Marina Torres, triplet d'Amos de l'Àrea i fiabilitat defensiva en el futbol 7

Els Amos de l’Àrea arriben enguany a la seva catorzena edició, consolidats com una cita ineludible del futbol comarcal. Organitzats per EMPORDÀ i Prensa Ibérica, amb el patrocini de Garatge Sala, els premis que reconeixen els màxims golejadors i els porters menys golejats d’aquesta temporada en el futbol altempordanès. Hi haurà divuit guardons en nou categories diferents: Tercera RFEF, Lliga Elit, Primera, Tercera i Quarta catalana; Primera catalana femenina i Femení Amateur F-7 i, en futbol sala, Divisió d’Honor masculina i Segona catalana femenina. Aquesta edició estrenarà escenari: la gala se celebrarà a La Cate de Figueres, el pròxim 18 de juny, a partir de dos quarts de vuit del vespre. L'entrada és lliure, amb l'espai limitat, i t'hi pots inscriure a partir d'aquest enllaç.

Els guanyadors dels premis Amos de l'Àrea 2024/25 a l'Alt Empordà

A la categoria Amateur F-7, Marina Torres ha tornat a ser la indiscutible guanyadora del guardó a portera menys golejada. La del Camallera repeteix així l'Amos de l'Àrea que ja va guanyar la temporada passada, llavors en el seu primer any en el club i la modalitat. Té un llarg historial en equips de la zona i en el futbol 11, on també havia sumat el seu primer Amos de l'Àrea amb el Figueres, la temporada 2020-2021. El triplet d'enguany arriba en una temporada de millora numèrica respecte a l'anterior: ha encaixat 32 gols en 19 partits. Amb 27 anys, explica que ha trobat el seu lloc en el camp de futbol 7.

Com ha anat l'any, com s'ha sentit?

Crec que ha anat molt millor que l'any passat. M'han marcat menys gols que la temporada passada. El problema és que en tres partits concrets, m'han fet força gols. Si no fos per això potser n'hauria rebut només uns vint. He fet diverses porteries a zero, però sí que com a portera fa ràbia quan et fan tants gols en un sol partit.

En l'àmbit col·lectiu, com ha anat aquesta temporada?

Vam fer una davallada a partir de Nadal, Nadal va fer mal. Hem tingut tres lesions greus de jugadores que són el tronc de l'equip i altres baixes per motius laborals. Això sí, estic molt contenta de l'equip i tinc plena confiança en tothom. Vam anar de més a menys, ha estat una temporada irregular. Hem anat tapant els forats de l'equip com hem pogut i hem treballat per acabar la temporada de la millor manera possible.

"Hem tingut tres lesions greus de jugadores. Això sí, estic molt contenta de l'equip i tinc plena confiança en tothom"

Com es presenta l'any que ve?

He tingut diverses trucades del futbol sala, d'equips de futbol 11... Les porteres sempre anem molt sol·licitades. Jo ara tinc la intenció de quedar-me per aquí a prop, agafar-m'ho com un hobby. Ja no em crida fer com feia abans, anar a Cassà de la Selva a jugar contra equips de Barcelona.

Com va anar que jugués allà durant dos anys?

Jugàvem a Primera catalana, on ara juga el Figueres. Jo tenia una amiga de la universitat que és molt amiga de l'entrenadora, l'Aina Maresma. Jo ja estava fitxada pel Pontenc també de Primera, ja tenia la roba, les fotos fetes... Ja era a principis de setembre, però l'entrevista va ser brutal, m'oferien entrenador de porters i quilometratge, coneixia diverses companyes... Hi vaig estar molt bé, el tema és que quan tornava m'adormia, era complicat compaginar-ho amb la meva feina de mestra... Ho recordo com una etapa bonica, i crec que vaig deixar el futbol 11 en un bon nivell, no em queda l'espina.

"Recordo els anys a Cassà com una etapa bonica, i crec que vaig deixar el futbol 11 en un bon nivell, no em queda l'espina"

Abans on havia estat?

Havia jugat tres o quatre partits a Nacional, amb el Sant Pere Pescador, quan faltava la portera del primer equip. Jo jugava al filial. És una categoria que recordo molt dura.

És una pena la desaparició del Sant Pere femení.

Mantenir un equip femení en aquestes categories és molt complicat. També el Llers, amb el que havia arribat a ser... Jo hi vaig passar sis anys en el futbol base, jugant amb nois. També havia jugat al Borrassà, i després al Vilamalla, ja en un equip de noies. En el salt a cadet vaig passar al Cabanes, hi vaig estar sis o set anys, i després ja pel Vila-sacra, el Pontenc, el Sant Pere, el Figueres...

"El futbol 7 m'engresca perquè em recorda als meus inicis, fins a infantil, això m'ha fet agafar una mica més d'il·lusió cap al futbol"

I a Camallera com hi va arribar, ara fa dos anys?

Em van escriure dues jugadores que havien estat al Pontenc, amb qui sempre hi havia hagut bon rotllo. Em van dir que s'havien cansat del futbol 11, que estaven fent aquest projecte i els feia falta una portera. Jo soc de Garrigàs i em queda a només deu minuts. I vaig dir: "Va, doncs ho provem".

I com ha notat el canvi a futbol 7? Li ha agradat més o menys que el futbol 11?

M'ha agradat molt. Crec que la meva etapa en el futbol 11 ja ha acabat, encara que mai es pot assegurar. El futbol 7 m'engresca perquè em recorda als meus inicis, fins a infantil. Aquesta mena de retorn m'ha fet agafar una mica més d'il·lusió cap al futbol.

"Aquí hi ha partits que potser em xuten vint-i-cinc cops"

També és una modalitat molt més dinàmica i exigeix molta participació de les porteres.

Sí, aquí hi ha partits que potser em xuten vint-i-cinc cops. Hi ha hagut partits que m'han fet tres gols però potser n'he salvat vint. També hi ha una altra cosa: com que la plantilla és més curta, el vestidor és més petit i hem format una família.

Acabo: es queda amb alguna parada o algun partit concret d'aquesta temporada?

Amb el que vam jugar contra el Breda, al seu camp. Anàvem guanyant 0 a 1, em van xutar una falta i vaig fer el que crec que va ser la meva parada estrella de la temporada. Era des de molt a prop, quasi com un penal, i tenia moltes jugadores dels dos equips al davant. Recordo que la vaig parar amb el peu. Pocs minuts després vam fer el 0 a 2 nosaltres. Recordo aquell partit com el millor que he jugat en els dos anys de futbol 7 a Camallera. Va haver-hi molta intensitat, va ser molt igualat.