Xavi Torres, periodista esportiu: "La Masia és la principal marca que té el Barça arreu del món"

El periodista esportiu barceloní Xavi Torres ha publicat recentment el llibre Jo vaig viure a la Masia (editorial Cossetània, 2025). Torres, especialitzat en informació del Futbol Club Barcelona, analitza i reflexiona sobre la Masia, l'acadèmia de futbol base del club blaugrana fundada el 1979. Jo vaig viure a la Masia passa pels casos d'èxit, però també per somnis frustrats, mentre s'endinsa en la història i l'evolució d'una residència que ha assolit una consideració de mite. Xavi Torres presentarà el llibre al Cercle Sport de Figueres el divendres 27 de febrer a les 19.30 hores, en un acte del qual també participarà la periodista figuerenca Laura Brugués.

En el seu llibre fa una radiografia dels més de set-cents joves futbolistes que han viscut a la Masia. Què pretén fer amb aquesta tasca?

En primer lloc, pretenia fer un homenatge a tots els esportistes que han estat residents a la Masia. Des de fora sembla molt maco, però són persones que ho deixen tot per marxar fora i intentar complir un somni que és molt complicat. Aquesta és una publicació que mai s'havia fet abans. A banda, també volia fer un repàs per la història per entendre com hem arribat fins aquí, fins al moment d'excel·lència d'avui de la Masia. Perquè hi ha altres clubs que utilitzen la gent de casa, però aquests no aspiren a guanyar la lliga i la Champions com el Barça.

"Hi ha altres clubs que utilitzen la gent de casa, però aquests no aspiren a guanyar la lliga i la Champions com el Barça"

Què més inclou Jo vaig viure a la Masia?

Em vaig interessar pels vint primers nois de la Masia: eren escollits i els van posar a entrenar matí, tarda i nit, i això els va destrossar. De tots ells, només un, Guillermo Amor, va arribar a ser una llegenda del club. També em vaig interessar pels divuit futbolistes que, quan vaig acabar el llibre el maig de 2025, havien arribat als cent partits amb el primer equip del Barça. Ara ja en són vint, perquè Cubarsí i Fermín hi han arribat aquesta temporada. Cubarsí, de fet, és el primer gironí de la Masia en arribar als cent partits de la història del Barça.

De l'Empordà hi va ser Tito Vilanova, a la Masia.

Tito Vilanova formava part de la "Penya Els Golafres", amb Pep Guardiola, Jordi Roura, Aureli Altimira... Portaven menjar quan tornaven de casa dels caps de setmana, es reunien a una taula de la masia i somiaven. En Tito no va arribar al primer equip, però va ser jugador de Primera Divisió a fora. Va ser un jugador amb un gran talent que va ser víctima d'un moment en el qual era molt difícil arribar al primer equip del Barça.

Què diferencia la Masia de 1979 amb la de 2026?

La Masia va néixer sent un projecte existencial, amb nanos que miraven de sobreviure com bonament podien. Abans els nens estaven apuntats al col·legi, però no hi anava ni Déu. El club no tenia cap rigor acadèmic. Era una casa de colònies permanent i sense control, situada, a més, en un dels punts neuràlgics de la prostitució a Barcelona, com és el barri de les Corts. Ara, aquella primera idea ja està superperfeccionada. Hi ha un projecte pedagògic i el club sap què estan fent els jugadors durant les vint-i-quatre hores del dia.

"Abans els nens estaven apuntats al col·legi, però no hi anava ni Déu; era una casa de colònies permanent i sense control"

Un canvi evident.

Això sí: el projecte sempre ha estat revolucionari. Algunes coses no es van fer bé amb la mirada d'avui, però en aquell moment eren revolucionàries. Ara no s'entenen certs comportaments, no s'entén que el camió que repartia metadona aparqués cada dia a la porta de la Masia i els drogoaddictes hi anessin a buscar la seva dosi... Però, tot i això, en aquell moment ja era una revolució, que ha necessitat temps i líders. L'alternativa a allò era col·locar tots els nanos que es podia en pisos i pensions.

Què representa, avui, la Masia?

Per dir-ho clar i català, la principal marca que té el Barça arreu del món és la Masia. Amb una foto de la Masia, una del nou Camp Nou i una de Lamine Yamal, el club avui està explicat. Amb la bestiesa que aquest últim és un altre fruit de la Masia i va entrar al club amb set anys. Tots els clubs ho estan intentant copiar, el Barça rep cada dia visites per veure com ho fa, però des de la inauguració de la Masia ja farà quaranta-set anys. És un bagatge extraordinari d'encert-error, encert-error... Que el Barça hagi cregut en aquest model durant tants anys és el que diferencia la Masia de la resta d'acadèmies. És important això perquè absolutament tots els presidents durant aquests anys hi han cregut i hi han posat pasta, per molt que en alguns casos s'hagi fet amb més encert i en altres, amb menys.

Talents com Leo Messi o Lamine Yamal podrien aflorar igual en altres llocs?

No tinc cap dubte que Messi i Lamine serien estrelles a tot arreu, però tots dos formen part d'un engranatge que els va educar en una mirada i un llenguatge de futbol molt concrets, cosa que els va fer estrelles dins una idea col·lectiva. Miro a Maradona i veig una ànima lliure que ho ha passat fatal, ha hagut de buscar-se la vida i fer-s'ho tot sol, perquè no hi havia mètode enlloc on anava. Xavi i Iniesta, per exemple, són dos jugadors salvats pel mètode.

Jo vaig viure a la Masia

Autor: Xavi Torres

Editorial: Cossetània

Pàgines: 400

Preu: 22'90€

És el millor moment de la història de la Masia?

Pensa que sis d'aquests vint jugadors amb més de cent partits en el primer equip estan jugant ara mateix al club. És el millor moment, sí. Això també ho dona la situació econòmica, que ha obligat a valdre's de Masia. És molt bonic veure un equip que parla català i uns jugadors que celebren tal com celebraven quan eren petits i ja jugaven junts. Tot això hauria de ser una lliçó: quan tornin els diners, no donem l'esquena a la Masia. Això és innegociable i gairebé s'hauria de posar als estatuts del club.

I, amb tot això, té punts de millora?

Sempre pots invertir-hi més i posar-hi més gent vàlida. A més, la majoria de gent que entra a la Masia no arriba al primer equip, i per això és fonamental generar un pla B. En això s'hi ha de posar molts més esforços. Cada nen que fitxa pel Barça surt de casa com un heroi i quan torna a casa després que el facin fora és un fracassat. Saber resoldre tota aquesta frustració amb estudis i amb una visió positiva que el futbol no s'acaba al Barça crec que és molt important.

Subscriu-te per seguir llegint