El Barça renova Ansu Fati fins al 2028 i el cedeix al Mònaco

Ja és oficial. Ansu Fati s’ha convertit en nou jugador del Mònaco. El davanter se’n va cedit, de 22 anys, al club del Principat per intentar donar-li un nou impuls a la seva truncada carrera esportiva. Se’n va, això sí, després d’haver renovat un any més amb el Barça. Acabava contracte el 2027. Ara serà el 2028.

És una estratègia necessària per diferir la seva elevada fitxa – una de les més altes de la plantilla – facilitant així el seu encaix en el nou club, que té, a més, una fiscalitat molt beneficiosa. I deixa així lliure el 10 que espera Lamine Yamal. D’aquesta manera, el Barça comparteix el 50 % de la fitxa amb el Mònaco durant aquesta temporada vinent, cosa que li suposa un estalvi de vuit milions d’euros bruts.

Per això Ansu Fati també renova just abans d’anar-se’n perquè el delicat i complex fair play del Barça quedi més alliberat permetent així obrir la porta per inscriure Joan Garcia, ja fitxat l’exporter de l’Espanyol, i Nico Williams, disposat el club blaugrana a executar la seva clàusula de rescissió fixada en 58 milions d’euros, més l’IPC. 

L’estalvi del seu salari aplana el camí que teixeix Deco, el director esportiu blaugrana, per fer col·locació als nous fitxatges. El Barça, mentrestant, inclou una opció de compra al Mònaco taxada en 11 milions d’euros. Si es dona el cas de recompra barcelonista se situaria entorn dels 28.

Ansu s’havia convertit en un davanter invisible per a Flick. Era absolutament marginal. El Barça no té la capacitat econòmica de mantenir un jugador irrellevant – estava per darrere de Lamine Yamal, Lewandowski, Raphinha, Ferran Torres i Pau Víctor – que suposava una llosa econòmica.

Segona cessió en dos anys

D’aquí ve, la urgent necessitat de trobar-li una sortida. És la segona cessió que viu el jove jugador. Se’n va anar en la temporada 23-24 al Brighton de Roberto de Zerbi al comprovar que Xavi ja no comptava amb ell. I amb Flick, tres quarts del mateix. Amb prou feines 11 partits, però cap de complet. Només 298 minuts al camp sense marcar ni un sol gol. 

Per això, marxa al Mònaco intentant trobar un veritable sentit a la seva carrera esportiva, castigada, colpejada, frustrada i detinguda per les greus lesions que ha patit. És jove (22 anys) i tot i que sembli mentida el temps corre en contra seu, necessitat de trobar l’estabilitat i el ritme competitiu que ha perdut en les quatre últimes temporades, més pendent dels metges que dels rivals.

Ansu està cansat de viure tant temps a la banqueta i busca ara a la Lliga francesa, de menor nivell a Europa que la Premier o l’espanyola, el marc adequat per poder resetejar-se com a futbolista en la ja desesperada recerca interior que ha traçat fa anys. Necessita tornar a ser qui va ser.