Jordi Grabulosa, entrenador del Figueres: "Si els jugadors tenen la mateixa il·lusió que jo, anirem bé"

L'olotí Jordi Grabulosa (1972) és, des d'aquest dilluns, el nou entrenador de la Unió Esportiva Figueres. Grabulosa torna a un estadi, Vilatenim, en el qual va fer el pas al professionalisme durant la temporada 1991-1992. Llavors, amb dinou anys, tot just començava la seva carrera a les ordres de Jorge D'Alessandro. Ara, més de trenta anys més tard, torna havent passat per quasi totes les tasques del món del futbol. Té l'objectiu de redreçar el camí d'una Unió que ha començat malament l'any després del descens a Primera Catalana.

És la seva primera experiència com a primer entrenador.

Sí, en futbol sènior sí. En futbol base sí que havia treballat.

I com es va gestar aquest fitxatge per la Unió?

El que jo sé és que va sorgir a través de l'Arseni Comas. Amb ell ens coneixem de tota la vida: havíem jugat junts a Figueres, l'havia tingut de segon entrenador... Som amics. Ell va posar el meu nom sobre la taula i suposo que a partir d'aquí van valorar incorporar-me, sabent també que jo tenia ganes d'agafar un equip d'aquestes característiques.

De fet, anava a preguntar per això. Fa prop d'un any deia, al Diari de Girona, que tenia ganes d'entrenar. Suposo que és un tema del qual ha anat parlant últimament.

Sí, va sortir a la premsa que estava animat; ara els meus fills ja són grans i familiarment m'ho puc permetre, i pensava que era el moment de dedicar-m'hi. Vaig moure'm una mica, però tampoc vaig anar pel món enviant currículums. La gent més propera a mi sí que coneixia la situació i va fer algun pas al respecte, i imagino que d'aquí ve tot plegat.

"L'Arseni Comas va posar el meu nom sobre la taula i suposo que a partir d'aquí van valorar incorporar-me, sabent també que jo tenia ganes d'agafar un equip d'aquestes característiques"

En quin moment li van sorgir aquestes ganes de ser primer entrenador d'un equip?

En el món del futbol ho havia fet quasi tot, només em faltava ser entrenador i president. I en ser president ja no hi compto. Crec que estic format i preparat, i ara falta per veure com anirà la gestió. Estic molt acostumat a tractar amb persones i portar grups de diferents edats. És un repte interessant per a mi i tinc moltes ganes de dur-lo a terme.

És professor. Ara haurà d'aparcar la docència?

No, no l'aparcaré. Soc professor d'Educació Física a l'Institut Rocagrossa de Lloret i també treballo a l'EUSES, com a formador de futbol. Soc un amant de la meva professió, l'estimo. El futbol és una altra cosa, és una passió que m'estimula i m'il·lusiona.

Com serà treballar mà a mà amb l'Arseni Comas?

Amb l'Arseni ens diem les coses a la cara. Per dir-me les coses que m'agraden ja tinc la meva mare, però del meu assistent vull que em pugui dir: "Jordi, per aquí no anem bé".

El retorn a Vilatenim, on va entrenar en la seva joventut, deu ser especial.

És molt especial. Aquí vaig viure-hi un any increïble. Va ser la meva primera experiència en el món del futbol professional; jo venia de l'Olot, des de Tercera, i va ser tot un salt. Què t'he de dir, vaig compartir vestidor amb alguns noms... No en vull dir cap de concret perquè me'n deixaria algun. Era l'època gloriosa del club i hi havia un gran vestidor. Va ser una vivència que desitjaria qualsevol amant del futbol.

"Per dir-me les coses que m'agraden ja tinc la meva mare, però del meu assistent vull que em pugui dir: "Jordi, per aquí no anem bé""

L'any a Figueres va ser quan va pensar: "Coi, això del futbol va de debò".

Sí, va ser una sort. L'any següent vaig anar a Lleida i també vaig tenir la gran sort de formar part de la plantilla que va pujar a Primera, amb un gol inclòs. Va ser un somni fet realitat. Després vaig anar al Nàstic... Van ser cap a dotze anys vivint el futbol professional. Em vaig retirar a Girona després d'haver passat per Palafrugell en un any espectacular, una vivència humana increïble.

Ha estat, així doncs, en bona part dels equips més històrics de la província de Girona.

Sí, totalment. I a l'Olot, que no n'he parlat, vaig jugar-hi durant tota la meva formació, ja que soc d'allà.

"Els cinc olotins que vam anar a entrenar amb el Figueres vam quedar esparverats, al·lucinats; veníem d'una cosa molt diferent"

A Figueres el va entrenar el mític Jorge D'Alessandro. Hi ha alguna cosa que, mirant enrere, s'adoni que ha après o heretat d'ell?

Em va impressionar especialment una cosa que sempre deia, una cosa que ara fa tothom, però que en aquell moment era poc comuna. Sempre deia: "Doble pareja carril, doble pareja carril", referint-se a fer un 2x1 a la banda, crear una superioritat. El primer cop vaig pensar: "Però què collons diu aquest home!" (riu). També em va quedar molt com treballàvem les tasques defensives amb en Pere Gratacós, en Seni, l'Alejo (Indias), l'Albert Valentín, en Pitu Duran, en Quim Ferrer i en Toni a la porteria... Allò eren professionals. Els cinc olotins que vam anar allà vam quedar esparverats, al·lucinats. Érem una bona fornada, però veníem d'una cosa molt diferent, passàvem d'entrenar tres dies per setmana a entrenar-ne sis. A Figueres el tracte va ser sempre molt bo. Tot això és l'origen d'allò que ara intento transmetre: que m'és igual un juvenil que un veterà, que per mi tots tenen la mateixa importància i el seu rol particular.

El Figueres estava en una categoria molt diferent de la d'ara.

Sí, però hem de viure en el present. El que ens donarà o no ens donarà l'èxit serà guanyar diumenge a Primera Catalana. Està molt bé tot el que es va fer en aquella època, però ara som els que som, amb uns bons jugadors per a la categoria on estem, i ara hem de pensar en el present.

L'objectiu és el de tornar per la via ràpida a Lliga Elit?

Sí, suposo que l'objectiu de la directiva és el d'intentar pujar, però a mi em van fitxar per entrenar, jugar i guanyar punts, i a partir d'aquí no m'han marcat cap objectiu més. No vull fer especulacions sobre com quedarem, però sí que puc assegurar que de treball i de feina no en faltarà.

"Hem de viure en el present, el que ens donarà o no ens donarà l'èxit serà guanyar diumenge a Primera Catalana"

Quin estil prefereix, com es definiria com a entrenador?

Soc un entrenador versàtil. Miro el que tinc, analitzo el rival i intento buscar les meves virtuts i les mancances de l'altre. Evidentment que tinc una idea de sistema i de joc, però no em caso amb res en concret.

L'equip ve d'una ratxa de resultats complicada. Espera que la seva arribada suposi un revulsiu anímic per a la plantilla?

Espero que els jugadors tinguin la mateixa il·lusió que jo. Si la tenen i em creuen, anirem bé i a una. Jo espero que això sigui possible pel bé de la Unió, però també pel bé de cada jugador. Al final tothom vol pujar categories i estar al màxim nivell, perquè la carrera del futbolista és curta.

Té la idea de sumar reforços pròximament?

Jo vaig transmetre a la directiva que, de moment, no. Un cop hàgim vist què tenim ja decidirem el que fem, però no hem de buscar per buscar. I si ens fallen coses o tenim lesions, llavors haurem d'anar a buscar a fora, és clar.