El Girona Club Hoquei de la figuerenca Mireia Arranz és colíder de Nacional

Les dues primeres jornades de Lliga ja feien presagiar els bons hàbits del Girona a Nacional Catalana. "Teníem un inici complicat, contra l’Igualada, al qual ens vam enfrontar en les passades semifinals del play-off d’ascens a l’OK Lliga, i a domicili, i davant el Palau. Sabíem que si començàvem el campionat perdent, veient el nivell que hi ha actualment, ens podia fer pujada quedar-nos a ics punts de la part alta tan aviat. Però els vam guanyar tots dos (1-2 a Igualada i 1-0 amb el Palau) i l’equip va respirar tranquil·litat: disposàvem d’un comodí perquè quan arribin les derrotes, que arribaran, no sentim que tenim l’aigua al coll", analitza el tècnic Albert Bou.

La derrota va arribar en la tercera data, a Sant Cugat (3-1), però el pavelló gironí va tornar a ser un fortí el cap de setmana passat, amb el triomf contra el Cerdanyola (4-1). "Sí, a Sant Cugat no vam estar bé. El nostre partit va ser dolentot i, malgrat això, el resultat no va ser sagnant. Amb el Cerdanyola, en canvi, va passar el que tant de bo passés sempre: la contundència a l’àrea. En vint segons, vam fer dos gols", diu Bou, que ressalta que "som l’equip menys golejat de la categoria. En quatre partits, només ens n’han fet cinc. En canvi, marquem poc i això ens penalitza. L’estadística explica que generem moltes ocasions, deu o dotze per partit, però no les definim. Això vol dir que quan estem inspirades podem guanyar molts partits i quan no, ens movem en marcadors ajustats, que és sinònim de patir fins al final".

El Girona és un dels colíders de la competició, amb nou punts dels dotze possibles, juntament amb cinc equips més: el Caldes, el Mataró, el Sant Cugat, el Vilafranca i el Voltregà. A l'equip hi juga la figuerenca Mireia Arranz, de vint-i-un anys. El Sant Jordi Desvalls, l’altre conjunt gironí de la segona categoria de l’hoquei estatal, és cuer, amb un ple de derrotes. La lluita, com passa cada temporada, és ferotge.

La competitivitat a la plantilla del Girona s’ha incrementat aquest estiu, després d’una petita modificació en la planificació. "L’any passat érem vuit jugadores i, excepte lesions o sancions, tothom anava convocada. Aquest any, som nou; llavors, cada setmana n’haig de descartar una. No vull que ningú es relaxi. Estic provocant que les jugadores pensin que si una companya entrena millor que ella, li pisparà el lloc. Això ha fet que el nivell intern augmenti. Em sento afortunat per dirigir un grup molt sa, però les vull endollades", raona Bou, que a l’estiu va incorporar tres cares noves.

Preparades per ascendir

El Girona, que es va quedar a un pas de pujar a l’elit, continua alimentant-se de raons per creure que tornar a Primera és possible. "Aquest objectiu és part d’un procés que fa temps que s’està construint. En aquest període, les jugadores s’han adonat que poden i han fet un reset mental. Abans, verbalitzaven que a veure què passava. Ara, són elles les que diuen que cal intentar-ho", finalitza.

Subscriu-te per seguir llegint