El somni del Patinatge Artístic Figueres arriba al Mundial de la Xina: “Volem la medalla”

"És una temporada històrica", deia Aitor Sacristán a l'EMPORDÀ, fa pocs mesos. L'entrenador del Patinatge Artístic Figueres tenia un argument de pes per sostenir l'afirmació: el grup petit de Xou del club havia obtingut la classificació per al Mundial de la Xina, després de diversos èxits a escala catalana i espanyola. Ara, les patinadores i patinadors del PA Figueres ja estan a punt d'agafar l'avió per travessar el planeta i dirigir-se a una cita, la del Mundial, on mai havia arribat el club. Viatgen cap a Pequín aquest 24 d'octubre, una setmana abans de competir, amb la voluntat de superar aviat el jet lag i polir a la pista els últims detalls de la coreografia.

Precisió quirúrgica

No els farà falta ajustar gaire cosa. "Tenen la coreografia molt mastegada, la porten molt bé", afirma Sacristán. La banda sonora d'aquesta temporada pel Xou Petit figuerenc s'anomena Echoes in the rain, la va idear el mateix Aitor Sacristán i representa el naufragi d'un vaixell per culpa d'una tempesta. Una proposta més emotiva i dramàtica del que marca la tendència actual. Fa un any que l'interpreten i l'entrenador reconeix que, tot i que se sol cansar aviat dels balls, en aquest cas no li passa: "Sempre hi anem afegint coses, millorem el ball, hi posem més velocitat... això fa que no l'avorreixis".

Els patinadors juguen un paper decisiu en aquesta meticulositat. "Són uns malalts del patinatge, sempre em demanen més tralla", bromeja un tècnic que -per enveja, segurament, de molts companys de professió- mai ha de patir per la professionalitat dels seus. "Els encanta el que fan", valora, i per això aconsegueixen reunir-se diversos dies a la setmana, també els dissabtes i algun diumenge, per repassar la coreografia. "Repetint i repetint", explica la sarrianenca Marina Tomàs, una de les patinadores del grup. Veure el grup entrenar, i constatar la cura al més ínfim detall en cada moviment, és tot un espectacle. És la condició sine qua non per fer un bon paper al Mundial. La màxima cita a la qual un patinador artístic pot aspirar.

"Són uns malalts del patinatge, sempre em demanen més tralla"

Aitor Sacristán

— Tècnic del Patinatge Artístic Figueres

Amb la mirada al podi

Les setmanes prèvies a la Xina estan servint per a fer els últims ajustaments tècnics, però també per a mentalitzar el grup abans d'una competició d'aquesta rellevància. Aitor Sacristán es mostra sorprès per la manera com el grup està encarant aquests compassos finals; "d'una manera molt madura", valora. "Anem allà a competir, no de vacances, i amb l'objectiu clar d'estar entre els cinc primers. Que guanyem una medalla? La volem, però a vegades això ja no depèn només de nosaltres". L'equip ha estudiat els rivals que es trobarà a la cita mundialista i la conclusió és optimista de cara a tocar metall. Els principals rivals internacionals provenen d'Itàlia, país que aportarà diversos grups de Xou, de Portugal, de l'Argentina i del Brasil. Alguns d'ells tenen una millor puntuació en el seu campionat nacional que la dels figuerencs, però els altempordanesos creuen que això no es garantia que rendeixin millor en el dia clau.

"Fa molts anys que piquem pedra i, ara que hi hem arribat, volem lluitar-ho i ser a dalt"

Marina Tomàs

— Patinadora del grup de Xou Petit

Sembla que el missatge carregat de competitivitat ha penetrat de ple en el grup. Àngel Fernández, patinador figuerenc al club des dels quatre anys, comparteix l'opinió del seu entrenador: "Tot i ser el nostre primer cop, cada cop estem més confiats, tenim moltes ganes i il·lusió". La seva companya Marina Tomàs diu el mateix amb unes altres paraules: "Fa molts anys que piquem pedra i, ara que hi hem arribat, volem lluitar-ho i ser a dalt". Tomàs va trencar-se el peroné el passat gener, en una caiguda, però s'ha recuperat a temps per ser a la gran cita. Durant el temps de recuperació ha acompanyat el grup des de fora la pista. "Quan em vaig lesionar era com si una part de la meva vida se n'anés cap al pou, però sempre m'he sentit una més de l'equip i això m'ha ajudat a sortir-ne", recorda ara, remarcant també la "família" en la qual s'ha convertit el grup humà.

La part mental

L'entrenament també s'està centrant a reduir al màxim les conseqüències de l'error; en aprendre a dissimular qualsevol petita errada tècnica i, a continuació, evitar que aquest possible desajustament condicioni el rendiment individual durant el que queda de rutina. En aquest aspecte té molt de pes el treball psicològic. Un cop perfeccionada la coreografia, part del treball del conjunt implica preparar l'aspecte mental. El Patinatge Artístic Figueres compta des de fa prop d'un any amb la figura d'un psicòleg esportiu. En el cas del grup de Xou Petit, aquest assisteix a un parell d'entrenaments entre campionat i campionat i fa sessions d'aproximadament una hora. Anirà també a la Xina, tot i no tenir l'obligació de fer-ho.

Amb el psicòleg esportiu, el grup treballa a través de jocs i dinàmiques. "Ens serveix per a conèixer-nos entre nosaltres, per saber les debilitats i fortaleses de cadascú, per a identificar punts dèbils i enfortir-los... També per la posada en escena: al Campionat de Catalunya ens sentim molt bé, però a partir del d'Espanya ja se'ns poden encendre les alarmes. I jo vull que, un cop siguem al Mundial, puguem demostrar el que hem treballat", valora Aitor Sacristán. La tasca del psicòleg allibera el tècnic d'una matèria en la qual no té estudis i li permet centrar-se de ple en el seu camp. "És una part de l'entrenament, de la mateixa manera que ho és, per exemple, anar al fisioterapeuta", conclou. Els patinadors com Marina Tomàs ho agraeixen: "La pressió pot jugar males passades i reforçar-te amb un psicòleg professional pot suposar un plus, sobretot en els moments de debilitat".

El Patinatge Artístic Figueres compta des de fa prop d'un any amb la figura d'un psicòleg esportiu

Un gran esforç econòmic

Recórrer els quasi 9.000 quilòmetres que separen Figueres i Pequín per disputar un Mundial és una sort de la qual no tothom pot presumir, però també representa un cost econòmic important. En el cas concret del Patinatge Artístic Figueres, aquesta despesa ha recaigut gairebé al 100% sobre les famílies dels i les esportistes. Un total que oscil·la entre els 2.500 i els 3.000 euros per persona. El club va engegar una campanya de micromecenatge, però no va arribar als 200 euros recaptats. Aitor Sacristán explica, resignat, que, tot i picar portes, no va trobar cap comerç o empresa figuerenca disposada a esponsoritzar l'entitat. "Suposo que és per l'esport, la gent encara no té la noció de pensar 'Ostres, que aquesta gent se'n va al Mundial!'", reconeix. Es mostra agraït, això sí, a algunes ajudes afegides provinents de l'Ajuntament de Figueres i de la Federació, que reparteix subvencions en funció dels èxits obtinguts amb anterioritat.

Des del seu rol de patinadors, Àngel Martínez i Marina Tomàs han tingut aquest debat una mà de cops. Com que el patinatge artístic no és un esport olímpic, resulta molt més difícil rebre prou ajudes per a costejar aquesta mena d'esdeveniments. Tomàs explica el següent: "Dediquem les mateixes hores que un esport olímpic, però nosaltres no tenim les seves subvencions. És una mica frustrant veure que, a més de l'esforç que ja posem en els entrenaments, també hàgim d'afegir-hi tal esforç econòmic. Però és la nostra passió i, si hi hem de posar diners, és el que toca". Martínez compara el patinatge artístic amb el de gel, que sí que té espai en els Jocs Olímpics, i explica que l'esport adapta de mica en mica el seu reglament per a anar-se apropant a gaudir de la mateixa consideració.

Per a fer passes endavant en aquest aspecte, no hi ha cap altre remei que el de generar impacte i guanyar visibilitat. Com a esport i, en el cas concret del Patinatge Artístic Figueres, com a club. Jordi Ricart, president de l'entitat, reconeix que fa temps que el club mira en aquesta direcció. I es mostra satisfet de la feina. "Estem guanyant patinadors any rere any i això és una bona prova que cada cop som més coneguts i reconeguts a la ciutat", diu. Afegeix que la idea és continuar sumant socis, un fet que contribueix a "equilibrar els comptes" i a "dependre menys de les subvencions". La presència en el Mundial hauria de ser una bona empenta i Aitor Sacristán té clara la seva transcendència. Parla de "donar un cop sobre la taula": "Volem mostrar a Figueres que fem les coses bé, que aquí s'hi fa patinatge de molta qualitat. Hi ha clubs d'Espanya que ens coneixen i els agrada com fem les coses, però jo vull que se'ns reconegui aquí, a l'Empordà".

Subscriu-te per seguir llegint