Quatre anys i mig i 75.000 quilòmetres de ruta en solitari pel món i en bicicleta: el somni de Toni Rodríguez, més conegut com a Toni Pedales

Fa més de 1.500 dies i prop de quatre anys i mig, que Toni Rodríguez, més conegut a les xarxes socials com Toni Pedales, va sortir de casa seva, a Blanes, per acomplir el gran desig de la seva vida: fer la volta al món, un viatge transformador i sense data de retorn. Ho fa en solitari i en bicicleta i ja porta cinquanta-sis països recorreguts. El repte d'aquest gironí, que somiava fer realitat des que tenia 17 anys, és majúscul i, tot i que suposa un desgast físic, també li està aportant una força emocional com cap altra. "Quan vaig sortir, encara recordo l'alegria que duia, no es pot ni explicar. Jo ja sentia dins meu aquestes ganes de viatjar i de moure'm", argumenta l'aventurer que just ara es troba a la Xina després d'haver conegut en profunditat Corea del Sud i el Japó. Després de la Xina, Rodríguez té previst desplaçar-se fins a Mongòlia. "Hi ha coses a la vida que no has de raonar, només parar-te i escoltar el cor; quan estàs segur del que sents, no importa el que diguin els altres", afirma Toni Rodríguez qui abans d'emprendre aquesta aventura pensava que no era gens fàcil, però ara, després de tot aquest temps, s'ha adonat de quanta gent s'atreveix a fer el pas, que "hi ha altres maneres de veure la vida i que aquesta és curta i s'ha d'aprofitar, viure el present amb el que tens".

Abans d'emprendre aquest intens tour pel món, Toni Rodríguez ja havia viatjat força. També havia fet molt d'esport, quasi com si s'estigués preparant per a aquest moment. "Soc una persona corrent. Em deia a mi mateix que era el Toni, el jardiner, l'integrador social, totes les etiquetes que et posa la societat, però també algú que decideix fer una cosa diferent amb la seva vida durant un temps", reconeix. Així, a 54 anys va decidir llançar-se al camí. Toni Rodríguez explica que sempre havia viatjat amb la família -la seva dona Montse i, després amb la seva filla Alba- però també ho havia fet en solitari i amb una motxilla a l'esquena. Passaven els anys, però aquell desig d'adolescent no s'apagava, sempre era allà, com un far encès. "Va arribar un punt que estava molt saturat de la feina i em preguntava per què no ho podia fer", explica. Treballava, des de feia trenta anys, en una empresa d'atenció a persones discapacitades fent tasques de jardineria i d'integració social. Així que, després de parlar-ho amb la seva dona, va decidir fer el pas i deixar la feina. "És una decisió una mica forta, però un cop ho fas ja només pots mirar endavant", assegura convençut.

Després de preparar-se a consciència, dos o tres dies abans de sortir des del Passeig de Mar de Blanes, quan ja ho tenia tot a punt, va esclatar la pandèmia i va arribar el confinament. Això va obligar-lo a aturar d'arrel el projecte i l'any i mig següent el va aprofitar per millorar els webs que testimoniarien el seu repte i per fer petites escapades com travessar els Pirineus fins al País Basc. Després, i durant tres mesos, va travessar els Alps fins a Àustria. Va ser aleshores quan es va sentir a punt per iniciar el camí. Era l'1 de juliol del 2021. Passant per l'Empordà, Toni Pedales va recòrrer Europa de l'Est fins a Odesa i Georgia. Després va volar fins a Jordània, va travessar Egipte i va descobrir quasi tot Àfrica. Més tard, va fer el salt a Sudamèrica, des d'Ushuaia fins a Colòmbia, fent rutes mítiques com la Monkey Trail, la Perú Divide i la carretera de la Mort. Rodríguez va travessar els Estats Units, Canadà fins a Alaska i d'allà cap a Austràlia, passant entre altres, per Tailàndia, Vietnam i el Japó.

El viatger gironí admet que en aquesta aventura la complicitat amb la seva parella ha estat sempre molt important. "La Montse, quan ens vam conèixer, ja sabia quin era el meu pensament, però entenc que quan es fa realitat és dur perquè aquest viatge no és molt compatible amb la vida familiar", explica. Després de més de quatre anys en ruta, ja ho porten d'una altra manera. El secret, assegura Rodríguez, és "la maduresa" de la relació que tenen des de fa quasi tres dècades. "La meva il·lusió era compartir el viatge, que ens trobessin en el camí", comenta. Així ho han fet. Sempre que ha estat possible, doncs, la parella s'ha retrobat en diferents punts del planeta: a Àustria, el Caire, Tanzània, Sud-africa, el Perú, Colòmbia i, finalment, a Bali. En algunes ocasions, també s'ha sumat la filla de la parella, Alba, que actualment viu a Austràlia. Toni Rodríguez no amaga, però que "les separacions són dures, després".

La soledat és també una emoció que sovinteja en aquest projecte personal, però el blanenc admet que a ell no li pesa perquè "sempre estic en contacte amb la gent" i, a més, també amb ell mateix. "Quan t'allunyes de la bombolla en la qual vivim, és una satisfacció. És cert que quan vaig sortir de casa tenia molt soroll al meu voltant. És normal, quasi no t'ho creus. També carregues una motxilla amb històries, però a mesura que vas avançant descobreixes més sobre tu mateix", confessa tot afegint que "és com un bon rotllo que tens amb tu mateix, estic fent el que vull fer, és una sensació que et fa explotar el cor".

Viatges previs en bicicleta

Prendre la decisió de fer la volta al món, i fer-ho en bicicleta, no va ser una cosa sobtada. Toni Rodríguez ja havia viatjat anteriorment amb aquest tipus de vehicle per conèixer Islàndia, el Marroc, tot Espanya i Cuba. Per evitar ensurts, però va optar per adquirir una bicicleta de bona qualitat "perquè em duri anys" que ha batejat amb el sobrenom de Bucèfal, recordant el cavall d'Alexandre el Gran. A banda de la bicicleta, Toni Rodríguez té a favor seu el gran estat de forma, ja que sempre li ha agradat i ha practicat curses de muntanya i maratons. "Sempre m'he mantingut molt actiu, però sentia que si no ho feia ara... No em podia esperar que em jubilessin. Tant em feia la jubilació, aquesta falsa seguretat a la qual ens aferrem moltes vegades", reflexiona.

Toni Rodríguez explora cada país per on passa d'una manera pausada, observant molt i essent molt conscient d'on es troba i de les persones a les quals coneix pel camí. "Això t'ho dona la bicicleta", admet. "Amb ella vas lent i pateixes el vent, el fred, la pluja, no és una manera de viatjar feta per a tothom, però viatjar lent et permet assaborir la ruta, el dia a dia, perquè cada dia és diferent. M'aixecaré i sé que aprendré coses, o no, però et sents viu", diu emocionat. Ell dorm, principalment, en una tenda de campanya que instal·la en parcs o en algun espai segur que troba pel camí. De tant en tant, però també fa parada en algun alberg. Això, a banda d'abaratir el cost del viatge, li permet ser testimoni de moments increïbles en espais molt singulars.

Sentir-se un privilegiat

En aquests quatre anys i mig de recorregut pel món ha viscut un munt de situacions. Algunes l'han fet sentir-se un privilegiat com ara prendre's un cafè tot admirant un paisatge tan impressionant com els Andes, a quatre mil metres i veure passar només els camperols per anar a treballar la terra. "En els diferents paisatges per on he estat, m'he sentit integrat", admet. Tampoc oblida la solidaritat i el bon rotllo que ha anat trobant pel camí, la "gent bona". Així, persones que el segueixen a les xarxes o que ha conegut pel camí li han ofert casa seva, altres orientació i bons consells, i altres sopes o cafès calents, una beguda que Toni Rodríguez consumeix en quantitat, tal com poden veure els seus seguidors. "Sovint sento dins meu la innocència d'un nen petit", se sincera.

Malgrat tot, en aquests més de 1.500 dies de ruta, tot i haver passat per països conflictius, el viatger gironí no ha patit cap problema greu. "No és que sigui valentia, és que ho veig tot tan positiu que ja intueixes on hi ha el perill", revela. Un dels secrets és, segurament, que Toni Pedales opta sempre per viatjar per zones rurals i muntanyoses, defugint les grans ciutats. A Sud-amèrica ho va fer, sobretot, per qüestions de seguretat, per evitar als assaltadors que es troben per les carreteres. Tot i això, assegura, que el millor d'aquell tros de món es concentra a les muntanyes. "Travessar els Andes va ser una meravella. Vaig veure les llames i les vicunyes tota l'estona fins que no vaig arribar a Colòmbia".

El cas del Japó, on ha estat recentment, és diferent, ja que "la seguretat és insuperable; la gent és molt amable, però és un país carregat de normes i aparences". Mentre va viatjar per l'Àfrica, sí que va viure situacions més complicades. És el cas del Sudan on va coincidir amb un cop d'estat militar, cosa que el va obligar a retrocedir. "Quan vaig arribar a la capital vaig veure totes les manifestacions, barricades", rememora. Tot i que el seu desig era arribar fins a Etiòpia, va haver de replantejar-s'ho perquè, en aquell moment, hi havia una guerra civil. "Als viatgers que travessaven en bicicleta els havien amenaçat. Era un perill". Això el va obligar a agafar un avió fins a Kenya.

Pressupost diari i milers de seguidors a les xarxes

Actualment, Toni Rodríguez tira d'estalvis per continuar el seu viatge. El pressupost diari és ben escàs, deu euros. En alguns països, com els asiàtics, aquest pressupost el pot mantenir fàcilment. En altres, com Canadà, Estats Units o Austràlia, on tot és molt car, es va haver de saltar el pressupost si volia menjar. La seva mentalitat és clara: "Jo no estic de vacances i no vaig a patejar-me els diners. És un sacrifici, però mentre alguns es comprarien un cotxe nou o una casa, jo he optat per això. No hi ha miracles". Malgrat tot, Toni Rodríguez admet que viatjant com ell ho fa no es gasta tant: "Si no estàs acostumat a aquestes incomoditats et serà difícil". Anima a qui vulgui fer el pas a provar-ho en un espai més proper com seria recórrer Espanya. Adverteix, però que s'ha de sortir amb uns certs diners per a les despeses bàsiques com una assegurança mèdica o les més que possibles reparacions: "Has de ser el més independent possible".

En el seu cas, quan va marxar de Blanes mantenia diferents webs en marxa per generar alguns ingressos. Allò suposava molt treball així que ara ha apostat per concentrar esforços i només manté actiu el seu canal d'Instagram, amb més de 60.000 seguidors, on penja un vídeo diari sobre la ruta que ha fet. També li serveix per mantenir la marca que ha creat, Toni Pedales. Explica que va començar a fer els vídeos a Malàisia i, des d'aleshores, no falta mai a la seva cita diària, tot i que hi ha jornades que no pot enregistrar res. Ho fa amb una càmera minúscula i el seu iPhone, d'una manera molt casolana que, al mateix temps, impregna el resultat de molta autenticitat. Que el segueixi tanta gent és perquè Toni Rodríguez es mostra tal com és, amb una naturalitat que entusiasma i un positivisme que s'encomana. Aquests vídeos, a més, s'estan convertint en un record de tot el que està fent, un material molt singular i únic: explicar aquest viatge dia a dia. "Jo no munto res en els vídeos, és tal qual ho veus. I si tu hi vas en bicicleta trobaràs el que estic trobant jo: vent, pluja, ossos, perills, soledat i paisatges increïbles".

L'aventurer assegura que ell no anima a tothom a fer un viatge així, però admet que "aquest món és una meravella i aquest viatge, un regal de la vida". Després de quasi quatre anys i mig de ruta ell continua il·lusionat i emocionant-se com un infant. No amaga que ha vist molta misèria, però també com molta d'aquesta gent pobra, sobretot a molts països africans, canten i somriuen. "Veus aquesta alegria... i un somriure davant un altre somriure és una connexió brutal". A hores d'ara, no té data de tornada, però davant la inseguretat de la guerra a l'Orient Mitjà creu que podria ser a casa d'aquí a un any. Li quedaran, però alguns racons d'aquest món tan gran per veure amb calma, com és el cas de Rússia, que, davant les complexitats burocràtiques, vol deixar per a més endavant. Sap que el Toni Rodríguez que tornarà no serà el que va marxar, però també que el món que va deixar haurà continuat rodant sense ell.

Subscriu-te per seguir llegint