Toni Sánchez: "La gent del Figueres és del Figueres, no de cap altre equip"

Com afronta l’aventura?

És un repte, certament, i m’ha arribat d’una manera totalment inesperada. Van trucar-me per saber la meva situació i mostrar el seu interès i vam arribar a un acord de pressa. Jo estava a l’Europa, i allà hi ha alguns problemes, i no era sostenible que jo anés diàriament a Barcelona. Així que no vaig dubtar a agafar la banqueta del Figueres, tot i que és un moment complicat perquè l’equip, que ja ha tingut un parell d’entrenadors, està en una posició dolenta a la Lliga, en què acaba de sortir dels llocs de descens. A partir d’ara, necessitem sumar de tres en tres.

Què n’espera d’aquesta etapa?

L’assumeixo amb molta responsabilitat. Deia que és un repte, i a mi els reptes m’agraden. Vull deixar el Figueres a on li pertoca estar, que aquest any no és res més que a la Primera Catalana. Tenim una muntanya molt alta al davant, però tinc ganes d’escalar-la. Ja havia estat al club i la rebuda ha sigut molt bona.

Va ser-hi l’any 2012-13, dirigint el Juvenil a Nacional.

L’estadi, el gimnàs i els vestidors són els mateixos. Però per a la categoria, Vilatenim és espectacular. Pel que fa a l’estructura interna, m’he trobat un grup més professional. L’entitat està més sanejada, econòmicament parlant. Disposa de més recursos i actius. En definitiva, està millor del que estava.

Coneixia al vestidor?

A alguns futbolistes ja els havia tingut a la meva època a l’Escala i a d’altres els conec perquè fa anys que volten pel futbol gironí. Sabent de la situació del mercat, sé que la plantilla està bé i possiblement podria estar entre el top-sis de la Lliga, si tot comencés des de zero. Però ara hi ha un context i unes dificultats que no es poden obviar.

Per exemple?

El risc de moure’ns en la zona baixa, la pèrdua de confiança, els disgustos… Tot això s’ha de revertir. Disposem de peces de renom, que han competit en categories més elevades. Per això tinc clar que tenim jugadors per estar a la part mitjana-alta de la taula. No sé si entre els tres primers, però sí per no patir.

Quin missatge els ha fet arribar?

He entrat fort i amb ímpetu, perquè crec que toca fer-ho d’aquesta manera. Els resultats indiquen que fins ara les coses s’han fet malament i el més fàcil sempre és assenyalar l’entrenador com a culpable, però els jugadors són els que juguen, així que també hi ha una quota seva, en la direcció actual. Els he transmès que defensen l’escut del Figueres, i que ens hem de salvar, com sigui. M’han donat una bona resposta, amb una voluntat i actitud positiva per tirar endavant.

Com vol que reconeguin el seu Figueres?

No soc diferent de ningú: vull tenir la pilota i jugar bé. Però, sincerament, ara hem de guanyar partits i treure punts com puguem. Caldrà entrenar bé i amb tensió, durant la setmana. M’encantaria ser ofensiu, però si hem de posar un bloc baix, el posarem. El primordial és puntuar.

S’estrenarà en el derbi de dissabte a Banyoles (18 hores).

És un inici dur, sí; però nosaltres anirem a guanyar, guanyar i guanyar. I el Banyoles farà el mateix, eh! De fet, ells encara estan més crítics, perquè tenen dos punts menys. Serà un duel d’històrics amb urgències.

De quina manera s’imagina la segona volta?

Cada partit serà una guerra. Entre el Lloret, segon classificat, i nosaltres, només hi ha deu punts. I tothom es reforça.

Descarta anar al mercat?

Si puc reforçar la plantilla, la reforçaré, sí. Sempre que tinc oportunitat, ho faig. Sigui amb agents lliures o el que sigui.

Ha compartit banqueta amb Aday. Què me’n pot dir?

He après molt, d’ell; és molt bon entrenador i persona, i disposa d’un punt especial. Està molt capacitat, segurament aviat arribarà a dalt de tot. Crec que no trigarà molts a anys a entrenar a Primera Divisió. El seu és un joc alegre i té un poder molt significatiu per contagiar i connectar amb els jugadors. Fa poc que ho era, i entén l’idioma. Jo m’he amarat dels seus coneixements. També dels de l’Arnau Sala.

Què li ha ensenyat, vostè?

Alguna cosa haurà après, de mi, si em va proposar que fos el seu segon i vam ser campions a l’Europa. Però això, millor que ho respongui ell (rialles).

Per cert, recorda alguna cosa del gran Figueres de Segona?

Sobretot, quan els vaig seguir va ser la temporada en què van arribar a les semifinals de la Copa del Rei. Allò em va sobtar, com s’anaven carregant als seus rivals, en especial aquella nit contra el Barça.

El Figueres d’ara conserva alguna cosa d’aquell Figueres?

La realitat és una altra, no ens podem enganyar. Però a Vilatenim tothom espera que el Figueres millori. Que torni a competir de valent. Com quan existia aquella gran rivalitat amb el Girona. Perquè la gent del Figueres és del Figueres, no és del Girona ni de cap altre equip. Si aconsegueixo que aquest sentiment augmenti tan sols un u per cent ja podré estar content.

Subscriu-te per seguir llegint