El descens del CER l'Escala, entre la responsabilitat econòmica i la humana: "Amb cent mil euros invertits es pot baixar de categoria"

Queden dues jornades de lliga i la història del CER l'Escala a la Superdivisió viu els seus últims capítols. L'equip escalenc, convertit a ple dret en tot un històric del tenis taula català, cau de la màxima categoria. El descens del CER l'ha causat un cúmul de circumstàncies en una temporada "molt i molt complicada", reconeix el delegat David González. També s'explica, però, a partir de la responsabilitat econòmica del club i el ple suport al seu jugador local, Iker González, que està recuperant-se d'uns episodis d'estrès i ansietat.

Iker González va haver de deixar la competició a principis de temporada per a centrar-se en la seva salut mental

Feia anys que el CER l'Escala anava just a l'hora de salvar la categoria. La Superdivisió té un nivell de competició "exageradament alt", explica el responsable de la secció, i se sabia que la cosa es decidiria per detalls. Tot es va posar especialment difícil des de l'inici, quan Iker González va haver de deixar la competició per a centrar-se en la seva salut mental. Explica que sempre havia patit ansietat abans de començar cada temporada, "per la pressió d'estar en aquesta categoria i veure com puja el nivell any rere any", però que aquest any tot li ha explotat de manera més greu que mai.

L'economia, decisiva

Davant la baixa obligatòria del pal de paller del projecte, el CER va intentar sobreviure com va poder entre una bona colla d'equips que el dupliquen o tripliquen en pressupost. Perdre Iker González, principal tercera pala del conjunt, implicava renunciar a una sèrie de victòries amb les quals es comptava inicialment. Cobrir la baixa obligava a invertir de valent en la presència de segones i primeres pales; és a dir, jugadors internacionals que tenen un percentatge més elevat d'enfrontaments guanyats. Són palistes que disputen diverses lligues a la vegada i portar-los a jugar amb el club té un cost econòmic important cada cop que es fa.

"Estem en la fase d'assumir-ho i entendre que no passa res per perdre la categoria; estem afrontant les coses amb il·lusió i sense pressió, pensant sempre en l'Iker"

Joan Farràs

— Membre de la junta directiva del CER l'Escala

Es van jugar dos partits amb dues primeres pales, cap d'aquests es va guanyar... i el CER l'Escala va decidir no jugar-se la seva salut econòmica en cerca de la salvació. "Vam posar un control de pas: si a mitja temporada teníem una xifra de punts determinada, hi posaríem diners i intentaríem salvar-nos. Si no, fer-ho suposava invertir diners a fons perdut i sense cap garantia de mantenir la categoria". Ho relata Joan Farràs, membre de la directiva. "En la gestió de la crisi s'havia d'actuar amb decisió. Ara estem en la fase d'assumir-ho i entendre que no passa res per perdre la categoria; estem afrontant les coses amb il·lusió i sense pressió, pensant sempre en l'Iker", diu.

Una bombolla a prop d'esclatar

Tot plegat deriva d'un sistema de competició que ofega cada cop més els seus clubs. David González, especialment crític amb la Superdivisió, apunta que "tot s'ha prostituït molt". La primera categoria espanyola és una de les lligues del món que permet que els seus jugadors disputin competicions d'altres països a la vegada. Aquest fet pretén vetllar per a la professionalització dels seus jugadors, però a la pràctica també suposa un bon nombre de problemes.

Competicions d'altres països aposten més fort pel tenis taula, paguen sous superiors i tenir jugadors d'elit es fa cada cop més difícil. Més encara quan el club qui ho prova és el d'un poble de deu mil habitants. I quan la viabilitat econòmica de l'entitat depèn, en un percentatge considerable, d'unes subvencions públiques que es redueixen progressivament.

"Per estar a una sola lliga has de tenir un nivell i un sou molt, molt alts. Això condiciona molt la competició. Hi ha jugadors que poden jugar junts divendres i enfrontar-se entre si diumenge, en un país diferent", diu David González, parlant d'una de les situacions inversemblants que es produeixen en el tenis taula d'alt nivell. O una altra: "A França, els jugadors de la primera divisió no poden jugar en altres lligues, i això fa que molts jugadors d'allà prefereixin quedar-se a Pro B, la segona categoria, en la qual sí que se'ls permet anar voltant".

El CER l'Escala ha jugat a la primera categoria en trenta de les últimes trenta-quatre temporades

Preguntat per xifres, la seva resposta impressiona: "Aquí, amb cent mil euros invertits en una temporada es pot baixar de categoria tranquil·lament". "Això petarà", avisa González, que va ser un dels integrants del primer equip del CER l'Escala que va pujar a la primera divisió l'any 1992. Des d'aquell any, el club ha jugat trenta temporades a la màxima categoria. Una fita d'enorme mèrit, però que també ha tingut el seu vessant negatiu.

"La gent del poble ja no dona gens d'importància a estar a la Superdivisió", reconeix, el delegat. Aquest factor ha estat un dels que han fet que el club es plantegés si realment valia la pena mantenir-se a la màxima categoria: "Entre ser-hi o no ser-hi no canvia massa res, ni quant al nostre pressupost ni quant a la visibilitat". Mantenir la categoria implica un desgast i una despesa molt grans que no tenen el retorn que mereixerien.

Pensant en Iker González

Baixar a Divisió d'Honor no suposarà cap drama i, per contra, haurà de beneficiar la recuperació d'Iker González. L'escalenc, fill de David González, comptarà amb un entorn més favorable per a recuperar sensacions en un entorn de menys de pressió. "Ara estic millor, des que sé que baixarem i que l'any que ve serà una altra història", admet el jove palista. La segona categoria té la majoria de les seves seus a Catalunya, fet que ja no obligarà a viatjar per tota la Península, com a la Superdivisió. El CER l'Escala l'afrontarà amb la idea de ser el rival a batre i lluitar per l'ascens, però ho farà sense cap obligació i amb una càrrega econòmica molt inferior.

I amb la intenció que Iker González, l'element que "justifica" l'existència del primer equip, torni a gaudir del tenis taula. Serà la seva vuitena temporada jugant amb el primer equip escalenc. Va debutar de molt jove, després d'haver-se preparat des de petit -quan alternava el tenis taula i el futbol- per arribar a la Superdivisió. David González recorda que, tot i que no va donar-li mai la pala, Iker va tenir-ho sempre molt clar. "Ell és campió de Catalunya. És quinze cops millor del que jo vaig ser", reconeix l'actual responsable de la secció. Un digne successor.

Subscriu-te per seguir llegint