Èric Torres, fundador de l'Escoleta Cap de Creus: "Vam néixer sense gaires aspiracions i ara som en vuit pobles de l'Empordà"

El vilajuïguenc Èric Torres és el president i coordinador de l'Escoleta Trail Running Cap de Creus. En va ser també un dels fundadors, l'any 2013, quan encara s'establia en una sola base i amb uns quants nens i nenes del poble. Avui, l'Escoleta voreja els dos-cents esportistes i ha creat recentment un programa de tecnificació orientat als joves atletes amb més potencial i amb més ganes de competir.

Quan neix l'Escoleta Trail Running Cap de Creus?

El club neix el 2013 a Vilajuïga, on hi ha la seu. Va néixer sense gaires aspiracions, érem quatre amics a qui ens agradava córrer per la muntanya i que teníem la voluntat d'apropar aquest esport al jovent del poble. Pensàvem que s'apuntarien quatre o cinc nens del poble. El primer any ja va venir gent tant del poble com del voltant, vam veure que tenia bona acceptació i vam decidir treballar-ho. Amb el pas dels anys hem anat creixent quant a inscrits, hem anat adquirint més coneixements i agafant personal més tècnic, i hem obert seus a més pobles. Ara estem en vuit pobles de l'Alt i el Baix Empordà.

Quants esportistes tenen actualment en el club?

Tenim, entre nens a partir de quatre anys i adults, uns dos-cents inscrits.

I quants entrenadors?

Al voltant d'una vintena. La majoria venen de l'àmbit de l'educació física. Pels més petits busquem perfils amb dinamisme en el tema del lleure, persones amb habilitats educatives per sobre de coneixements tècnics.

"La nostra seu sol ser força itinerant, aprofitant que el nostre lloc d'entrenament, la muntanya, ens dona molta llibertat"

Com funcionen els seus entrenaments?

L'Escoleta, pels nens d'entre quatre i setze anys, entrena dos cops per setmana i dividim els grups d'entrenaments en funció d'edat i les habilitats. Tenim els nivells d'iniciació, avançat i perfeccionament. Els petits juguen més que no corren i comencen a habituar-se a la muntanya. Fem també un treball de base per ensenyar-los el medi on estan entrenant, la seva fauna... per tal de crear un vincle amb el territori. Els del grup d'avançat combinen joc amb treball més tècnic, i els de perfeccionament ja s'enfoquen purament al treball tècnic: velocitat, resistència, força...

Expliqui'm més d'aquest grup de tecnificació.

Vam fer una llista de preseleccionats i després vam tenir reunions individuals amb tots ells. A partir d'aquí vam fer la selecció. El grup de tecnificació el formen setze atletes de totes les seus escollits per la seva condició física, la seva motivació... Segueixen la rutina de l'Escoleta, amb els dos entrenaments per setmana, i a banda es reuneixen dissabte per fer la tecnificació. Allà fan entrenaments més específics i això ens permet tenir un control molt més personalitzat de cadascun. Els dissabtes la seu sol ser força itinerant, aprofitant que el nostre lloc d'entrenament, la muntanya, ens dona molta llibertat. Anem per Roses, per Llançà...

Entrenar a la muntanya els diferencia de molts dels esports de la comarca, que han de buscar-se la vida per repartir-se els llocs d'entrenament.

Sí, nosaltres només necessitem un espai cobert per a quan fa mal temps, i el tenim a Vilajuïga gràcies al suport de l'Ajuntament.

On competeixen aquests atletes del grup de tecnificació?

Competeixen en el Campionat de Trail juvenil comarcal i en els Campionats de Catalunya i la Copa Catalana de Trailrunning. A l'última Copa Catalunya, a Tarragona, vam aconseguir tenir un podi femení infantil íntegre del club.

Què li diria a un nen per convèncer-lo de provar el trailrunning?

És un esport en el qual ets tu amb l'entorn i, a més, tens un equip on tothom ajuda a l'altre. En una reunió que vam fer amb psicòlegs, ens va sobtar moltíssim que va sortir la paraula "estrès". Deien que el fet d'entrenar els calmava i els feia alliberar la ment. Aquest és un factor que no esperàvem amb gent tan jove. A banda d'això, és una forma de connectar amb la natura i potenciar l'aspecte físic. A l'hivern els nens surten a entrenar amb frontal. Agafen l'hàbit i amb els petits és al·lucinant, per ells és una gran aventura. Reforcen la voluntat d'entrenar faci el temps que faci.

En quin punt es troba, ara mateix, el trailrunning a l'Alt Empordà?

La comarca té bona salut pel que fa al trailrunning. Els últims dos anys hi ha hagut un creixement exponencial, molts pobles tenen la seva cursa i s'han anat recuperant algunes proves que s'havien perdut durant la pandèmia. És un esport que va a l'alça.

Cada cop hi ha més nens de menys de deu anys que s'interessen pel trailrunning?

Sí. Cada cop hi ha més famílies en les quals el pare, la mare o tots dos el practiquen activament, i a partir d'aquí molts nens s'hi interessen. Al principi hi havia un percentatge molt menor de famílies que tenien el costum de sortir a córrer.

Subscriu-te per seguir llegint