Jordi Vilardell, el "dimoni" de dinou anys que sacseja el món de l'automobilisme

A Peralada, un motor ressona cada cop amb més decibels. Jordi Vilardell, pilot de només dinou anys, domina amb mà de ferro l'automobilisme de muntanya català i espanyol. Vilardell s'ha proclamat enguany campió de Catalunya i d'Espanya. Ho ha fet amb una autoritat inqüestionable: ha guanyat totes les dotze proves -sis de cada competició- que ha disputat, i ha fet el rècord en totes les pujades catalanes i en la meitat de les espanyoles. La fita que més destaca, però, és la de la seva precocitat. El peraladenc és el pilot més jove que ha aconseguit els dos trofeus en una modalitat, la de la Muntanya, que exigeix una disciplina i un treball que van molt més enllà del talent pur.

Germà petit del ral·li

L'automobilisme de muntanya és una variant del ral·li clàssic aplicada, com el mateix nom indica, a carreteres amb un marcat desnivell positiu. De cada prova se'n diu "pujada". Es tracta de trams curts, de només sis quilòmetres, que cada pilot recorre individualment. Les sortides es fan per separat i cada participant té l'objectiu de marcar el menor temps possible. En el Campionat de Catalunya els pilots tenen dues oportunitats oficials, de les quals se'n fa una mitjana; en el Campionat d'Espanya es poden fer tres pujades, si bé la mitjana també s'extreu dels dos millors intents.

Les pujades són d'uns sis quilòmetres per carreteres de muntanya i els pilots fan les sortides per separat

Una altra distinció clara amb el ral·li convencional és que l'automobilisme de muntanya es disputa amb monoplaces i, per tant, no existeix la figura del copilot per poder ajudar el pilot principal. "Vas sol i, per això, has de memoritzar tot el recorregut", explica Jordi Vilardell. Pot semblar una tasca prou senzilla, tractant-se de trams de pocs quilòmetres, però implica conèixer cada revolt amb precisió per tal de reduir el màxim possible el temps. Qualsevol errada suposa perdre dècimes de segon, i perdre dècimes de segon pot suposar perdre la prova.

Repetir per guanyar

El mètode de Vilardell per evitar contratemps és el de tota la vida: la repetició. El de Peralada es desplaça a la zona de la cursa més o menys una setmana abans i, a partir de llavors, passa els dies pujant i baixant el tram. Ho fa desenes i fins i tot centenars de cops, mentre va agafant referències, "com un arbre concret en una corba", que li permeten distingir cada zona i saber quan frenar, quan accelerar... "És pura memòria i durant la competició ha de sortir tot per instint; normalment, en el moment de la pujada oficial ja em surt tot sol, quasi com si fos memòria muscular", diu. Aquest any ha hagut de repetir el procés en pobles com Ullastrell, Alp, Chantada o Estepona, i en cadascun d'ells ha guanyat. Al poble gallec de Chantada, precisament, va ser on va superar el seu rècord de velocitat d'enguany, de 196 quilòmetres per hora. És el màxim que pot assolir el monoplaça CM que condueix, el Demoncar R32 EVO. "Al cap i a la fi, no fa falta més pel que fem, no portem cap ajuda aerodinàmica i és gairebé com portar un kart", valora.

Tot i que els pilots de Muntanya competeixen sols, l'equip juga un paper fonamental en el seu rendiment. Jordi Vilardell pertany a l'equip Demoncar. En destaca tres peces principals, a les quals posa en el seu mateix nivell de protagonisme: el mecànic, l'enginyer i l'ajudant del mecànic. "La confiança", diu, és la clau a l'hora de formar un equip de garanties: "Si tens un problema mecànic just abans de la sortida has de sortir refiant-te que t'ho han arreglat bé, perquè si no, no prems l'accelerador com ho faries". En aquests mesos posteriors a la temporada, l'equip es reuneix en el taller, desmonta per complet el monoplaça i el refà. Vilardell, que es dedica precisament a la mecànica, també hi pren part activa i això, apunta, fa que "conegui el vehicle, cosa que també és important".

Estil propi

Agressiu i àgil. Així es defineix Vilardell al volant, en un estil de conducció que casa a la perfecció amb el nom del seu equip, Demoncar. Un dimoni sobre quatre rodes. El peraladenc és dels que gasta pneumàtic; un fet que, en una modalitat de curta distància com la seva, pot trampejar. La seva disciplina per preparar cada pujada a consciència, això sí, fa que hagi d'afrontar cada temporada amb una bona colla de lots de pneumàtics de recanvi. La seva manera d'encarar cada revolt és una herència del kart cros, la modalitat que va practicar de més jove, en la qual va acostumar-se a derrapar contínuament, a controlar les inèrcies del cotxe... El kàrting l'ha tingut ben a prop des de sempre, ja que el seu pare, Jaume Vilardell, va ser-ne pilot durant una bona colla d'anys. "Tot el que he après ho he après d'ell, així que diria que és el meu ídol", confessa el jove pilot. L'automobilisme va formar part de la seva vida des de ben petit, quan, amb cinc o sis anys, ja pujava sobre "qualsevol cosa que tingués motor".

Ara, Vilardell té una bona colla d'anys al davant per continuar gastant rodes. L'opció més possible a curt termini és la de continuar en la muntanya, sigui en la modalitat actual o pujant el cotxe de categoria. Si fes el pas a la categoria de les anomenades barquetes, pilotaria turismes de més de quatre-cents cavalls i podria optar a Campionats d'Europa i del Món. El cos a cos del ral·li convencional també l'atrau, si bé ara mateix no ho contempla. Ara, de moment, centrarà els seus esforços a continuar sacsejant l'automobilisme català i espanyol a base de joventut i atreviment.

Subscriu-te per seguir llegint