El compte enrere de les eleccions del Barça: un Laporta a la defensiva, contra tres precandidats desunits

L’equip de campanya de Joan Laporta va posar ahir pegues a última hora a un debat organitzat per Mundo Deportivo que va acabar sent cancel·lat. La resta d’aspirants a la presidència es van quedar plantats i indignats. El punt de partida de la discòrdia va ser la participació no anunciada (o anunciada tard) de Jaume Guardiola, l’expert econòmic de la plataforma de Víctor Font. Sense entrar en els detalls de l’estira-i-arronsa, l’acció serveix per exemplificar que el favorit a les eleccions del 15 de març juga, de moment, a la defensiva. Ell, que sempre ha presumit d’anar a l’atac, ha optat ara per l’estratègia de la càmera lenta, conscient que és un partit que només pot perdre davant d’una oposició fragmentada.

Laporta va arrencar oficialment la precampanya amb un discurs amb les mans a les butxaques a la seva seu electoral de Barcelona, dimecres passat: to burocràtic amb alguns pics de material viralitzable. Després ha organitzat mítings per a socis en diferents punts de Catalunya. En una estratègia de manual dels populismes, ha triat enemics interns i externs per agitar i galvanitzar els seus. «Els cercles de poder», d’una banda, amb un accent especial en els àrbitres, i els rivals a la contesa electoral, de l’altra, contra els quals alerta sobre la seva «inexperiència».

No té per què arriscar. Mentre l’oposició no sigui capaç de fusionar-se, la seva precampanya transcorre tranquil·la i blindada, aliena al soroll que intenten crear els tres aspirants a destronar-lo. S’hi acumulen lones (de Messi, inspirada en la que va impulsar Laporta el 2021), seus elegants, cançons enganxoses, espots de denúncia, eslògans representatius, projectes d’infraestructures i declaracions crítiques que no semblen alterar, de moment, les condicions del partit. Quan falten 10 dies per al lliurament de les signatures —en calen 2.337— i a menys d’un mes per als comicis, l’estat del terreny de joc afavoreix l’expresident, que ha imposat les seves regles: una campanya de les més curtes que es recorden, que a sobre es confon amb la competició, i veto a la possibilitat de votar per correu.

La figura del mediador

Joan Camprubí Montal, líder de Som un Clam, moviment que va arrencar fort, amb capacitat de convocatòria, i que s’ha anat desinflant fins a apartar-se voluntàriament de la cursa electoral, assegura tenir una enquesta interna amb intencions de vot. A grans trets diu que un terç dona suport a Laporta, un altre terç és molt crític amb la seva gestió i un últim terç se situa al bloc del mig.

«Les probabilitats de canviar el règim seran molt baixes si no hi ha unitat», va proclamar aquesta setmana el nét d’Agustí Montal, el president que va fitxar Johan Cruyff com a jugador. Disposat a assumir el paper de mediador entre Víctor Font, Marc Ciria i Xavier Vilajoana, la tasca es preveu complexa. Han gastat massa temps, energia i diners per baixar-se de la cursa tan aviat. Ni tan sols hi ha hagut una reunió entre tots tres per intentar consensuar una candidatura comuna. I això que, com va dir Camprubí, «els programes electorals són iguals excepte en un 5% o un 10%».

Font, que considera aquestes eleccions com un plebiscit sobre Laporta, fa dies que apel·la a la suma de propostes. «Hi ha dues maneres de ser barcelonista: la personalista i el model alternatiu que molts socis tenim al cap. Estem oberts. El més important és posar els interessos del Barça al davant», va dir ahir mateix a la presentació del seu vídeo electoral. «Tots els precandidats, excepte l’expresident Laporta, apostem per professionalitzar i modernitzar l’entitat. Té tot el sentit del món que anem tots junts», va comentar fa uns dies.

S’estén la sensació que els tres precandidats —amb Laporta donat per fet— aconseguiran reunir les signatures necessàries per superar el tall. Aleshores, què? El desig de Som un Clam i d’altres grups d’oposició neutrals és que siguin capaços de posar-se d’acord abans del 3 de març, data de lliurament dels suports; si no, en el pitjor dels casos, després. I que s’organitzin al voltant del que acumuli més força de vot. Tampoc això es veu avui dia plausible. Hi ha posicions molt tancades.

Sempre més de dos candidats

De la mateixa manera que mai a la història de les eleccions barcelonistes un president en exercici ha perdut l’examen de les urnes, tampoc mai l’oposició ha estat capaç de consensuar una posició unitària. El 2003, el primer Laporta va derrotar cinc candidats (Lluís Bassat, Jordi Majó, Josep Martínez Rovira, Josep Maria Minguella i Jaume Llauradó); el 2010, Sandro Rosell es va imposar a tres (Agustí Benedito, Marc Ingla i Jaume Ferrer); el 2015, Josep Maria Bartomeu va batre també tres (Laporta, Benedito i Toni Freixa), i el 2021, de nou, Laporta va superar-ne dos (Víctor Font i Freixa).

De moment això és un tres contra un. Tres que alerten que el Barça està en risc existencial i un que proclama haver salvat el club. Sense la tan cacarejada unitat, sembla una batalla desigual.

Subscriu-te per seguir llegint