Cristian Gómez, el tècnic de l'Hospitalet que ha dimitit per una agressió al seu pare en el partit contra l'Escala: "Ho faig per la família i els nens"

No és el primer cop que passa en un camp de futbol ni tampoc serà l’últim. Cada setmana hi ha episodis desagradables d’aficionats que s’esbraven a les grades contra tot. Cristian Gómez (l’Hospitalet, 36 anys) ho sap prou bé. Va ser jugador de l’Espanyol, Girona, Lleida i el mateix Hospi, que ara dirigia. Fins dilluns, quan va dir prou.

Diumenge li va tocar viure un fet molt desagradable mentre dirigia l’equip en la derrota contra l’Escala (1-3) en el grup 5 de Tercera RFEF. El seu pare, que anava acompanyat del seu germà i el seu oncle, va patir una agressió a la grada. Va ser la gota que va fer vessar el got en una temporada convulsa. Hores després, va presentar la dimissió.

Els periquitos deuen recordar Cristian al centre del camp de l’Espanyol. Hi va viure, per exemple, l’època de Javier Aguirre, el tècnic que un dilluns va anar a buscar-lo al jacuzzi, traient foc pels queixals, per fer una sessió de recuperació després d’haver jugat només 60 minuts diumenge. Eren anècdotes del món. També coneix a la perfecció la ira dels aficionats, però el que ha viscut aquest curs l’ha omplert d’amargor.

Cristian va tornar a casa el 27 de maig, quan va ser presentat com a nou entrenador del seu estimat Hospi, en què va jugar 11 temporades (les quatre últimes, com a capità) i 257 partits oficials. Va ser l’elegit per liderar el projecte amb què Jordi Alba i Thiago Alcántara aspiren a portar l’equip riberenc al futbol professional.

Aviat es va adonar que el nou rumb topava amb les reticències d’un grup reduït de la grada. "Anàvem primers i ja hi havia insults". En la cinquena jornada vam perdre el primer partit i hi va haver esbroncada. El 95% de l’afició ve a animar, però el 5% només critica, insulta... S’ha de deixar de donar bombo a aquests idiotes. El club els ha d’identificar. He nascut aquí, he jugat aquí... Vull veure l’Hospi créixer", explica el tècnic en una xerrada amb El Periódico, diari del mateix grup editorial que l’EMPORDÀ, abans de relatar el que va viure diumenge.

El suport de l’Alba i en Thiago

"Un pare i un xaval d’uns 18 anys van estar tot el partit insultant-me". El meu germà va demanar respecte i el pare també hi va intervenir per demanar que deixessin d’increpar, que el qui era allà a baix era el seu fill. Després va arribar l’agressió. El pare el va agafar l’altre pare a traïció. El va agafar del coll i el va llançar a terra. El meu germà em va fer un gest i jo vaig veure l’enrenou, però fins a la tarda no en vaig saber tots els detalls", relata Cristian, encara dolgut per tot el que havia passat.

La seva dona i els seus dos fills, un nen de 9 anys i una nena de 3, també eren a l’estadi. "Per sort feia fred i es van canviar a l’altra part de la grada". L’escena violenta va passar just darrere de la banqueta de l’Hospi, a 10 minuts del final del partit.

Amb el pas de les hores, la seva indignació va anar augmentant. "A la tarda sentia molta ràbia". Vaig tenir la temptació de cometre bogeries. Ho vaig haver de pensar molt bé, tot. La meva família no volia que dimitís, però d’aquí a dues setmanes juguem una altra vegada a casa i ves a saber què podria passar", explica l’exjugador, conscient que la seva dimissió ha tingut molta repercussió.

"Vull que la societat sàpiga que no anem pel bon camí". Ho faig per tots els infants, perquè no vegin insults des de petits. Aquesta no és pas l’educació ni els valors que hi ha d’haver en un camp de futbol", afegeix Cristian, que ha rebut "el suport màxim" d’Alba i Thiago, així com nombrosos missatges a les xarxes socials. "No pretenc ser un superheroi, però sí que vull que això serveixi per a alguna cosa i puguin canviar les coses. A partir d’avui no diré res més".

L’Hospi va quart a la Lliga, a cinc punts del líder, quan el curs passat a hores d’ara era a 21 punts del cap i no va disputar el play-off, però el tècnic acumula insults des del primer dia "com si s’hagués d’acabar el món". Ara se sent més alleujat, però lamenta els mals moments pels quals va haver de passar el seu pare, Basilio, al seu propi estadi. "No vull que la meva família torni a passar per això", conclou Cristian.