escala que també regnen en l'Amos de l'Àrea

Tornen els Amos de l’Àrea, els premis que reconeixen els màxims golejadors i els porters menys golejats d’aquesta temporada en el futbol altempordanès, amb la seva quinzena edició. Enguany, la gala se celebrarà a La Cate de Figueres el pròxim dijous 11 de juny, a partir de dos quarts de vuit del vespre. Els premis són organitzats per EMPORDÀ i Prensa Ibérica, amb el patrocini de Garatge Sala. Hi haurà divuit guardons en nou categories diferents. Consulta tots els guanyadors d'enguany en aquesta notícia. L'entrada és lliure, amb l'espai limitat, i pots fer la inscripció en aquest enllaç.

La temporada 2025/2026 ha estat la primera amb un equip sènior femení en el Futbol Club l'Escala. Era una feina pendent del club anxover i la primera experiència ha resultat ser tot un èxit. El conjunt ha competit a Segona Catalana i ha acabat sisè, tot i que la tercera plaça ha quedat a només tres punts. Marina Torres i Jennifer Ruiz, dues jugadores altempordaneses amb molts anys de futbol a les cames, han estat dues de les principals impulsores del projecte. A més, posen la cirereta a la temporada amb un premi Amos de l'Àrea per a cadascuna.

Torres, de Garrigàs, aixeca el seu quart guardó. Ha rebut 35 gols en 23 partits i ha tingut un coeficient d'1,52. Ruiz, de l'Escala, s'estrena en el palmarès després de marcar 22 gols en 22 partits.

Quina ha estat la vostra trajectòria en el futbol?

Marina Torres: Vaig començar amb el Borrassà, amb quatre anys. Vaig passar pel Llers, Vilamalla, Cabanes, Sant Pere Pescador... Després vaig jugar al Figueres, al Camallera i finalment he acabat aquí, a l'Escala.

Jennifer Ruiz: Jo vaig començar jugant al pati de l'escola. Em vaig federar per primer cop amb el Palafrugell, vaig estar-hi tres anys i vaig anar a l'Estartit. Més tard vaig jugar al Sant Pere Pescador, al Pontenc, tres anys al Camallera amb la Marina i ara soc al club del meu poble.

Com es definirien com a jugadores?

JR: Tinc molta velocitat, soc explosiva. M'enfoco molt en els meus objectius, em proposo molts reptes, sovint quant a gols. Considero que soc força solidària dins el camp.

MT: Com a portera he anat millorant progressivament. Vaig començar sent central i vaig posar-me a la porteria per suplir una lesió. He tingut pocs entrenadors de porter, però considero que he anat millorant per mi mateixa, a partir dels meus errors i de mirar molt futbol, sobretot femení. Jugo molt amb els peus i intento comunicar-me molt des de darrere.

Com valoren la seva temporada en l'àmbit individual? Esperaven que anés com ha anat?

JR: Sincerament, no m'esperava fer 22 gols. Venia de futbol 7 i de tenir una lesió de més de sis mesos. Pensava que deixaria el futbol, però es podria dir que vaig revifar; m'ha fet tanta il·lusió el projecte i l'he viscut tant, que això m'ha ajudat a voler que l'equip tirés endavant. Els gols són clau i m'he sentit responsable a l'hora d'ajudar l'equip.

MT: Ha estat una temporada molt positiva. Jo pensava que no tornaria al futbol 11, però vam decidir-nos per impulsar el projecte entre la Jenni, la Queralt (Frigola) i jo. Va ser un estiu molt intens, vam treballar molt fent reunions, parlant amb gent... Cada victòria m'ha enorgullit molt, l'hem sentit com a molt nostra. Jo, personalment, m'he tornat a engrescar molt amb el futbol 11. Tenia com a marca encaixar un màxim de 30 gols i no ha pogut ser, sobretot perquè vaig encaixar 10 gols entre el primer i l'últim partit de lliga, però de cara a l'any vinent em proposo no passar dels 25.

JR: I jo em proposo ser màxima golejadora del grup.

Com han viscut la tornada i la readaptació al camp gran, el de futbol 11?

JR: A mi m'era igual, però el futbol 7 se'm feia petit, perquè m'agrada tenir espai per a córrer.

MT: Em va costar molt, sobretot en els primers partits, perquè vulguis o no tot canvia i la porteria es fa molt més gran. A futbol 7 arribava a tot, aquí la cosa és diferent. Això sí, ara ja no hi tornaria.

JR: El futbol 7 és molt més dinàmic, però jo com a futbolista visc molt més el futbol 11. Per a mi és molt més emocionant.

"Cada victòria m'ha enorgullit molt, l'hem sentit com a molt nostra. Jo, personalment, m'he tornat a engrescar molt amb el futbol 11"

Marina Torres

Qui ha format aquesta primera plantilla sènior de l'Escala?

MT: L'equip el formen jugadores d'entre setze i quaranta-nou anys.

JR: La mitjana d'edat és d'uns trenta anys. Les veteranes ajuden molt a les joves, que juguen des de petites, però que només es poden guanyar amb l'experiència. En aquest punt ajuda molt tenir jugadores veteranes, és molt bo tenir aquesta diferència d'edat.

Com va ser l'inici de temporada, en el moment de crear un equip nou amb jugadores d'edats tan diverses?

MT: A principi de temporada tot era nou, érem com un conillet d'índies que no sabíem cap a on anava. Al final hem fet pinya i ara tenim un grup molt consolidat.

JR: En els grups grans sempre hi ha gent que s'adapta més i altra gent que necessita més temps, però crec que hem sabut integrar bé les jugadores. Hi ha un equip molt maco.

Han quedat sisenes a Segona. És el que esperaven?

JR: Fins a l'últim partit hauríem pogut ser terceres. Sent el primer any en un club on no hi havia futbol femení, crec que acabar amb opcions de ser terceres demostra que ha estat una bona temporada.

MT: Ens ha entrenat en Toni Murillo i des del primer dia ha confiat molt en nosaltres. En el primer entrenament va dir-nos una frase que em va quedar molt marcada: "Sempre anirem de menys a més". És una frase que ens ha seguit durant tota la temporada i així ha acabat sent. Vam començar perdent 5 a 0 i, a la segona volta, no vam perdre cap partit fins al penúltim partit. En Toni ha estat un referent per a nosaltres, és el pilar d'aquest equip.

JR: A més, té molt bon caràcter per a portar un equip femení, cosa que no tothom té, i això que és el primer cop que entrena en futbol femení. Ara diu que ja no ho canviaria!

"Sent el primer any en un club on no hi havia futbol femení, crec que acabar amb opcions de ser terceres demostra que ha estat una bona temporada"

Jenni Ruiz

Si aconsegueixen mantenir aquesta dinàmica, la temporada vinent podrien lluitar per ser a dalt de tot.

MT: En els últims cinc partits d'aquesta lliga ja vam disposar-nos a lluitar per ser entre les tres primeres. Per què no? Podem plantejar-nos pujar.

JR: Ara estem en procés de potenciar l'equip amb nous fitxatges. Ens toca treballar fins a la pretemporada.

El treball als despatxos també el mouen vostès? També s'encarreguen de la direcció esportiva?

MT: Fem una mica de tot. En el futbol femení ens coneixem força entre nosaltres i segurament és més fàcil la comunicació entre jugadores que entre les juntes. Vulguis o no, la junta del club és nova en aquest aspecte.

JR: Ens hem de trobar entrenadores, capitanes i club per a fer una valoració d'aquest any, saber les possibles necessitats per a l'any que ve i comentar que necessitem algun reforç per garantir que el femení tingui continuïtat a l'Escala. Esperem que el club ens ajudi.

Pel que comenten, això sí, estan contentes amb la tasca de la junta directiva durant aquest primer any.

MT: Sí, un deu.

JR: Ens ha donat suport econòmic, sense el qual no hauria pogut funcionar aquest projecte. Tenim molta il·lusió per a continuar endavant. També estem molt agraïdes a la tasca que heu fet els mitjans, tant l'Empordà com l'Ivan Garcia del Canal10 Empordà, a l'hora de difondre el que fem.