"Vaig tenir una mancança com a esportista i vaig decidir ajudar altra gent perquè no li passés el mateix"

"Quan tenia divuit anys li hauria dit a un psicòleg esportiu que em deixés tranquil, perquè jo també tenia aquest estigma absurd", reconeix. Sau Vasaris, nascut a Osona i bascarenc d'adopció, és una de les moltes persones que, en la seva etapa com a esportistes, hauria agraït tenir l'ajuda d'una figura així. "En partits importants, a l'hora de vigilar els mals hàbits... Vaig tenir una mancança com a esportista i vaig decidir ajudar altra gent perquè no li passés el mateix", explica ara, convertit en psicòleg esportiu. Vasaris treballa actualment amb diversos clubs de l'Alt Empordà com el Bàsquet Vilafant, el Club Futbol Peralada o el Patinatge Artístic Figueres, a més de fer assessories individuals.

La seva tasca, en un món encara lluny de deixar enrere l'estigmatització de la salut mental, no deixa de ser precursora. Vasaris explica que encara es continua veient l'esportista que es posa en mans d'un psicòleg com algú que busca arreglar un problema. Un fet que, realment, no sol ser així; sovint es tracta, simplement, de buscar treballar factors com la motivació, el lideratge, la companyonia, la gestió de la pressió... Elements que, sumats l'un amb l'altre, influeixen en el rendiment esportiu tant com pot fer-ho una millor o pitjor preparació física. Molts clubs encara desconeixen la figura que Sau Vasaris representa o pensen que no se la poden permetre. El bascarenc insta a eliminar aquests estereotips: "Tampoc cal gastar-se un dineral per tenir un psicòleg esportiu a jornada completa, pots fer com el Bàsquet Vilafant, on treballo dos dies per setmana".

“Quan tenia divuit anys li hauria dit a un psicòleg esportiu que em deixés tranquil”

El bàsquet, un esport d'errors

El Bàsquet Vilafant va ser un club pioner a l'Alt Empordà a l'hora de confiar en un psicòleg esportiu. Sau Vasaris treballa amb el club taronja des de fa uns set anys i, en les últimes temporades, ha estat membre de l'staff tècnic de l'equip sènior masculí i del Sots-25. Assisteix als entrenaments, en treu conclusions i ajuda, en definitiva, a fer que la formació sigui més bona. Representa una figura de confiança per als jugadors i intenta sumar en l'aspecte mental per a aconseguir un millor rendiment.

En el món del bàsquet sol trobar-se un repte recurrent en la gestió de la frustració. "És un esport d'errors. Compta la quantitat de tirs que es fallen quan acaba un partit de setanta o vuitanta punts... I hi ha jugadors que, això, ho pateixen molt", explica. "El més important és entendre que cada jugador té una mitjana d'encert i hi ha dies que s'està per sota, com és normal. S'ha de comprendre que no cada dia s'està bé, però sí que cada dia es pot sumar d'alguna manera a l'equip", repassa Vasaris, preguntat per alguna de les seves actuacions més habituals dins l'staff vilafantenc. Ho resumeix d'una manera ben pragmàtica: "Si un jugador llança set cops i n'anota dos, és igual que siguin el tercer i el quart llançament que siguin el cinquè i el sisè; ara bé, per anotar aquest cinquè, sisè o setè tir ha d'aconseguir que no l'afectin els quatre primers errors".

En l'àmbit del futbol, esport que Sau Vasaris va practicar a la comarca en clubs com el Viladamat (on ara fa de segon entrenador), la història és una mica diferent. Relata que en el futbol "sol haver-hi més egoisme, tant en jugadors com en entrenadors" i es mostra crític, tot opinant que no el sorprèn, "perquè els clubs solen treballar així". Col·labora, avui, a l'estructura del futbol base del Peralada, amb una tasca més encarada a "apagar focs". Intervé quan sorgeixen problemes, com pot representar la gestió de la pressió en jugadors que perden la confiança o que temen que seran convidats a marxar a final de temporada si no juguen prou bé.

"S'ha de comprendre que no cada dia s'està bé, però sí que cada dia es pot sumar d'alguna manera a l'equip"

El futbol, pioner en la normalització

Tot i ser més que conscient del marge de millora que encara té el futbol en molts aspectes, Sau Vasaris elogia la importància d'aquest esport quant a normalitzar la figura del psicòleg esportiu. Enumera alguns exemples mediàtics com els de Ferran Torres o Borja Iglesias, jugadors que han explicat i normalitzat públicament que treballen amb professionals com ell. "En el cas de Ferran Torres, estava enfonsat fa un parell d'anys i ara el seu rendiment amb el Barça no deixa cap mena de dubte", valora.

Un altre cas futbolístic en el qual la gestió de grup va ser fonamental és el de l'humil Leicester anglès que, el 2016, va aconseguir aixecar un títol de Premier League pel qual absolutament ningú havia apostat. L'equip entrenat per Claudio Ranieri va cuidar molt la unitat entre els seus futbolistes i va assolir una fita irrepetible. "Hi ha conjunts que rendeixen molt per sobre de les seves possibilitats gràcies a com estan integrats els seus jugadors, de la mateixa manera que és impossible que un conjunt funcioni si els seus futbolistes s'increpen quan les coses no van bé", resumeix el psicòleg. A la Bundesliga alemanya ja és obligatori que cada equip tingui contractat un psicòleg esportiu a jornada completa. A la lliga espanyola hi ha hagut una millora notable en els últims anys, però el marge de creixement és encara extens.

La cura al detall del patinatge

Possiblement, la feina més exigent que té Sau Vasaris en un club la fa al Patinatge Artístic Figueres. El seu grup de Xou Petit va fer història aquest 2025, amb el debut en el Mundial -en el qual va acabar cinquè, prop de la medalla. Vasaris treballa amb l'equip sobretot abans de les competicions i el va acompanyar a la Xina. Allà va ser testimoni en primera persona d'un èxit en el qual va aportar el seu granet de sorra des del treball mental. La seva tasca en el club figuerenc es basa especialment en la gestió de grup, de les expectatives, el manteniment la motivació... en tocar els petits detalls que poden sumar alguna dècima a un equip que ja rendeix a escala professional.

"El seu marge de millora és petit i això, per mi, també és exigent; es tracta de poder veure com entrenen per tal de buscar punts de millora concrets", apunta el psicòleg. La tasca és quirúrgica i es complica quan Vasaris es troba anècdotes com la següent: "El primer any d'estar amb l'equip volia fer una dinàmica per treballar la frustració, amb la idea que s'equivoquessin, però no van fer-ho i me la van xafar, va ser el primer cop a la meva vida que un equip ho va fer bé a la primera", recorda. Davant aquest cas concret, Sau Vasaris se centra molt a mantenir l'alta motivació del grup tant a l'hora d'encarar les grans cites com en els entrenaments: "Són un equip molt jove, així que molta de la seva millora vindrà amb l'experiència i la veterania si aconsegueixen continuar motivats". La reacció de l'equip a la derrota, diu el psicòleg esportiu, és un bon primer pas per aconseguir aquesta fam de trofeus. La "decepció i la ràbia" que va veure en el grup quan, a principis de 2025, va quedar en el quart lloc de Catalunya, li va demostrar que "aquest equip ho vol tot".