Aitor Embela, el porter de Figueres que vol conquerir Àfrica

"Jo estic acostumat a jugar a Tercera, on ets un més, i arribes allà i tens tot un país pendent de tu, animant-te fins i tot en els entrenaments". Compaginar el futbol modest amb una selecció nacional suposa un xoc entre dues realitats ben diferents. És clar que, quan fa més de deu anys que ho fas, t'hi acabes acostumant. El porter figuerenc Aitor Embela està a punt de disputar la seva quarta Copa Àfrica amb la selecció de Guinea Equatorial. Dissabte, ocupava la porteria en una victòria per la mínima contra el Torrellanos. Dilluns, ja estava concentrat amb la plantilla dies abans de començar un torneig continental. Embela acompanyarà un cop més un equip nacional que el va captar el 2015 i que l'ha fet, amb el pas dels anys, arrelar-se per complet al país del seu avi patern.

Aitor Embela és figuerenc... però amb certa trampa. Va néixer a l'Alt Empordà l'any 1996, quan el seu pare, José Manuel Embela, feia gols a 2a B amb la Unió Esportiva Figueres. Un cop el davanter va marxar de Vilatenim, i després de voltar per una bona colla d'equips d'arreu d'Espanya, es van establir a la província de Castelló. Allà és on avui viu Aitor Embela i també on juga, a Tercera RFEF, amb el Club Deportivo Soneja. En la temporada 2019/2020 -la interrompuda per la Covid- el porter va ocupar la porteria del Figueres, en un any que li va servir per "conèixer la terra d'on soc, cosa que em feia il·lusió", recorda.

Uns anys abans d'aquesta breu experiència ja havia estat captat per la selecció de Guinea Equatorial. Llavors jugava al juvenil del Màlaga i havia anat amb la selecció espanyola sub-17. El país africà organitzava la Copa Àfrica del 2015, buscava segon porter per a la cita i Embela va acceptar ser-ho. El torneig va ser històric per una Guinea que va arribar a les semifinals. Si bé Embela no va disputar cap minut, aquell torneig d'ara farà onze anys va posar la primera pedra a una història que continua avui. Ha anat alternant la plaça de segon i tercer porter, disputant pel camí alguns partits, sovint amistosos. El març de 2021 va jugar el seu únic partit oficial amb l'equip, una derrota contra Tunísia en l'últim partit de classificació per a la Copa Àfrica del 2022. "Menys quan he estat lesionat hi he anat sempre; no he tingut continuïtat en l'onze titular, però sempre hi he estat", diu.

Aitor Embela recorda visitar parents escampats per Espanya i sentir com se li despertava "una part africana". "L'equatoguineà és molt seu, i encara que estigui lluny del seu país manté l'ambient, la música de fons, el menjar típic...", diu referint-se, per exemple, al fufu o al pollastre amb cacauets, dos aliments típics del seu país que va descobrir en aquestes visites periòdiques a familiars i que ja no han marxat mai més de la seva vida. Embela explica que, així, la barrera imaginària que hauria pogut tenir amb un país on no va néixer ni créixer es va diluir: "El meu avi i els meus familiars van ser capaços de dur aquí les arrels de Guinea, i per això vaig dir que sí quan em va sorgir l'oportunitat de defensar el país".

"És com tenir una mena d'alter ego: quan vas amb la selecció, és com si fossis a Primera Divisió"

La selecció de Guinea Equatorial ha crescut en els darrers anys, sostenint-se especialment en la xarxa de captació d'afrodescendents (especialment d'Espanya) que va trobar i convèncer Aitor Embela en el seu moment. El figuerenc comparteix equip amb futbolistes titulars en grans lligues europees. Omar Mascarell (Mallorca), Saúl Coco (Torino), Pedro Obiang (Monza) o el porter titular Jesús Owono (Andorra) són només alguns dels jugadors de l'equip amb una bona trajectòria en l'elit a l'esquena. "Imagina: vens de la dinàmica de Tercera, on cadascú recull les pilotes i es porta el seu material, i arribes allà i et trobes amb futbolistes de Primera", encara se sorprèn Embela. "Et sents professional, és una meravella. És com tenir una mena d'alter ego: quan vas amb la selecció, és com si fossis a Primera Divisió i sembles un privilegiat", expressa.

Dret a somiar

Per la Copa Àfrica del Marroc, que està a punt de començar, Guinea Equatorial ha quedat enquadrada en el grup E juntament amb Burkina Faso, Sudan i Algèria, selecció que ja va trobar-se en els classificatoris i que va liderar amb claredat el grup preliminar. L'equip mediterrani té la plantilla més potent dels quatre candidats i, tal com reconeix Aitor Embela, és el clar favorit a passar com a primer. El partit contra Algèria, el 31 de desembre a les cinc de la tarda, tancarà la fase de grups per Guinea i l'ideal seria que Guinea Equatorial hi arribés sense jugar-s'hi gran cosa.

Per això, esdevindrà especialment decisiu el debut contra Burkina Faso, l'altre gran aspirant a passar als vuitens (dimecres 24, a les dos quarts de dues del migdia). "Som un molt bon equip i, si juguem com solem fer, no ens posem sostre", apunta, ambiciós, el figuerenc. La gran virtut de la selecció que representa la marca la força del conjunt. Sense tenir figures individuals com l'egipci Mohamed Salah o el senegalès Sadio Mané, Guinea té un bon historial recent de participacions en la competició continental. L'any 2022 el país va arribar als quarts de finals i va eliminar abans, justament, Algèria. Serà el precedent que tindrà a la ment el conjunt equatoguineà en la cerca d'una nova gesta.

Subscriu-te per seguir llegint