Albert Ibiza, nedador: "Els nervis em mantenen viu"

Hi ha qui fa esport per mantenir-se en forma, hi ha qui busca evadir-se dels problemes del dia a dia... i hi ha gent que no sap fer esport sense esprémer al màxim el seu vessant més competitiu. El nedador llançanenc Albert Ibiza és un excel·lent exemple d'algú que, tot i sentir plena passió pel seu esport, no el pot gaudir al màxim si no busca millorar constantment. "Mai se'n sap prou", admet l'actual nedador màster del Swimfaster de Salt. Des que va reenganxar-se a la natació en el club gironí ja ha participat en diversos Campionats de Catalunya i Espanya i, aquest estiu, tot apunta que serà a l'Europeu. Mai s'és massa veterà per lluitar pels podis.

Ibiza va tornar a competir a les piscines poc abans de la pandèmia. El jonquerenc Sergi Aznar, director tècnic del Swimfaster, el va convèncer. Es coneixien d'haver coincidit en competicions des que eren joves, quan Albert Ibiza, nascut a Arbúcies, nedava amb el Club Olímpic Farners. Havia començat uns anys abans, quan en tenia deu, després que una medalla del seu avi li fes néixer la curiositat. Era un reconeixement per haver completat la Travessia al Port de Barcelona, encara en els temps de la Segona República. Penjar-se metalls com aquell va passar a ser l'objectiu d'Ibiza.

"Tornar a nedar és una de les millors decisions que he pres"

Abans dels vint anys, però, va deixar-ho. Va fer altres esports, va passar a les travessies de llarga distància en aigües obertes, ho va abandonar de nou... fins que va recuperar la "guspira", diu, de la competició. Tan bon punt va tornar va perdre deu quilos de cop i va estar tres mesos seguits amb mal a les cames. No se'n penedeix. "És una de les millors decisions que he pres", confessa. Ara, prop dels cinquanta-cinc anys, Albert Ibiza competeix en la mateixa especialitat que quan era un adolescent: la velocitat. Fa distàncies curtes; sovint els 50 metres, de tant en tant els 100 i, si fa falta completar alguna prova de relleu del club, també pot nedar els 200.

Ell és un dels altempordanesos que formen part del grup de més de vuitanta nedadors del Club Natació Swimfaster Salt. L'entitat està centrada en els esportistes veterans i s'ha fet un lloc entre els millors clubs màster de Catalunya. El 2025 va ser el segon conjunt amb millors resultats de tot el territori. Albert Ibiza va contribuir-hi amb èxits com un bronze en relleus en el Campionat de Catalunya i una plata, també en relleus, en el Campionat d'Espanya. "Som un club familiar de gent que està malalta per l'aigua", diu el de Llançà. Gent "malalta" i gent amb molt talent, com els diversos exolímpics que neden actualment pel Swimfaster un cop retirats del professionalisme. En són dos exemples Javier Nuñez Molano, competidor a Pequín 2008, o Cristina Rey Cerpa, participant de Barcelona 1992.

Nervis per bé i per malament

L'amor per la natació d'Albert Ibiza es veu reflectit en una certa addicció als nervis de la competició. S'esperaria que un nedador amb tota una vida d'experiència a l'aigua s'hagués acostumat del tot a les pessigolles a l'estòmac abans d'un trofeu. Però, diu Ibiza, ni és així ni ha de ser-ho. "Els nervis hi són igual que el primer dia i són ells els que ens mantenen vius", explica. "Aquesta empenta, aquesta trempera... Visualitzar la cursa el dia abans, arribar a la piscina i calmar-te, però tornar a accelerar-se en els instants abans de sortir. El nerviosisme el tens a dins i és el que t'ensenya que estàs viu", resumeix, amb passió, el nedador. Assegura que, quan deixi de sentir-ho així, voldrà dir que ja no li agrada tant el que fa.

"El nerviosisme sempre el tens a dins i és el que t'ensenya que estàs viu"

A vegades, com és d'esperar, estar nerviós li ha jugat males passades. En un especialista en distàncies curtes, aquest fet es multiplica en importància. Les sortides representen "un 20 o un 30%" de les proves que neda. I un sol error pot arruïnar mesos de preparació. Recorda quan, en uns 50 lliures al GEiEG gironí, va fer una de les millors proves de la seva vida, però va ser desqualificat per haver-se mogut unes dècimes de segon abans del que tocava. "Després vas amb por en les següents competicions i tens la tendència de sortir més tard que la resta", afegeix.

Per reduir les possibilitats de fallar no hi ha cap altra opció que no sigui la d'entrenar. "Repetir, repetir i repetir fins que surt bé", afirma. En les proves curtes tot ha d'estar memoritzat i sortir gairebé de manera mecànica, sense haver de destinar ni un mil·ligram d'esforç a pensar més del compte. Apunta que sempre troba coses que hauria pogut fer millor un cop acaba una cursa. El viratge, la sortida, o haver-se enfonsat menys en llançar-se a l'aigua, per exemple. "El dia que acabes i trobes que tot t'ha sortit perfecte és fins i tot millor que guanyar una medalla!", valora.

"El dia que acabes i trobes que tot t'ha sortit perfecte és fins i tot millor que guanyar una medalla!"

Qui sap si durant aquesta temporada aconseguirà tenir aquesta sensació just després d'una cursa en una de les grans cites del calendari. Ibiza pensa ja en un triplet de competicions: primer vindrà el Campionat de Catalunya de Tarragona, el maig; després el d'Espanya a La Rioja, el juliol, i la traca final serà el Campionat d'Europa de l'agost. Aquesta darrera competició se celebrarà a Samorin, a Eslovàquia. Retallarà dràsticament l'aturada de l'estiu, però estimula de valent Albert Ibiza, que ja va ser a l'Europeu de fa quatre anys a Roma.

El de Llançà ja té "la logística preparada" per a la més que probable participació a Eslovàquia, on preveu nedar tant de manera individual com en els relleus. En la prova per equips és on el Swimfaster opta a la medalla: el 2022, el relleu masculí que representava el club -llavors, Ibiza no en va formar part- va ser campió europeu. Repetir un èxit similar confirmaria el potencial de l'entitat saltenca. I en les curses individuals, el nedador altempordanès buscarà aprofitar que estarà entre els més joves de la categoria d'edat d'entre 55 i 59 anys per optar a avançar rondes.

Subscriu-te per seguir llegint