"Fins que vaig fer setanta anys no vaig poder fer realitat el meu somni de ser atleta"

Fa prop d'un any, durant el febrer de 2025, la figuerenca Maria Asunción Alberch va aconseguir dos rècords de Catalunya que no esperava obtenir. El primer el va fer en els 3.000 metres marxa, en la categoria d'edat Màster-70, amb un temps de 22 minuts i 17 segons. Tot just set dies després va repetir la fita en els 5.000 metres marxa en ruta (35 minuts i 47 segons). Alberch té setanta-quatre anys, però la seva relació amb el món de l'atletisme federat és molt recent. La seva és la història d'una persona que es va decidir a complir el seu somni un cop superada la setantena.

Quan s'introdueix en el món de la marxa i quines són les particularitats d'aquesta disciplina en concret?

Tot just fa un any que vaig començar en la marxa atlètica, no n'havia fet mai a la meva vida. L'any passat, després de dos mesos d'haver començat a practicar la marxa atlètica, em vaig animar a participar en el Campionat de Catalunya de pista coberta, en els 3.000 metres marxa. Em va anar bé i una setmana després em vaig apuntar en els 5.000 metres en ruta. No m'ho esperava, però també vaig guanyar fent rècord. La marxa atlètica és una disciplina en la qual es camina a gran velocitat, mantenint sempre un peu en contacte amb el terra. Hi ha molts jutges i són molt estrictes.

Té algun rècord i alguna medalla més al seu palmarès?

Tinc els dos rècords que vaig guanyar l'any passat. No m'havia ni passat pel cap d'aconseguir-los i em van animar i estimular moltíssim. Tinc un parell de medalles més de velocitat, en els 100 i 200 metres llisos.

Repassant els resultats d'algunes curses, veig que ha competit més d'un cop al costat de la seva filla.

És tota una atleta, ella estava també a l'Associació Atlètica Figueres, sabia del meu esperit d'atleta i es podria dir que va ser ella qui em va animar. Mai m'ha tallat les ales ni m'ha dit que això no anés amb mi o no em correspongués. Veig en ella el que jo hagués volgut fer a la seva edat i no em van deixar fer. És una lluitadora nata i veure-la competir és tot un orgull per a mi. Va a totes i s'apuntaria a tot, té el meu tarannà.

Quants anys fa que practica l'atletisme? Ha fet altres esports?

Vaig començar fa poc més de quatre anys, quan en tenia setanta. Mai havia fet esport oficialment, simplement corria jo pel meu compte i participava en curses populars, a més de disputar alguna mitja marató de la zona a Figueres, Banyoles... També havia freqüentat el gimnàs.

Actualment, quin ritme setmanal d'entrenaments té?

Entreno cinc dies a la setmana, entre una hora i quart i una hora i mitja diàriament.

Fins quan es veu fent atletisme? Què representa per a vostè l'atletisme?

Em veig fent atletisme fins que l'entrenador em digui que prou, em faci fora o es cansi de mi (riu). Per mi, l'esport en general és la manera com em manifesto. Tal com faig esport és com sento la meva vida. L'atletisme havia estat el somni de tota la meva vida i fins que vaig fer setanta anys no el vaig poder fer realitat. Trepitjar la pista és el que em fa sentir atleta i per mi és més important que els temps que faig o els podis.

Té algun objectiu per aquesta temporada o pel futur?

El meu objectiu és millorar la tècnica en la marxa atlètica, per gaudir més a les competicions. També voldria competir en 100 i 400 metres llisos, això em faria gaudir. Tinc la intenció de continuar trepitjant pista sota la supervisió del meu entrenador, l'Augusto Godínez, a qui dec tot el meu èxit. Les medalles es guanyen en els entrenaments.

Subscriu-te per seguir llegint