El que han de saber abans de votar (Laporta)

La premsa va ser molt permissiva en els últims anys de Josep Maria Bartomeu. Amb l’escut de la covid ens vam dissuadir d’explicar el desgavell salarial que va organitzar en el Barça a compte de protegir el millor patrimoni del club, Leo Messi. És una tradició que els clubs exigeixin als periodistes una certa connivència fent-los creure que tenen interessos compartits. Passa amb el Reial Madrid de Florentino. Va passar amb el Barça de Montal i, sobretot, en temps de Josep Lluís Núñez, per a qui qualsevol crític era directament un antibarcelonista, com per a Pujol eren anticatalans els que xiuxiuejaven alguna cosa sobre els seus fills. Per això el jove i fresc Laporta va inventar l’Elefant Blau, una plataforma crítica basada en l’anonimat. Allà va engendrar la seva primera majoria electoral. Però amb els anys s’ha tornat com Núñez i s’ha dedicat com Trump a promoure el que anomenen veritats alternatives. En aquesta campanya, el candidat Laporta no ha donat entrevistes a tots els que han posat en evidència el president Laporta. Fins i tot els regateja la salutació quan els té al davant. Per no parlar dels altres, parlarem de la relació d’EL PERIÓDICO amb Laporta perquè els votants coneguin les formes i el fons del personatge. Començarem pel final.

El burofax com una manera d’intimidar

L’obligació que tenim els periodistes és contrastar qualsevol informació abans de publicar-la. El periodisme editorialment responsable mai publica sense parlar amb tots els implicats. Per això moltes vegades seguim històries que acabem no publicant. Fa uns mesos ens va passar això amb una informació referida a la gestió de Laporta. No ve al cas el contingut i com que no la vam poder contrastar no ens vam dedicar ni a insinuar-la. La nostra sorpresa va ser que, a més de desmentir-nos la informació, el club, amb els diners dels socis, ens va enviar un burofax. Una pràctica fora dels estàndards periodístics que incloïa una amenaça segons la qual ens feia responsables de l’aparició d’aquestes dades en qualsevol altre mitjà de comunicació. Insòlit. No era el seu primer burofax, abans ens en va enviar un altre en què ens va obligar a desmentir que fos soci d’un personatge que a les nostres pròpies instal·lacions ens havia assegurat que operava en el Barça per "amistat amb Laporta". I ja el primer mes de mandat vam rebre un tercer burofax per advertir-nos d’una querella criminal contra un dels nostres columnistes que mai s’ha retirat per poder amenaçar-nos cada vegada que escriu una cosa que el molesta. D’inventar l’Elefant Blau a intimidar els crítics. Aquesta és la trajectòria de l’aspirant a repetir.

El que va prometre a Limak

Amb tot, les nostres desavinences informatives amb Laporta es van iniciar al publicar la història de les condicions laborals dels treballadors de les empreses subcontractades de Limak a l’Spotify Camp Nou. Contrastada fins al punt que ha sigut objecte de multes d’Inspecció de Treball. Mai vam incriminar el club ni Limak. Ho haurien tingut fàcil posant-se al capdavant de la denúncia i responsabilitzant els subcontractistes. Estranya la virulència contra qui ho vam publicar, i ens va acusar de formar part d’una conspiració del "madridisme sociològic". Núñez no ho hauria dit millor. Queda per saber si algú li va dir a Limak que podria fer el que volgués perquè ningú s’atreveix a ficar-se amb el Barça. De la denúncia anònima a l’omertà. Aquesta és la trajectòria de l’aspirant a repetir.

Repel·lint talent

Molts socis consideren que l’olfacte futbolístic de Laporta, el que ha consagrat Messi, Guardiola, Lamine i Flick, és un contrapès suficient perquè repeteixi com a president. És una raó. Però també ho és que la capacitat de repel·lir talent de gestió de l’aspirant acaba per enterbolir els seus mandats. Li va passar en el seu segon mandat quan va perdre els Soriano, Ingla o Rosell. Aquesta vegada no li ha durat gens el director general que va portar, Ferran Reverter. I altres professionals de primer nivell queden anul·lats o amagats. ¿Per què Alejandro Echevarría no pot tenir un càrrec, directiu o professional, en el Barça, sent com és un home eficaç i professional com n’hi ha pocs? Doncs perquè li trenca el relat amb què mira d’entabanar els culers de bona fe i que consisteix a enviar a l’infern del madridisme antiindependentista tot el que no li riu les gràcies. Laporta és el president més futboler de la història, però ja no és l’aspirant a president del Més que un club.

Subscriu-te per seguir llegint