De Mallorca a Figueres cada cap de setmana per un somni: el Mundial de Patinatge Artístic 2025

Què estaria disposada a fer una persona per aconseguir fer realitat els seus somnis? La Mireia Garcia i la Clàudia Soberanas, les patinadores mallorquines del grup de Xou Petit del PA Figueres, ho tenen clar, malgrat que això els suposi un esforç, econòmic i personal, enorme. Les dues travessen el mar Mediterrani cada divendres, d’anada, i cada dissabte o diumenge, de tornada, per entrenar amb el club figuerenc i preparar, a les ordres de l’entrenador i director tècnic Aitor Sacristán, el Mundial de la Xina 2025, que es disputarà entre el 17 i el 30 d’octubre a Beijing.

La Mireia, que té 27 anys i és natural d’Inca, va prendre l’atrevida decisió de patinar al PA Figueres perquè "l’Aitor és un entrenador molt proper": "El vaig conèixer quan competia a Solo Dance i quan em va proposar formar part del Xou, no m’ho vaig haver de pensar pel fet que el club és a Figueres, si era pel lloc hi anava de caps, sinó pel tema econòmic". En aquest sentit, explica que "al final el preu ha estat el doble que havia calculat i això m’ha provocat una mica de sobreesforç i complicacions durant tot l’any. Era molt poc probable, o no ens ho imaginàvem, arribar al Mundial. Ho havia de deixar a l’estiu, però ho he allargat uns mesos per anar a la Xina i ja he comunicat que, tot i que em sap greu, no continuaré després. No és viable. Si no em sortís tan car, continuaria anant a Figueres sense problema. No em suposa cap esforç hipotecar els caps de setmana perquè hi estic súper a gust, però he de pensar més enllà i és una despesa molt gran". Com a mínim, es gasta 150 euros a la setmana perquè "els vols estan molt cars" i "en plena temporada encara més".

Per la seva part, la Clàudia, que té 16 anys i és de Palma, pot abaratir un xic els costos perquè a casa seva són "família nombrosa". "Fa dos anys que patino al PA Figueres. L’Aitor va venir a Mallorca a muntar uns balls individuals i em va captar. El meu pare em va dir que sí de seguida, però la meva mare em va costar una mica més convèncer-la perquè soc menor i fins que no s’hi va afegir la Mireia (aquest any) viatjava sola. Han confiat molt en mi. La meva família sempre m’ha recolzat perquè patinar és el que vull. Totes les despeses les assumeixen ells", apunta.

La Mireia és mestra d’escola a Palma i la Clàudia cursa segon de batxillerat a l’institut. Els divendres, quan acaben les classes, se’n van directes a l’aeroport per agafar l’avió fins a Barcelona, d’allà agafen el tren cap a Sants i de l’estació van a Figueres amb l’AVE. Per a l’allotjament, se solen quedar a casa d’algun dels seus companys del Xou Petit. "Som una més de la família", exclama la Clàudia. Per la seva part, la Mireia afegeix que "primer contemplàvem entrenar només els dissabtes i la Clàudia i jo anàvem a Figueres amb el primer vol de les 6.00 h del matí -la qual cosa ens suposava llevar-nos a les 4.00 h- per arribar a l’entrenament a les 10.00 h i després, al migdia, tornàvem i arribàvem a casa de nit. Però, és clar, vam passar a entrenar també els divendres a les 21.00 h i això ens implica marxar de seguida que acabem de treballar jo o de l’institut ella. Quan hi ha competició, hi afegim un altre entrenament els diumenges. Dilluns torno a la feina i així tota la setmana. No tinc temps per a res". A part, la Mireia té un club de patinatge a Binissalem i hi dona classes entre setmana. La patinadora mallorquina agraeix que "els nostres companys ens van oferir quedar-nos a casa seva des del primer moment. Jo sempre em quedo a casa d’en David (Canyet) o l’Àngel (Martínez). Ara bé, entenc que és complicat tenir algú a casa teva cada cap de setmana. Cadascú té la seva vida i els dec trastocar una mica els plans. Ja em sap greu. Els estic súper agraïda perquè han estat tot l’any posant-me un llit a casa seva. No tothom ho faria".

De tant en tant, la Mireia ha pogut "llogar un cotxe per tenir més autonomia, però com que aquest pla de viatge té un cost més elevat no el puc fer sempre. En general, acabem agafant el tren i l’AVE i ja no podem fer res pel nostre compte. És complicat".

El Mundial, la "gran recompensa"

Es diu que tot esforç té la seva recompensa i en el cas de la Mireia i la Clàudia aquesta frase pren tot el sentit. "El Mundial és la gran recompensa, és clar!", celebra la Mireia. Mentre que la Clàudia, que a l’octubre farà dos anys que patina al PA Figueres, també en té "moltes ganes". "Amb el club estem fent moltes coses per organitzar el viatge i reunir diners per ajudar a abaratir els costos", indica.

"Serà el meu primer i últim Mundial. M’estic mentalitzant d’aquí fins a finals d’octubre perquè sé que això s’acaba. Penso que retirar-me al Mundial és arribar al més alt del que mai hauria imaginat. Que una nina de Mallorca, tenint en compte que a diferència de la península aquí el patinatge té moltes dificultats i estem endarrerits encara, arribi al Mundial... Em dona tranquil·litat saber que m’he esforçat molt durant tota la vida i, al final, ho he aconseguit. Em fa molta pena deixar-ho, evidentment, però estic contenta d’haver arribat fins aquí i poder-ho deixar amb el cap ben alt. Hem demostrat que res és impossible", reflexiona la Mireia.

Després de lluitar pels seus somnis per terra, mar i aire, per fi aviat el podran fer realitat. "La gent no s’ho creu" quan la Mireia i la Clàudia els diuen que entrenen a Figueres. "Costa una mica d’entendre que fem un esforç tan gran com aquest. Ens diuen que estem boges"". La seva bogeria les ha dut al Mundial de la Xina.

Subscriu-te per seguir llegint