La identitat transfronterera de Thomas Villard i Emma Bonnemort, els guanyadors francocatalans del Valls Catalanes

Tancada ja la seva quarta edició, el Valls Catalanes Trailrunning Challenge viu un moment de plenitud. La lliga de curses de muntanya ha aplegat enguany un total de tretze proves entre el mes de març i el mes de novembre. El circuit continua creixent, suma cites i adeptes any rere any i fomenta l'esperit transfronterer amb el qual va néixer l'any 2022, amb la voluntat d'"esborrar simbòlicament la frontera política" entre França i Catalunya, tal com clama l'organització a la seva pàgina web. I aquest 2025, la parella de guanyadors no podia anar més d'acord amb aquest objectiu fundacional.

Arrels francocatalanes

Thomas Villard i Emma Bonnemort són els dos corredors que, aquest dissabte 13 de desembre, aixecaran a Prats de Molló el títol que els acreditarà com a campions de la general. Villard i Bonnemort comparteixen la passió pel trailrunning i per la muntanya, però també una unió vital entre Catalunya i França. Tots dos viuen a cavall entre els dos costats de la frontera. Thomas Villard és d'Agullana, estudia a Tolosa i els seus pares són francesos. Emma Bonnemort és francesa -nascuda a l'illa de La Reunió i crescuda a la França continental, en ciutats com Carcassona-, va mudar-se a Girona per estudiar i, en conèixer el seu marit, va establir-se a Arbúcies. Ara continua vivint a Catalunya, si bé segueix travessant diàriament la frontera per treballar a Ceret. El Valls Catalanes té un significat "especial", comparteixen a definir, per a tots dos.

"Soc francès i català, jo mateix soc transfronterer", relata Villard, de només dinou anys. L'agullanenc explica que el circuit representa molt bé les seves arrels. El Valls Catalanes és "molt més que córrer una cursa, representa una identitat", diu. Ho exemplifica parlant de les diverses curses del repte que travessen, durant el seu recorregut, aquesta frontera política: "Hi ha diverses curses que, en punts del seu trajecte, es toquen amb altres curses que comencen a l'altre costat; quasi es passa pel mateix camí, i això representa la unitat d'aquest territori". Emma Bonnemort té trenta-cinc anys, en fa quinze que viu a Catalunya i opina en consonància amb el campió masculí. "Uneix la Catalunya del Nord i la Catalunya del Sud", conclou.

"Soc francès i català, jo mateix soc transfronterer", relata Thomas Villard, de només dinou anys

Joventut i regularitat

Tot i l'evident unió identitària, el cas de Thomas Villard és ben diferent del d'Emma Bonnemort. El jove altempordanès va començar a córrer per l'Albera, al voltant de casa seva, després de la pandèmia, i va anar enganxant-se de mica en mica a les curses de muntanya. L'any passat va estrenar-se al Valls Catalanes, va ser segon a la general i va atreure l'interès de l'entitat Gas Mountain pel seu flamant equip de competició. L'empenta li va servir per tenir motivació de cara a completar tantes proves del repte com fos possible. No és fàcil: tot i l'ajuda de l'equip en el finançament del material i el pagament de les curses, el calendari suposa un repte important a l'hora de gestionar els viatges entre les comarques de l'Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. També és exigent a escala física. Un exemple: a l'octubre, s'encadenen tres caps de setmana consecutius de Challenge entre el Trail des Trabucayres de Morellàs i les Illes, el Trail des Salines de Ceret i el Trepitja Garrotxa de Montagut i Oix.

"El trailrunning fa que em posi objectius, que intenti sobrepassar els meus límits", relata Villard, que s'ha guanyat la plena consideració de promesa de les curses de muntanya. El seu límit, en tot cas, és ara mateix de 1404 punts obtinguts entre les tretze proves, totes les del calendari del circuit. Villard, el pare del qual també comparteix la passió pel trailrunning, està decidit a superar la seva marca en la pròxima edició. "Com que estudio i no puc anar al lloc de la cursa dies abans, m'aprenc el recorregut a través d'aplicacions com Wikiloc; miro les pujades, les baixades, intento trobar les possibles dificultats...", apunta. L'anàlisi també el fa a posteriori, quan examina el temps aconseguit a cada cita i en prova de trobar les claus. "A la Cursa del Fau, a Maçanet, vaig veure que aquest any vaig anar més lent a la pujada que en l'any passat i, suposo, gràcies a això vaig acabar anant més de pressa a la baixada i superant la meva marca anterior", afirma. El mètode analític com a eina per superar el propi sostre.

La Taga 2040, a Sant Joan de les Abadesses; la MDM, organitzada precisament per Gas Mountain entre Albanyà i Beuda, i l'Olla de Tapis són les eleccions de Thomas Villard a l'hora de triar les seves curses preferides d'enguany. "A la Taga hi ha un nivell molt alt, ja que forma part de la Copa Catalana, i vaig tenir un resultat que no m'esperava", admet. Aquell dia va sumar 157 punts per a la general. Sobre la MDM, la cursa de la Mare de Déu del Mont, sosté que és la prova més bonica del circuit i la defineix com a "salvatge i dura". A Tapis, l'última etapa d'enguany, va arribar-hi ja com a campió matemàtic i va poder permetre's gaudir sense cap pressió. Va fer segon en una prova "especial" per a ell, ja que va és la primera cursa oficial que va fer en els seus inicis.

Passió nascuda a Arbúcies

Emma Bonnemort ha disputat deu de les tretze curses, ha quedat tercera a la general i s'ha endut el títol en la categoria femenina. Un total de 947 punts per una trailrunner molt més experimentada que Thomas Villard: després d'haver fet diversos esports i haver corregut en pla, la seva arribada a Arbúcies -"que de pla no en té res", fa broma- i el fet de compartir passió amb el seu marit la van encaminar cap a les curses de muntanya. Es va enganxar a competir, va haver d'interrompre el ritme quan va ser mare i ha tornat aquesta temporada amb l'ambiciós Valls Catalanes. "Vaig conèixer el Challenge fa anys, fent la cursa de Ceret, i ara que tornava a córrer després d'haver estat embarassada necessitava una motivació. Hi ha curses que a mi m'agraden molt, amb bastant desnivell i terreny tècnic, i nois i noies que corren molt bé", declara.

Assistir i completar la majoria de les etapes ja ha suposat un repte prou important, però la pitjor experiència va arribar a la Cursa del Fau de Maçanet de Cabrenys. Es va disputar a mitjan agost i va ser, amb diferència, la prova més dura del calendari per a Bonnemort. Quan encara no havia arribat a la meitat del recorregut, la calor es va fer notar i la corredora ho va pagar de valent. "Al principi de la primera baixada vaig caure de genolls, i a partir de llavors tot el meu cos va fer una baixada", recorda. Superar el factor mental va ser la veritable proesa d'aquell dia: "Vaig començar a pensar que no volia arribar, que no sabia per què estava fent allò; el meu cos simplement no volia". Bonnemort va poder sortir d'aquell moment crític gràcies a l'incentiu d'un dels organitzadors de la Cursa que l'estava seguint amb el mòbil. "Vaig pensar que, ja que m'estava gravant, l'havia d'intentar ajudar... Em vaig posar a xerrar amb ell i això em va ajudar a seguir almenys els tres o quatre quilòmetres següents", diu. Finalment, va poder acabar la cursa i va esgarrapar uns valuosos 80 punts per a la general.