Un soci del Barça denuncia Laporta a l’Audiència Nacional

Un soci del FC Barcelona ha presentat davant l’Audiència Nacional una denúncia contra l’expresident del club i candidat a la reelecció, Joan Laporta, per, entre altres delictes, blanqueig de capitals i presumpte "cobrament de comissions indegudes", segons el document que ha pogut consultar El Periódico, diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ. En l’escrit es detallen un seguit d’operacions i transaccions econòmiques a l’estranger.

Entre els denunciats també hi figuren alts directius de l’equip de Laporta: el president en funcions, Rafael Yuste, l’exvicepresidenta institucional i responsable de la gestió de l’Espai Barça, Maria Elena Fort, Eduard Romeu, exvicepresident econòmic, Ferran Olivé, tresorer, i Josep Cubells, secretari de la junta directiva. També executius com Manel Del Río, director financer, Sergi Atienza, cap del departament de compliance, i Lluís Mellado, cap dels serveis jurídics. La denúncia inclou el germà de Laporta, Xavier Laporta Estruch, soci del despatx Laporta & Arbós, així com dos administradors de companyies implicades i un intermediari.

La denúncia va ser presentada telemàticament a les 23.18 hores de divendres al jutjat de guàrdia del Tribunal Central d’Instància de l’Audiència Nacional, a Madrid, i ha sigut acompanyada per un total de 38 documents, entre els quals hi ha informació empresarial i articles de premsa sobre les operacions –entre les quals, el patrocini de Nike o la construcció del nou estadi– sobre les quals pivota l’acusació.

Els pròxims dies, l’Audiència Nacional haurà de repartir aquesta denúncia entre els jutges adscrits a aquest òrgan judicial. Serà el magistrat a qui correspongui qui decidirà si l’admet a tràmit i, per tant, obre un procediment per investigar o, si considera que no estan prou acreditats els fets, la refusa.

"Estructura"

En l’escrit presentat al jutjat, el soci, representat per un advocat i un procurador, detalla un entramat de societats establertes a Espanya, Xipre, Dubai, Croàcia i Estònia, que defineix com una "estructura" de "cobraments de comissions indegudes" que es pagaven en "jurisdiccions opaques". Aquests fons, sempre segons la denúncia, es reintroduïen i es blanquejaven amb "negocis aparentment legítims".

Aquesta és una de les bases per les quals la denúncia ha sigut presentada a l’Audiència Nacional, atès que, segons el parer de l’acusació, és l’òrgan competent per investigar els delictes comesos a l’estranger per ciutadans espanyols. Segons el denunciant, "l’estructura del circuit de pagaments de les comissions indegudes i la reintroducció de fons a Espanya radica a països estrangers i, en la majoria dels casos, amb fiscalitat opaca o no col·laborativa".

En aquesta presumpta trama, l’acusació inclou cinc operacions que són rellevants: la venda d’actius digitals del club (Barça Vision/Bridgeburg Invest) "en condicions perjudicials per a l’entitat", l’adjudicació sense licitació del contracte de telecomunicacions del Camp Nou a la societat New Era Visionary Group (NEVG), la compra de seients de luxe de l’estadi a aquesta mateixa mercantil, l’adjudicació de la construcció del nou camp i el suposat pagament d’una intermediació en la renovació del contracte de patrocini esportiu amb la multinacional nord-americana Nike. A més també de blanqueig de capitals, afegeix el de frau a Hisenda i organització criminal.

L’escrit afirma que en el FC Barcelona, i per "indicació expressa" de Laporta, en tots els assumptes relatats "s’ha ocultat sistemàticament als socis i compromissaris l’accés a documents i contractes relatius a les operacions més sensibles" escudant-se en la "confidencialitat" per evitar facilitar el nom dels inversors i les quantitats satisfetes.

Per tant, afegeix el document, les referències a les operacions que es posen en mans del jutge "només es poden sostenir en el moment processal actual d’una manera indiciària, per mitjà d’anàlisis fetes in situ de determinats documents i d’informacions periodístiques no desmentides", o confirmades per "persones físiques o jurídiques coneixedores dels fets".

Requeriments

Per aquesta raó, el denunciant sol·licita al jutge que requereixi al FC Barcelona els contractes de compravenda de participacions en la societat Bridgeburg Invest, el contracte d’intermediació o les factures emeses per Darren Dein per la seva intervenció en l’acord amb Nike, la documentació relativa a la licitació de la remodelació del Camp Nou i els registres mercantils de la societat establerta a Dubai i dues més de domiciliades a Xipre (Hellgas Holding i Vestigia Holding administrades per Andreas Aristeidou), que, segons indica la demanda, "van actuar com a tapadores per canalitzar fons a Barça Vision el 2023".

Segons el parer de l’acusació, "es pot concloure que aquestes operacions no són aïllades, sinó que formen part d’un sistema integrat concebut per donar liquiditat immediata al club mitjançant recursos opacs generats pel mateix Laporta".

Una de les peticions que s’han de formular a l’Audiència Nacional és que es porti a terme el "rastreig bancari" d’una transferència de 28 milions d’euros feta el 3 de gener del 2025 des d’un compte de New Era Visionary Group a Dubai al FC Barcelona, "identificant l’origen últim dels fons", així com d’uns altres entre 20 i 30 milions d’euros "aportats per Vestigia Holding", la societat xipriota.

Operacions clau

També insta a requerir que la Lliga aporti la totalitat de la documentació en poder seu relativa a la verificació de l’operació de les llotges VIP al nou Camp Nou i les comunicacions amb el Consell Superior d’Esports. Aquest tràmit va permetre, per exemple, la inscripció de Dani Olmo en el primer equip del Barça.

D’altra banda, el denunciant sol·licita que el FC Barcelona aporti l’auditoria interna i l’informe oficial de compliment normatiu (compliance officer) relatius a les operacions amb la mercantil New Era Visionary Group. Aquesta empresa, indica la denúncia, "no va sorgir espontàniament com un inversor extern, sinó que va ser promoguda pel mateix Laporta per a operacions clau".

I assenyala: "L’estructura multijurisdiccional (els Emirats Àrabs Units, Estònia i Espanya) i l’ús de hòldings xipriotes revelen una intenció deliberada d’ocultar la titularitat real i els fluxos de diners", es llegeix.

Subscriu-te per seguir llegint