Un andorrà de l'Escala contra Anglaterra: “Fa il·lusió jugar amb aquest tipus de gent”

Tota la població d’Andorra cabria a l’estadi de Wembley i encara sobrarien uns quants milers de butaques. La població d’Anglaterra, uns 55 milions, multiplica per 700 la d’Andorra (80.000). "Per més petit que sigui no deixa de ser un país. És obvi que les altres seleccions tenen molta més població i recursos, però sempre intentem donar-ho tot, deixar-nos-ho tot al camp i competir al màxim per representar bé el nostre país i treure el millor resultat possible", diu el jove defensa Biel Borra (2005) a les portes del partit entre Andorra i Anglaterra d’aquest dissabte al RCDE Stadium (18.00 h). Va néixer a Barcelona, fill d’un andorrà i una banyolina, però al cap de molt poc la família ja es va mudar a la província de Girona. Aquesta temporada ha jugat a Tercera Federació amb l’Escala, després d’una llarga etapa al futbol base del Girona.

Borra, lateral dret i estudiant del grau en màrqueting de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va començar a jugar al Porqueres, va passar al Banyoles i als 13 o 14 anys va aterrar al Girona. Va coincidir amb jugadors com Iker Almena i Jastin Garcia, un any més grans, o Selvi Clua i Joel Roca. "En Joel va arribar procedent del Barça i des del primer entrenament ja vam veure que era especial". El curs passat va fer la pretemporada amb el filial, sense arribar a debutar a la lliga. I l’estiu passat va posar el punt final a una etapa de sis o set anys de blanc-i-vermell: "Sortir no agrada perquè portes tota la vida allà i és on has crescut futbolísticament, però és el que hi ha", sospira. Ha sumat 24 titularitats i 28 partits amb l’Escala aquesta temporada, la primera com a sènior.

Es va perdre el partit de la primera jornada contra el Reus perquè just aquella setmana va debutar amb Andorra. "Vaig jugar abans amb la selecció absoluta que amb l’Escala", riu. El debut va ser el 4 de setembre, en una derrota per 1 a 0 a Gibraltar. A l’escalfament estava nerviós. Se li va escapar algun control: "En aquell moment falles coses que normalment no falles. Un cop comença el partit ja deixes de pensar i et vas relaxant". Atresora la samarreta a casa, al costat de la del Girona i les dels altres cinc partits que ha disputat amb Andorra: dues derrotes contra Malta (0-1) i Moldàvia (0-1), un empat a Malta (0-0) i les dues derrotes del mes de març contra Letònia (0-1) i Albània (3-0). Albània, Moldàvia, Letònia i Malta multipliquen per 35, 31, 22 i set la població d’Andorra. Borra ja s’acosta als 500 minuts com a internacional i encara no ha pogut celebrar cap gol. És el normal: Andorra ha jugat 218 partits des del debut (1996), amb catorze victòries, 29 empats i 175 derrotes. 72 gols a favor i 521 gols en contra.

Abans Borra havia jugat amb les seleccions sub19, des dels setze anys, i sub21. El seu representant li va descobrir la possibilitat de jugar amb Andorra i va acceptar a l’instant per defensar i representar les seves arrels i per la projecció internacional. "No vam dubtar ni un segon", assegura.

El debut a casa va ser el 10 de setembre. Mentre escalfava, de tant en tant, mirava cap a la grada emocionat. Hi havia els seus avis paterns, en Joan i l’Alícia. "Els fa molta il·lusió que el seu net representi el país on sempre han viscut". Aquest dissabte seran a la grada del RCDE Stadium per veure’l jugar contra Anglaterra. Borra explica que cada jugador tenia deu entrades gratuïtes i que han volat. Si n’hagués tingut cinquanta també s’haurien acabat. Té la data encerclada al calendari des que es va fer el sorteig de la fase classificatòria pel Mundial de 2026. "És un partit súper especial perquè és jugar contra una de les millors seleccions del món. Són jugadors que estan entre els millors del món, dels que feies servir al FIFA. Sempre fa il·lusió jugar contra aquest tipus de gent", emfatitza. La selecció andorrana ha estat concentrada a Torremirona i Borra fa dies que mira vídeos de jugadors com Bukayo Saka, buscant maneres de frenar estrelles mundials. Saka té un valor de mercat de 150 milions. Andorra no arriba als quatre.

Però reivindica que no s’ha de tenir por. "Ha de ser més aviat respecte, una por bona. Has de tenir respecte perquè és gent ultra top, però tu no pots sortir al camp a veure què passa. Has de sortir concentrat i amb les coses clares. El que passi després ja és una altra cosa, però s’ha de sortir amb bona mentalitat". Els seus 19 anys irradien ambició: Andorra ha perdut tots els partits que ha jugat contra Anglaterra, per 5 a 0, 0 a 3, 0 a 2, 6 a 0, 4 a 0 i 0 a 5, però Borra no firmaria el 0 a 1. "Mai pots sortir pensant que perdràs segur". "Si ha de ser una derrota que sigui pel mínim possible, però lluitarem per treure el màxim resultat possible", reitera.

També reconeix que serà el dia "més especial" de tota la seva vida. I que algun amic ja li ha demanat alguna samarreta d’algun jugador anglès. "Si n’aconsegueixo alguna serà per mi", aclareix entre riures. "Al vestuari no n’hem parlat, però a mi qualsevol em va bé", afegeix. Dimarts jugaran a Sèrbia i pel setembre, a Anglaterra. "Són experiències increïbles. A vegades ho penses i costa ser-ne conscient del tot. ‘Que sí, que estàs jugant al màxim nivell, contra els millors d’Europa’. És increïble".