Peralada prepara un retorn Khalid per al davanter català de moda

Divuit gols en vint-i-tres titularitats són números que eleven indubtablement el sostre d'un equip de futbol. Aquesta és la xifra que va aconseguir el figuerenc Khalid Noureddine (2003) a Tercera RFEF durant la temporada 2024/2025. Al Peralada li va servir per esmunyir-se en un play-off d'ascens on, per potencial econòmic, molts haurien cregut que no pertanyia.

Els números de Noureddine van dur-lo a rebre cants de sirena des d'abans i tot de tancar l'any. Es va acabar decantant per la proposta de l'Europa, que ascendia a Primera RFEF i perdia, precisament, un altre punta altempordanès, el santallogaienc Èric Pimentel. L'equip barceloní és ara la gran sensació de la categoria i Khalid Noureddine guanya pes en l'onze jornada rere jornada. Aquesta setmana vinent (dimarts 16, a les 19h), l'Europa visitarà el Municipal de Peralada per disputar els vuitens de final de la Copa Catalunya i el davanter figuerenc tornarà al club que li va fer de trampolí cap al futbol professional.

"Em sento amb moltes ganes, però a la vegada no; és una sensació estranya, perquè mai he jugat contra un equip al qual aprecio tant", valora Noureddine abans del duel. Va ser un amor fugaç: el nou només va estar una temporada a Peralada, provinent del Figueres, l'equip on es va formar. Al primer equip de la Unió va jugar-hi en dues etapes. Primer, encara com a juvenil i amb el conjunt a Tercera (2021/2022). Després va passar un any complicat entre el filial del Granada, el Manresa i el Badalona. En la tornada a Figueres va destacar a Lliga Elit i va cridar l'atenció del Peralada.

"Després d'uns anys regulars, Peralada m'ho va donar tot"

"És un equip que em va donar suport i que va confiar en mi cada cop que vaig fallar", agraeix Khalid. El de Peralada va ser l'any de "maduració" del figuerenc. Explica que amb Àlex Marsal va adquirir, sobretot, hàbits professionals. "Em van ensenyar a cuidar-me més, a tenir més paciència i més cap", enumera, preguntat pel que li va aportar l'etapa com a blanc-i-verd. "Després d'uns anys regulars, Peralada m'ho va donar tot", admet.

Segurament, un dels aspectes on més va millorar amb els xampanyers va ser en la feina sense pilota. Noureddine, un expert a estar sempre ben col·locat dins l'àrea, va fer-se un fart de córrer per tot el camp sota les ordres d'Àlex Marsal. Explicava a finals de la temporada passada, a l'EMPORDÀ, que amb el gironí no perdonava ni una pressió. Ara, sota les ordres de l'extècnic de l'Escala Aday Benítez, continua fent valdre aquestes qualitats per fer-se lloc en una categoria que frega l'elit. El salt de dues divisions va necessitar una adaptació lògica ("havia d'esperar l'oportunitat, que sabia que arribaria", diu), però en les últimes jornades ja s'ha establert en l'onze inicial de l'Europa. El 28 de novembre va viure la seva primera gran nit amb els de Gràcia, quan un imbatut Sabadell va visitar el Nou Sardenya i Khalid va fer els dos gols de la victòria local. Dues dianes de nou d'àrea, d'expert oportunista, que defineixen a la perfecció el perfil futbolístic del figuerenc.

L'aportació del davanter és un gra de sorra a la gesta europeista en el debut a Primera RFEF. L'equip barceloní és segon, superat només per l'Atlético Madrileño d'Arnau Ortiz, tot i acabar d'ascendir i comptar amb un dels pressupostos més limitats d'una lliga plena d'històrics de futbol espanyol. "Aday és un molt bon entrenador, un dels millors de la lliga", opina Noureddine sobre l'arquitecte de l'Europa. "Ningú s'esperava aquest inici de l'equip, però nosaltres ja estàvem tranquils des de la pretemporada, perquè sabíem que teníem el nivell i gent molt bona", diu.

"No sé com jugarem, ni quina tàctica farem servir, però guanyarem. I marcaré, i tant que sí"

Ara, però, els escapulats hauran d'aparcar la lliga momentàniament per pensar en l'eliminatòria de Copa Catalunya. Tot i el factor emocional de la tornada al Municipal xampanyer, Khalid Noureddine afronta el duel carregat de confiança. "Em farà mal eliminar-los, perquè guanyarem, clarament", explica amb certa sorneguera. Es refereix als seus excompanys a Peralada, entre els quals en destaca dos, Alan Baró i Llorenç Busquets. Té ganes d'enfrontar-s'hi. Baró li feia de xofer en els entrenaments a Celrà i central i davanter se solien provocar l'un a l'altre. "Si el regatejava, li deixava anar a la tornada i es picava", recorda.

"No sé com jugarem, ni quina tàctica farem servir, però guanyarem. L'Àlex Marsal no sabrà ni què fer. I marcaré, i tant que sí. Predic un 0 a 3 a favor de l'Europa". De motivació, no en queda cap dubte, no li'n faltarà. Queda per veure si la defensa peraladenca, que el coneix millor que ningú, sabrà reprimir l'olfacte golejador de Noureddine. Si ho aconsegueix, el Peralada tindrà més números de tombar l'equip català de moda i ser als quarts de la Copa Catalunya.