Entrevista
Joan Jorquera, taekwondista: "Faré tot el possible per ser als Jocs Olímpics de Los Angeles"
"Serà el meu últim cicle olímpic, considero que és la il·lusió de la meva vida i espero arribar-hi"
"Sempre dic que tot l’esforç que fem els taekwondistes no està prou pagat, de com de difícil que és"

Joan Jorquera amb el podi en el Grand Prix dels Estats Units de 2025. / Cedida

El rosinc Joan Jorquera Cala (2000) és un dels atletes altempordanesos d’alt rendiment més ben situats en l’elit. Tot un guanyador precoç, suma una bona colla d’èxits internacionals, entre els quals destaquen dues medalles en el Campionat del Món i dues més en el Campionat d’Europa. Li falta un objectiu: el de classificar-se pels Jocs Olímpics. El seu somni des de petit. Abans, té un nou Europeu a prop i la possibilitat real de penjar-se un nou metall.
Com s'està sentint en aquest inici de temporada?
Després del Campionat del Món del desembre em va costar una mica tornar a entrenar, ja que tenia un parell de fractures petites a la tíbia. Vaig descansar per Nadal, vaig recuperar amb la gent del CAR de Sant Cugat i després ja vaig aconseguir entrenar de manera normal i arribar bé pel Campionat d'Espanya, que va disputar-se fa un parell de setmanes.
I va ser subcampió. Com va anar?
Doncs em vaig sentir millor del que pensava. No venia d'entrenar gaire fort; encara em ressentia força cops de la tíbia i no sempre podia donar el meu cent per cent, però allà em vaig sentir de la millor manera possible i vaig arribar a la final. Sí que vaig tenir una mica de controvèrsia amb el meu cos perquè deia "coi, vull tirar més puntades de peu, vull agafar més ritme...", però sabia que mentalment no estava preparat de la millor manera.

Joan Jorquera, a l’esquerra, en un combat. / Empordà
Justament sobre això... Quin grau d'importància té l'aspecte mental en el taekwondo?
Crec que tant en el taekwondo com en la resta d'esports és quasi el 90 o el 95%... Fins i tot hi ha cops que no t'has preparat prou bé físicament, però que si estàs molt bé mentalment, et notes fresc, clar d'idees, confiat i segur... pots arribar a guanyar qualsevol competició.
Quins altres aspectes considera que l'ajuden més a rendir bé en el taekwondo, a banda del fet lògic d'estar bé físicament?
Jo sempre dic el mateix: estar envoltat de gent que et fa feliç, que et fa sentir còmode tant en els entrenaments com fora, fa que et surtin millor les coses. Hi ha vegades que tot i entrenar al màxim estàs ple de nervis i no et van bé les coses, però si quan surts tens una família que et dona suport i t'estima, acabes fent que els entrenaments comptin.
"L'Europeu es farà a Alemanya el mes de maig. És la competició més important de l'any i la que més il·lusió em fa"
Interpreto, per com parla, que està vivint un bon moment en aquest apartat. Hi ha hagut algun moment de la seva carrera en el qual no ho ha passat bé?
Sí, hi ha hagut alguna ocasió, per exemple durant una lesió greu que vaig tenir. Això va fer que passés per un mal moment personal, que em replantegés una mica la meva carrera esportiva... És una cursa a llarg termini i, com en tots els esports, tens pujades i baixades. Quan baixes és força dur de controlar, però si ets fort mentalment tires endavant, sempre.
Com es va fer aquesta lesió greu de la qual parla?
Va ser en un Grand Prix de 2022. Vaig rebre una puntada de peu a la cuixa i vaig tenir una ruptura muscular bastant profunda. Va ser tot un mes sencer sense poder entrenar gens de taekwondo, i jo que estic tot el dia entrenant... Era just un mes abans del meu primer Campionat del Món. Pensava que no hi arribaria, i de fet els metges em van dir això, però vaig fer tot el possible per ser-hi encara que fos sense entrenar. Al final vaig aconseguir entrenar una mica més d'una setmana.

Joan Jorquera en una competició. / Cedida
I va aconseguir la medalla de bronze.
Sí, sí. Va ser com un or, pràcticament. L'alegria de la meva vida. Diria que, sens dubte, el millor moment de la meva carrera.
Abans deia que hi ha hagut algun moment en el qual ha arribat a plantejar-se el futur de la seva carrera. Es pot viure bé del taekwondo?
Per viure molt bé has de guanyar-ho tot, cosa que és molt, molt difícil. Jo puc viure del meu esport i això és d'agrair després de tot l'esforç que comporta. Estic formant la meva cartera per aconseguir formar un negoci en el futur i tenir aquesta sortida laboral. Això sí: jo sempre he dit que tot l'esforç que fem, ja no només en l'entrenament sinó en el tema mental, el que no se sol veure del dia a dia, les baixades de pes per aconseguir... Tot això no està prou pagat, de com de difícil que és.
Acaba de disputar l'Open de Bulgària, competició que forma part de la preparació de cara al Campionat d'Europa.
Sí. Es farà a Alemanya el mes de maig. Encara queda temps i m'he de classificar, primer, a partir dels campionats que venen ara. A banda de l'Open de Bulgària hi ha el d'Holanda i el d'Espanya, i després ja arribaria l'Europeu. És la competició més important de l'any i la que més il·lusió em fa.
"Estic preparat mentalment per anar als Jocs Olímpics i faré tot el possible, perquè és allò que somio des que era petit"
Parlant d'il·lusió... El 2028 hi haurà els Jocs Olímpics de Los Angeles.
És l'objectiu màxim d'un taekwondista. Encara ho veig una mica lluny com per pensar-hi i estressar-me gaire. Sí que és veritat que per poder arribar-hi he d'aconseguir també objectius com l'Europeu i el Mundial de l'any vinent. Ho plantejo com un somni. Serà el meu últim cicle olímpic en aquest esport, considero que és la il·lusió de la meva vida i espero arribar-hi. Estic preparat mentalment i faré tot el possible, perquè és allò que somio des que era petit.
Què hauria de fer, exactament, per aconseguir classificar-se pels Jocs?
El taekwondo té un dels sistemes de classificació més difícils d'entre tots els esports olímpics. Per classificar-se cal acabar entre els cinc primers del rànquing olímpic. Per tenir això cal guanyar moltes coses abans i tenir una quantitat innombrable de punts. Si no et classifiques entre els cinc primers, però la teva selecció considera que estàs en el teu millor moment, poden fer-te anar al Preolímpic, una mena de Campionat d'Europa. Un cop allà, tant l'or com la plata classifiquen directament per a les Olimpíades.
Sona complicat, sí.
Hi ha molta rivalitat a Espanya. Si no entres dins els cinc primers del rànquing hi ha molts competidors que opten a ser escollits pel Preolímpic, i quan hi vas és difícil guanyar-lo.
La via directa, el rànquing olímpic, a partir de quan està oberta?
Encara s'ha d'obrir. Normalment, ho feia tres anys abans, però aquest cop van decidir fer-ho un any més tard, a partir de gener de 2027.
Subscriu-te per seguir llegint
- Alumnes de l'Institut de l'Escala: 'Ens sembla una falta de respecte que les obres del pati estiguin aturades des de fa més d'un any
- Com més vegades arribis tard a la feina, més difícil serà per a l'empresa acomiadar-te': així ho explica un advocat laboral
- Figueres, el quilòmetre zero de l'expansió de la graula a Catalunya
- Va deixar l’escola per cuidar la seva família: la història de Lola, la dona de 92 anys que ha tornat a classe
- L'odissea de diverses famílies per viatjar en vaixell de Barcelona a Palma: 'Alguns passatgers van estirar-se a terra per poder descansar
- D'on surt aquest home?': el rosinc Pere López guanya l'or en el Campionat d'Espanya de duatló
- Defuncions del 9 de març de 2026 a l'Alt Empordà
- VÍDEO | Els contracorrents de la Muga i el Fluvià, entre l'espectacle i el perill