La temporada de confirmació d'Aitor Mújica amb el Peralada que li val un Amos de l'Àrea

Els Amos de l’Àrea arriben enguany a la seva catorzena edició, consolidats com una cita ineludible del futbol comarcal. Organitzats per EMPORDÀ i Prensa Ibérica, amb el patrocini de Garatge Sala, els premis que reconeixen els màxims golejadors i els porters menys golejats d’aquesta temporada en el futbol altempordanès. Hi haurà divuit guardons en nou categories diferents: Tercera RFEF, Lliga Elit, Primera, Tercera i Quarta catalana; Primera catalana femenina i Femení Amateur F-7 i, en futbol sala, Divisió d’Honor masculina i Segona catalana femenina. Aquesta edició estrenarà escenari: la gala se celebrarà a La Cate de Figueres, el pròxim 18 de juny, a partir de dos quarts de vuit del vespre. L'entrada és lliure, amb l'espai limitat, i t'hi pots inscriure a partir d'aquest enllaç.

Els guanyadors dels premis Amos de l'Àrea 2024/25 a l'Alt Empordà

A Tercera RFEF, el mataroní Aitor Mújica s'ha endut amb claredat l'Amos de l'Àrea com a porter menys golejat. Amb 23 anys i en la seva segona estada a Peralada, Mújica ha trobat el lloc idoni per fer-se amb la titularitat indiscutible a la porteria. Ho ha jugat tot i ha estat la una de les peces clau en l'exitós sistema defensiu peraladenc, el tercer equip menys golejat de Tercera. Només ha rebut 32 gols en 34 partits. Mújica analitza la seva temporada i les claus que han dut el seu equip a una meritòria disputa del play-off d'ascens.

Com valora aquesta temporada en l'àmbit individual?

Ha estat una temporada de molt de progrés, he millorat molt perquè venia d'uns anys en els quals no havia tingut gaires minuts. Aquesta confiança i el fet de carregar-me de minuts ha estat essencial. Una temporada de molta millora personal.

Ja havia jugat al Peralada, la temporada 21/22, llavors com a segon porter. Com ha canviat en aquest temps des de llavors?

Crec que quan vaig firmar per primer cop amb el Peralada encara no em conexien. En aquests anys des de llavors he estat a diferents clubs i amb diferents entrenadors de porters, i m'he pogut formar com a porter per donar aquest pas a la titularitat.

Com va anar el fitxatge pel Peralada, l'estiu de 2024?

Jo estava al Terrassa i volia un lloc on em garantissin minuts. Sabia que en temporades anteriors hi havia hagut l'interès del Peralada, i aleshores vaig preguntar a en Sergi Romero, el capità, que com estava la situació a l'equip. A partir de llavors va ser molt fàcil posar-nos d'acord.

"Ha estat una temporada de molt de progrés, he millorat molt perquè venia d'uns anys en els quals no havia tingut gaires minuts"

En l'ambit col·lectiu ha estat un any molt bo, amb l'accés al play-off d'ascens a Segona RFEF. Com valores la temporada?

Com a a col·lectiu ha estat un any espectacular. El vestidor ha funcionat molt bé i l'equip s'ha sacrificat i ha treballat molt. Érem conscients que teníem els mitjans que teníem i que per això cadascun de nosaltres havia de fer un esforç més, i ha estat brutal com ho hem fet, tant els jugadors com el cos tècnic.

Quina diria que ha estat la clau per acabar quarts a la lliga?

Diria que, sobretot, el compromís. És molt fàcil ensopegar en algun moment de la lliga i deixar de somiar, però hem tingut un vestidor que sempre ha posat per davant el col·lectiu. Tot ha anat molt rodat.

"Érem conscients que cadascun de nosaltres havia de fer un esforç més, i ha estat brutal com ho hem fet, tant els jugadors com el cos tècnic"

Han estat el tercer equip menys golejat i ha tingut un paper important en aquesta dada.

La sensació que teníem a l'equip era que era molt complicat rebre un gol. Teníem aquesta confiança, sabíem que l'equip rival havia de fer les coses molt bé si ens volia marcar. I no només per mèrit meu o de la defensa: la virtut d'aquest equip és que tots onze hem defensat, hi havia un gran sacrifici que començava en el davanter centre i acabava amb mi.

En el play-off, van caure contra un equip molt potent com el Girona B. Com va viure aquesta derrota?

Va ser dur. Crec que l'equip mereixia més, vam fer un esforç molt gran tot l'any i no mereixíem perdre tots dos partits, però al final es va decidir per detalls i això va d'aprofitar les teves ocasions. Això sí, van ser dues setmanes molt maques en les quals vam disfrutar molt i vam somiar. És una pena no passar però marxem amb el cap ben alt.

Com ha estat compaginar els estudis amb l'entrenament?

En el meu primer any a Peralada estudiava pels matins, treballava al migdia en un menjador i pujava a entrenar a la tarda. A partir dels dos anys al Prat i al Terrassa, a 2a RFEF, ja vaig poder millorar les condicions econòmiques i, primer, treballar en hores esporàdiques i, després, centrar-me en estudiar i entrenar. Aquest any ja he acabat i he tingut menys assignatures. Tenia clar, en començar a estudiar, que en el moment de deixar de jugar havia de tenir alguna cosa, perquè en aquestes categories no es fa un coixí econòmic enorme. Això sí, m'ha canviat una mica l'òptica últimament, perquè crec que hi ha altres maneres de viure del futbol a banda del fet de jugar.

De cara a l'any vinent, quina idea té?

Ara estic acabant de solucionar uns assumptes personals i després ja tornaré a pensar en el futbol.