El Barça regala una victòria a un emocionat Lewandowski, que s'acomiada sense poder marcar

Robert Lewandowski es va acomiadar del Camp Nou d’una manera inusual. Va dir adeu a la seva gent dels últims quatre anys sense marcar cap gol. El Betis europeu no li va permetre marxar havent ampliat la col·lecció de dianes amb la samarreta blaugrana. Va ser substituït quan faltaven menys de deu minuts per al final i va sortir de la gespa plorant, abraçat per tot l’equip i amb el seu nom corejat amb força. Marxa del seu lloc en aquesta terra, com va dir en el seu comunicat. El recordaran. Un golejador descomunal. Almenys va posar el colofó amb una victòria (3-1).

El seu nom va ser aplaudit abans que comencés el partit. Va correspondre a l’efusivitat i es va posar a córrer i a perseguir una última missió: una mica més, el 120, un colofó a l’altura de la seva fama. En la primera jugada d’atac, Fermín va buscar Lewandowski per a una rematada interrompuda per la defensa del Betis. No n’hi van arribar gaires, al polonès, capità per a l’ocasió.

Es van acostar més al gol el mateix Fermín i, sobretot, Raphinha, que es va construir ocasions amb el nervi que tant s’ha trobat a faltar en les cites importants d’aquest curs. El brasiler va ocupar la posició de Lamine Yamal, tocant a la calç de la dreta, la seva d’abans. Álvaro Valles li va aturar dos xuts, però es va desorientar de manera estranya en el llançament de falta amb barrera que va fer pujar l’1-0 al marcador.

De sobte, al Barça li entren les faltes directes. Rashford contra el Madrid i, ahir, Raphinha. El primer gol de cop directe del brasiler des que vesteix de blaugrana. Un recurs desenterrat de les catacumbes de l’oblit. Ho va festejar un Camp Nou amb l’esperit alegre, relaxat pel resultat i disposat a recordar la condició de campió amb càntics aquí i allà.

Va tornar a celebrar-ho en la segona part, quan Raphinha va aprofitar un error pocatraça de Bellerín per posar el 2-0. Va tenir, potser, l’oportunitat de regalar l’assistència a Lewandowski, que el va doblar per l’esquena, però el xut era massa temptador. Gol i substitució. Sou guanyat.

Poques pilotes

Lewandowski, futbolista capital en la reconstrucció del Barça postpandèmia, que va fer quedar malament els qui van opinar que el seu contracte es faria llarg al club en fitxar amb 33 anys, va mirar d’entrar en joc, però li va costar. Quan el partit va tenir ritme, van sobresortir Fermín i Raphinha; quan va perdre embranzida, en la segona part, amb prou feines va tocar la pilota. Cancelo va anotar abans que ell, el segon des que va tornar al Camp Nou, situat el portuguès en la posició d’extrem. Un gol que va assegurar la dinovena victòria a casa de la temporada. Ple total. No s’havia vist mai en una Lliga de 20 equips.

La seva millor oportunitat va arribar quan faltaven vuit minuts. Es va regirar a l’àrea i va afusellar amb l’esquerra. La pilota se li’n va anar alta. Just després va ser reemplaçat per Marc Casadó. I ell es va posar les mans a la cara. Li van saltar les llàgrimes, i més quan tot l’equip, els altres 10 jugadors, van formar una pinya al seu voltant. Moment sentimental d’intensitat.

Es va asseure a la banqueta, però es va veure obligat a aixecar-se diverses vegades. El públic tenia ganes de corejar el seu nom. Un comiat ben bonic al Camp Nou. Amb el xiulet final va ser mantejat pels companys i va rebre un homenatge institucional. "Ha sigut increïble. Ha sigut un honor jugar en aquest club. Seré culer per sempre", va resumir el davanter, que continuarà la carrera als EUA o a l’Aràbia Saudita, ja lluny del Camp Nou.

Sobre el Camp Nou, avançaran substancialment les obres a l’estiu. El soci tornarà sense novetats quant a la capacitat fins ben començada la temporada. En algun moment abans de Nadal s’obrirà tot el lateral i un terç dels dos gols de la tercera graderia. Més gent, més ulls per a un nou davanter centre del Barça. Julián Álvarez? João Pedro? Osimhen? Ves a saber. Lewandowski no serà Lewandowski. Deixa unes sabates grosses per omplir.