Erik Noya, campió de la Copa d’Espanya de Velocitat disputada a Càceres: “Baixar dels cinc és gairebé el més important”

Com ha viscut la final i què ha sentit en guanyar?

Molt content. S’acosten les competicions internacionals, així que tenir bones sensacions en els esdeveniments nacionals sempre és important. Estic molt satisfet amb els entrenaments, amb com s’està desenvolupant la temporada i amb les sensacions d’avui.

Hi va haver algun moment de la prova en què va veure clar que podia guanyar?

En els primers intents d’escalfament ja em notava molt solt. La sensació és que vas com flotant; normalment has d’aplicar molta força per fer els moviments, però quan tot flueix et sents molt lleuger. Aquesta era la sensació que tenia avui. En aquests primers intents ja vaig pensar que la podia brodar.

El millor registre va ser de 5.06. Es va quedar amb ganes de més?

Sí. Tenia moltes ganes de fer el primer sub 5, però ja arribarà.

Quina estratègia va seguir en la competició?

Estava intentant utilitzar aquesta prova com a preparació per a les competicions internacionals, així que la meva idea era anar a tope en tots els intents. En una altra situació segurament hauria anat de menys a més, reservant una mica per donar-ho tot a la final. Però avui l’estratègia principal era mantenir la calma i, en l’intent, demostrar tota la feina que hem fet a la pretemporada.

Què li ha semblat la competició a Càceres i l’ambient del públic?

Molt bé, genial. El mur estava molt bé i estem molt contents amb les noves preses d’Euroholds, una empresa espanyola, de casa. Em fa sentir orgullós que puguem tenir tanta qualitat en el material. I la graderia estava plena, animant. Una de les coses que més m’agrada de la modalitat que practico, tant a Espanya com a nivell internacional, és que hi ha molta companyonia i molt bon ambient. Tots busquem el millor per a cadascú, però també per al grup, i això m’encanta perquè s’alinea molt amb la meva personalitat.

Té algun ritual abans de competir?

Primer faig la mobilitat. Després intento concentrar-me, relaxar-me i treballar la respiració. Després intento escalar mentalment alguns moviments de la via i utilitzo l’escalfament per acabar de posar-me a punt. Just abans d’anar al mur, el meu ritual és recordar que les mans van sempre amunt, la corda a la dreta, magnesi, tres palmades i a per totes.

Quina part de la via se li dona millor?

La de baix. A la part alta, si em comparo amb el circuit internacional, és on encara tinc més marge de millora. Aquí estem treballant.

Què li passa pel cap en l’instant decisiu?

Poden passar moltes coses, però intento que els pensaments ni m’emocionin massa ni em portin cap avall, perquè això afecta el rendiment. Qualsevol pensament que em pugui alegrar o desmotivar, intento deixar-lo passar i tornar al meu estat més zen, perquè sé que és allà on rendiré millor.

Aquesta és també la clau per recuperar-se dels errors?

Sí, efectivament. També és el que em permet no fallar. Avui ha estat una competició en què he clavat tots els intents, principalment per això. En una Copa d’Espanya hi ha menys tensió que en una competició internacional; allà normalment sí que apareixen més errors, i aquesta és l’estratègia que utilitzo per tornar al focus.

Quins són els seus pròxims objectius?

Comença ja el circuit de Copes del Món. Tenim una Copa del Món a Madrid del 28 al 31 de maig i vull anar a tope a casa. Després, fins a final d’any, hi ha els Campionats d’Europa, que són el meu gran objectiu d’aquesta temporada. I, per descomptat, l’any que ve comencen els classificatoris olímpics, així que hi anirem amb tot.

I, a més, queda pendent baixar dels cinc segons.

Exactament. Gràcies per recordar-m’ho: gairebé és el més important. Baixar dels cinc, efectivament.