Fernando Torres torna a fer somriure el vilafantenc Arnau Ortiz

En futbol, com tot a la vida, hi ha moments bons i alegres i d’altres de més durs o difícils. De petits, normalment, tot són flors i violes per a la canalla. Era així també per a Arnau Ortiz, que amb set anys l’estiu del 2008 gaudia amb la família d’uns dies a Eurodisney mentre veia com Fernando Torres donava l’Eurocopa a la selecció espanyola. Aquell marrec de Vilafant va anar creixent i passant pantalles en futbol. Després de passar pel Figueres, debutar molt jove a Tercera amb el Peralada, i ser convocat uns quants cops per Míchel el 2021 pel primer equip del Girona, les portes de Montilivi se li van tancar. A partir d’aquí, va començar una ruta que el duria per la Penya Deportiva Santa Eulàlia a 2a RFEF, el Múrcia a 1a RFEF, l’Eldenc i el Cartagena a Segona A, abans d’embarcar-se en una aventura a Polònia no gaire reeixida amb l’Śląsk Wroclaw. Amb 23 anys, aquest estiu el va trucar l’Atlètic de Madrid, que ja l’havia volgut abans, per reforçar el filial i no s’ho va pensar. Allà, l’entrenador, Fernando Torres, de la mateixa manera que Albert Carbó fa uns anys, li ha fet tota la confiança i ha suposat un punt d’inflexió en la seva carrera. "En la primera reunió em va dir una cosa que li havia dit Luis Aragonés i que em va quedar gravada. ‘En futbol no es tracta de fer-ho maco, sinó de ser efectiu’". Tal dit tal fet, Ortiz, extrem esquerre, ja ha fet set gols i és el màxim golejador de l’Atlético Madrileño, líder del Grup1 de Primera RFEF. Uns números que superen la millor marca personal d’Ortiz, que mai havia fet tants gols a la seva carrera. "Gràcies a ell he recuperat la confiança i potenciat els números. M’ha tornat a fer gaudir del futbol i lluitar pels meus somnis", assegura.

La figura de Fernando Torres, doncs, s’ha creuat a la carrera del gironí quan més ho necessitava. "Venia de no trobar l’estabilitat i no poder desenvolupar el meu futbol". La connexió amb El Niño Torres ha estat immediata i màxima. "Si ets una persona intel·ligent intentes absorbir el màxim d’un entrenador com ell. Ha estat un dels millors davanters d’Europa i és campió de quasi tot", diu Ortiz que gaudeix com un nen petit als entrenaments, sobretot, al final, quan Torres es queda amb els davanters per fer feina específica de finalització. "Converso amb ell per amarar-me dels seus coneixements. Em subratlla sobretot, que visualitzi la porteria entre cella i cella. Vull aprendre dels millors i tinc la sort de fer-ho al seu costat".

No és pas gaire habitual veure un jugador de 24 anys acabats de fer en un filial. El tren va passar i Ortiz hi va pujar després d’uns anys amunt i avall que començaven a fer-se-li feixucs. Fa dos estius va optar per fitxar pel subcampió de Polònia i llançar-se a l’aventura. "Al principi em va costar adaptar-me i l’entrenador no em donava oportunitats. Ho vaig passar molt malament allà i és així quan t’adones de les coses importants de la vida. Els meus pares i el meu germà han estat fonamentals perquè pogués capgirar la situació. La gent que t’estima hi és sempre, vagi bé la cosa o malament. Ara em va bé, però jo continuo sent la mateixa persona de l’any passat quan no jugava a Polònia i, gràcies a la família, he pogut continuar fent camí", reflexiona. La família és, doncs, el pilar clau d’un Ortiz que ha trobat en la figura de Fernando Torres l’impuls oportú per rellançar la seva carrera. "És i serà un any fantàstic per retrobar-me amb el futbol i a partir d’aquí, mirar de construir quelcom bonic a la meva carrera", diu.

De moment, el primer equip matalasser no l’ha trepitjat. Ja hi haurà temps, si cal. El del Girona el va tocar ben poc també. "Vaig anar convocat set cops, però no és cap espina clavada. Si no vaig debutar, devia ser perquè no estava preparat", té clar mentre recorda que l’objectiu del filial enguany és, no cal dir-ho, anar "partit a partit".