Marc Cufí, un Amos de l'Àrea de gran futur entre els tres pals

Els Amos de l’Àrea arriben enguany a la seva catorzena edició, consolidats com una cita ineludible del futbol comarcal. Organitzats per EMPORDÀ i Prensa Ibérica, amb el patrocini de Garatge Sala, els premis que reconeixen els màxims golejadors i els porters menys golejats d’aquesta temporada en el futbol altempordanès. Hi haurà divuit guardons en nou categories diferents: Tercera RFEF, Lliga Elit, Primera, Tercera i Quarta catalana; Primera catalana femenina i Femení Amateur F-7 i, en futbol sala, Divisió d’Honor masculina i Segona catalana femenina. Aquesta edició estrenarà escenari: la gala se celebrarà a La Cate de Figueres, el pròxim 18 de juny, a partir de dos quarts de vuit del vespre. L'entrada és lliure, amb l'espai limitat, i t'hi pots inscriure a partir d'aquest enllaç.

Els guanyadors dels premis Amos de l'Àrea 2024/25 a l'Alt Empordà

No ha estat un any fàcil pel sènior masculí del Vilafant, amb un descens de Divisió d'Honor en la primera temporada després de pujar. D'entre les bones notícies pel club, això sí, hi ha l'aparició de joves talents que ja s'han fet un lloc en el primer equip. Un d'ells és Marc Cufí, el porter que, amb dinou anys, ja ha disputat la majoria dels partits del conjunt vilafantenc i s'ha endut l'Amos de l'Àrea de la categoria. Amb passat en el futbol 11 i com a jugador de camp, Cufí va trobar el seu lloc a la porteria de l'FS Vilafant a partir de l'etapa cadet. Serà un dels pilars de l'equip en el retorn a Primera.

Com definiria el seu rendiment individual en aquesta temporada?

En alguns partits he jugat molt bé, en d'altres podria haver-ho fet millor. Tota l'experiència que tinc és gràcies a en Lluc Colomer i en Leo Madureira, que porten més anys que jo.

Com va anar el repartiment de minuts amb en Lluc i en Leo, i com ha estat la seva relació?

Vam començar sent els tres, en Lluc va deixar l'equip però li agraïm molt que hagi estat amb nosaltres fins al final. Vam quedar jo i en Leo, i al final per motius personals també va haver de deixar l'equip. En Leo m'havia entrenat des de cadets, quan vaig arribar al club, i en Lluc era el porter del primer equip l'any passat i jo pujava sovint des del juvenil. Al cap i a la fi em fixava amb els dos, m'ajudaven en tot i, ara que he pogut compartir vestidor amb tots dos, encara ha anat millor. M'han ensenyat moltes coses.

"Hem fet tot el que hem pogut i ens hem deixat la pell, encara que no ha pogut ser"

Ha estat un any complicat, en una categoria nova com la Divisió d'Honor, i han descendit. Com ha anat?

Veníem de guanyar la lliga i estàvem confiats que aquesta temporada podríem fer un bon paper. Tots sabíem que seria molt difícil i que el nivell pujava molt. Vam fer algun fitxatge veterà que ens ha ajudat, i ho hem intentat però no ha estat possible. A la segona volta vam jugar millor que la primera, que sí que va ser una mica desastre, i estic orgullós de l'equip. Hem fet tot el que hem pogut i ens hem deixat la pell, encara que no ha pogut ser.

Suposo que, competint en una categoria com aquesta, es nota molt la diferència amb els equips de la província de Barcelona a l'hora de captar jugadors.

Sí, es nota molt. A Divisió d'Honor hi ha un gran salt respecte la Primera catalana, sobretot en l'aspecte tècnic. A Barcelona hi ha molts més equips de futbol sala i molts dels jugadors han jugat des de petits. Tàcticament, es nota molt: nosaltres tenim molts jugadors que venen del futbol 11, com és el meu cas.

"M'agrada que en el futbol sala s'ha d'estar tota l'estona pensant, un porter ha d'estar sempre en tensió i preparat"

Ja que em comenta això, quina ha estat la seva trajectòria en el futbol i el futbol sala?

Vaig començar jugant a la Salle Figueres, amb quatre o cinc anys. Després vaig anar al Figueres, on vaig estar quatre anys, i, després, dos anys més al Llançà. Tot això ho vaig fer de jugador, no era porter. En el primer any de cadet, com que el meu germà jugava al Futbol Sala Vilafant, vaig decidir provar com a porter. Ho vaig fer força bé i em va agradar. Per l'època de la Covid ho vaig deixar i vaig tornar la temporada passada.

Ha provat el futbol sala i el futbol de gespa. Què li agrada més de l'esport que practica ara?

M'agrada estar a pista coberta, per comoditat. També m'agrada que s'ha d'estar tota l'estona pensant: en el futbol 11 pots estar deu minuts sense tocar la bola i això, en el futbol sala, és impensable. Un porter ha d'estar sempre en tensió i preparat.

"La idea per l'any vinent seria pujar els juvenils i quedar-nos amb un equip més jove per pensar en el futur"

I quina idea té per l'any que ve, a Primera? Ara tenen un canvi a la banqueta.

Sí, vam parlar amb el míster i ens fa pena que ho deixi perquè, malgrat que hem baixat aquest any, és espectacular tot el que ha fet per nosaltres. Respecte a en David García, el nou entrenador, vaig coincidir l'any passat amb ell quan encara jugava al primer equip i jo pujava. Aquest any ha agafat el juvenil a mitja temporada i ho ha fet molt bé, quasi se salven. Estic il·lusionat.

Podran mantenir el bloc de jugadors?

La idea seria pujar els juvenils i quedar-nos amb un equip més jove i pensar en el futur. Ara marxa el capità, l'Èric Jacobs, que és una baixa molt important. També marxen altres jugadors veterans que havien vingut aquesta temporada per ajudar-nos. No sé si hi haurà algun altre fitxatge jove, suposo que sí.

Ja per acabar: recorda algun partit o alguna parada en especial d'aquest any?

El partit a casa contra el Mataró, el líder, en el qual vam empatar 5-5. Vam estar a punt de guanyar perquè ens van empatar a l'últim minut. Ja sabíem més o menys que baixàvem, però va ser una alegria, un partit important que ens va donar ganes de posar-nos les piles i pensar que encara podíem guanyar algun partit més.