L'Impacto BJJ aportarà tres opcions de medalla altempordanesa a l'Europeu de jiu-jitsu: "Els que hi van, guanyaran"

L'Alt Empordà tindrà tres candidats a medalla en jiu-jitsu, una art marcial que no para de guanyar adeptes a la comarca. Míriam Pujadas, Juan Antonio Gómez i Sergio Clerigues són els representants que participaran, entre el 24 i el 26 d'abril, en el Màster Europeu de Barcelona. Tots ells entrenen en el club Impacto BJJ.

L'Impacto BJJ entrena a Vilafant i és l'única acadèmia europea d'un equip amb la matriu al Japó i amb les arrels al Brasil. L'entrenador Carlos Amigo és el culpable del creixement del club, que ja té activitat cada tarda. Dos tatamis del gimnàs The World de Les Forques i del Judo Club Nakama acullen els entrenaments diaris dirigits a esportistes de tots els nivells. "Hi ha bastanta febre últimament, encara que aquí a Figueres alguns portem molt de temps", apunta Amigo. En el seu cas, des de 2012.

Les claus del jiu-jitsu

Veu més que autoritzada, així doncs, per explicar les particularitats d'aquest esport de contacte: "És una art marcial de grappling, és a dir, de lluita de submissió. A grans trets, es tracta de dominar el rival i reduir-lo". La iniciació en el jiu-jitsu té certes similituds amb el judo, però la primera disciplina té una major llibertat tècnica. "En el judo una tècnica és bona o dolenta, el jiu-jitsu és més hippy; si aconsegueixes fer caure el rival, serveix", afegeix amb humor. Si bé el jiu-jitsu té variants que la mesclen amb disciplines com la MMA i que introdueixen més cops, la base de l'esport és la de buscar sotmetre el contrincant. El sistema de puntuació es basa en l'arrel, la defensa personal.

"En el judo una tècnica és bona o dolenta, el jiu-jitsu és més hippy; si aconsegueixes fer caure el rival, serveix"

"Des de fora, a ulls d'algú inexpert, sembla que no es fagi força, però hi ha molts factors invisibles", diu Carlos Amigo. El jiu-jitsu no té les tècniques més visibles d'altres modalitats, com podrien ser els cops de puny o les puntades de peu, però la pressió a la qual se sotmeten els dos cossos que s'enfronten és més que considerable. Cos contra cos, força contra força per intentar dominar el rival o esmunyir-se del seu domini: "Treure's algú de l'esquena que està intentant xafar-te pot ser molt més difícil que defensar-te d'un cop de puny".

El més important per a millorar? "La disciplina", coincideixen Carlos Amigo i el competidor Sergio Clerigues. "Si vas sumant entrenaments i anys l'esport t'ho agraeix molt, de la mateixa manera que, si comences de zero, en cosa de pocs mesos ja ho notaràs moltíssim", diu l'entrenador. Clerigues afegeix que "la disciplina passa per sobre el talent o la força", i ell ho sap a la perfecció: ha competit i fet d'entrenador en tota mena d'esports de contacte i, quan ha deixat el jiu-jitsu durant un temps, ho ha notat de valent en el moment de tornar-s'hi a posar.

"Des de fora, a ulls d'algú inexpert, sembla que no es fagi força, però hi ha molts factors invisibles"

Quant als atributs físics, apunten que la força juga un paper capital, però que cal trobar l'equilibri amb altres característiques com la resistència -els combats poden arribar a durar deu minuts ininterromputs- o la flexibilitat. De la mateixa manera, conèixer la tècnica i perfeccionar-la passa per davant de qualsevol altre atribut.

En el factor mental: la paciència. "Són combats llargs i bona part de l'estona es passa en posicions neutrals, així que s'ha d'entendre que no s'aconseguirà guanyar en els tres primers segons", apunta Carlos Amigo. Tenir una estratègia, conèixer els propis punts forts i febles i saber jugar amb els temps són algunes altres de les característiques que poden decantar un combat de jiu-jitsu.

De cara al Màster Internacional de Barcelona, una prova que actua com a Campionat Europeu, l'entrenador té les expectatives altes. "Els tres que hi van guanyaran", assegura. Míriam Pujadas, una de les tres competidores de l'Impacto BJJ, debutarà com a cinturó negre. Si bé admet que el dia del Màster estarà nerviosa, comparteix l'optimisme de Carlos Amigo. Serà l'única cinturó negre del club que competirà i afegirà, així, una experiència més a una trajectòria de tretze anys en el jiu-jitsu. Va començar fent defensa personal amb vint-i-dos anys ("sempre m'havien interessat les arts marcials, però de jove les veia com una cosa de nois i em feia vergonya", recorda), amb vint-i-cinc va fer el pas a l'actual modalitat i fins ara, que en té trenta-vuit.

Subscriu-te per seguir llegint