Jordi Roca, de pastisser a pilot del Ral·li Costa Brava: "Els cotxes són la meva passió, però n'entenc més de pastissos"

Des d'aquest dijous fins dissabte, Girona i Fornells de la Selva acullen la 74a edició del Ral·li KH-7 Costa Brava, tres dies del millor automobilisme clàssic del món en un ral·li històric. El degà dels ral·lis a Espanya torna en una edició amb diverses novetats. Es pot seguir a Girona (podi i parc tancat a Pont de Pedret, i pantalla gegant a la Plaça Independència), a Fornells de la Selva (parc d’assistència i village), i en els tretze trams del ral·li que es disputaran entre dijous i dissabte. Jordi Roca, el pastisser de la família Roca, hi participa com a pilot.

Hi entén més de cotxes o de pastissos, senyor Roca?

De pastissos, molt més. Els cotxes són la meva passió, però soc un expert en pastissos. En postres, diguem-ne.

És dels que de jove anava de nit al costat d’una carretera a veure passar els cotxes del ral·li?

Sí, sí, hi anàvem un colla, era fascinant. Ens posàvem en un revolt i esperàvem fins que veiem passar els cotxes al nostre costat. Aquella cosa que sentíem encara la recordo, feia impressió.

A més a més, la tradició era anar-hi amb entrepans —o fent allà la carn a la brasa— vi, etc. Tota una festa.

Exacte, era tot un esdeveniment, amb els amics. Tot això era una motivació més per anar a veure el ral·li. Ara ja es pot dir, el que fèiem. Veure ara l’ambient del ral·li em fa reviure-ho. Si els cotxes sonen, que sonin, però respectant sempre tothom.

Espera que la gent ara el vingui a veure a vostè passant a tota pastilla?

He, he, ui, no. Crec que això ja no es porta tant. Però sí que he avisat a alguna gent que conec. M’agrada que se celebri aquesta història a Girona, que tinguem aquí una manifestació esportiva de primer nivell. M’agrada veure tot aquest ambient que envolta aquest esport.

És dolç o amargant, el món dels cotxes de competició?

Home, té aquest punt de sucre. El soroll del motor, la veu del copilot... és una sensació indescriptible, se’m posa la pell de gallina. És estimulant, dolç, i a més estàs aquí, a la teva ciutat. La meva experiència és que té un punt dolç, sempre estimulant. Estimulant per la tensió que hi ha la possibilitat que passi alguna cosa, dolç perquè normalment mai no passa cap accident greu i ho pots gaudir.

No té por de fotre’s una nata, que és cosa de pastisseria?

(Riallada) No, no, que punyeter que és! L’única cosa que m’ha passat és que l’any passat vaig picar amb una planta, vaig patinar amb el cotxe i em vaig fotre una hòstia impressionant. No va passar res, vam poder continuar la cursa i encara vam puntuar. O sigui que tot bé, més que una nata, va ser una crema.

"Algunes postres referents al món dels cotxes en poden sortir, les experiències de la vida sempre acaben repercutint en la meva feina i després es traslladen a la cuina"

Aquest és un ral·li de cotxes històrics: digui’m unes postres històriques que estaria bé recuperar.

Aviam... (pensa uns segons). N’hi ha molts, podríem dir que tot s’ha de recuperar, i de fet s’estan recuperant postres històriques, que continuen existint i encara es van creant. Alguns pastissos, algunes cremes, el pijama..

El famós pijama en altres temps, que avui ha desaparegut

Que no faltava a cap restaurant.

Sortiran unes noves postres inspirades en el món de l’automobilisme?

De moment no ho tinc pensat, però alguna cosa en pot sortir, això segur. Les experiències de la vida sempre acaben repercutint en la meva feina i després es traslladen a la cuina. Potser alguna roda per aquí, una crema per allà (riu)...

S’ha quedat mai sense gasolina mentre treballa?

Sí, és clar, com tots els cuiners (riu). Per exemple, avui mateix funciono ja amb la reserva.

El funcionament d’una cuina s’assembla al d’un taller mecànic?

Podríem dir que sí, és un bon símil. Tant a la cuina com al taller cal tenir atenció al detall, és necessari ser concret, cal l’execució precisa en el moment adient... A tots dos llocs, a més, és fonamental un bon treball en equip i mecanitzat.

Subscriu-te per seguir llegint