L'any daurat del Patinatge Artístic Figueres

El patinatge artístic figuerenc viu el seu moment més dolç. El CE Patinatge Artístic Figueres ha tingut un ascens meteòric en els últims deu anys: un progrés constant i persistent que l'ha fet passar de tenir una projecció provincial a lluir el nom de la capital de l'Alt Empordà en Campionats d'Espanya, d'Europa i del Món. La d'enguany és una temporada "històrica" per al club, tal com no dubta a afirmar l'entrenador i director tècnic Aitor Sacristán. Jonquerenc i establert a Bàscara, Sacristán és una de les figures principals de l'èxit del Patinatge Artístic Figueres. El seu és l'exemple d'una ferma passió pel seu esport que, en una tasca que no admet reposos ni vacances, busca transmetre entre la vuitantena de membres actuals del club.

Primer cop al Mundial

En aquest cas, el terme "històric" no s'utilitza en va. El que ha aconseguit el grup de Xou Petit és inèdit en tots els anys de vida del PA Figueres. L'equip va quedar tercer d'Espanya el passat mes d'abril i només va ser superat per dues entitats -el Tona i el Cunit- amb molt més potencial econòmic i capacitat d'instal·lacions. L'èxit no es limita a una medalla de bronze per als integrants del grup, sinó que també suposa el bitllet pel Mundial de la Xina de l'octubre vinent. Mai abans cap grup de Xou figuerenc ha assistit a la cita. "Feia anys que ho perseguia i és el màxim al qual podia aspirar", relata Aitor Sacristán, conscient del camí que ha hagut de recórrer fins avui.

La clau? "Ser pesat i portar molts anys picant pedra", respon. Fa deu anys que Sacristán va assumir la direcció tècnica del Figueres, cridat per la junta directiva d'aquell moment, a qui agraeix que li posessin "tot molt fàcil". Ell volia més que el que hi havia llavors, diu, i escalar a poc a poc. Es va incloure la modalitat de dansa, es van crear els primers grups de xou i els trofeus no van tardar a arribar. En un creixement regular, però sostingut, el club va arribar a lluitar per tenir opcions internacionals. Fa dos anys el grup de Xou Petit ja va tenir l'opció d'assistir al Mundial de l'Argentina, però la poca antelació va impedir que es pogués gestionar. L'any passat va assistir a l'Europeu i el grup va entendre que la puntuació dels mundialistes no era un objectiu gaire llunyà. Aquesta temporada ha arribat el premi. "Amb el Mundial a prop, tindrem poques vacances aquest agost", fa broma. Sacristán es permet somiar i no descarta lluitar per tocar metall a la gran cita.

"La clau és ser pesat i portar molts anys picant pedra"

Aitor Sacristán

— Director tècnic del PA Figueres

L'emotiva representació de la tempesta

Aquesta temporada, els artífexs de la fita han estat sempre units per un fil conductor trencador i emotiu. La coreografia Echoes in the Sea està sent la melodia de l'èxit figuerenc. Una proposta diferent de la tendència actual -més brusca i dinàmica- sorgida d'una idea que va tenir el mateix Sacristán fa cap a vuit o nou anys. La tenia guardada a casa, en una llibreta on s'apunta el que li ve al cap. Després que la proposta passés el doble filtre format per la seva germana, mà dreta dins el club, i la seva dona -"la més crítica"- va decidir tirar-la endavant.

A grans trets, Echoes in the Sea presenta un vaixell destrossat enmig del mar per culpa d'una tempesta i la soledat posterior de l'única supervivent. "Volia que deixés en silenci els pavellons, que el públic tardés uns segons a aplaudir després d'entrar en l'atmosfera que preteníem crear", explica. La coreografia va agradar als patinadors i patinadores i el seu entrenament a base de la repetició i la prova-error va fer la resta. La peça està cuidada al mínim detall, amb l'accent de moviment desitjat per a cada instant i amb aspectes perfeccionistes com el fet que els patinadors duen lentilles blaves per tal que, en mirar-los als ulls, faci la sensació que estan envoltats d'aigua enmig de l'oceà. Aitor Sacristán, en una prova més d'aquesta atenció al detall, apunta que encara no han interpretat Echoes in the Sea amb total perfecció. Qui sap si quan més s'hi aproparan serà a la Xina.

Entrenadors multitasca

Queda clar que el patinatge artístic d'alt nivell demana hores. Tant és així que l'entrenador altempordanès relata que gairebé veu més als seus fills a la pista que a casa. Tots dos entrenen també a la base figuerenca. De la mateixa manera, els patinadors i patinadores passen tantes hores setmanals amb Sacristán que alguns pares li demanen que faci tasques més de pare que d'entrenador: "Alguns ens demanen que parlem amb la seva nena, perquè saben que ens farà cas... hem de fer una mica de tot: de doctors, de professors, de psicòlegs...".

El PA Figueres reuneix prop de vuitanta esportistes repartits entre onze nivells. La majoria dels patinadors competeixen de manera individual i en diferents modalitats. Molts d'ells alternen aquesta variant amb la de grup. El de Xou Gran, el més jove, enguany ha quedat tercer a la Copa d'Espanya després de no poder accedir al Campionat d'Espanya. També hi ha la modalitat de parelles, en la qual el club va excel·lir durant la temporada passada amb el duet format per Yeray Faus i Valeria Fiblà. Aquesta temporada han aparcat aquesta disciplina, si bé segurament tornaran a competir junts l'any vinent i a lluitar per èxits internacionals. A més, el club treballa amb la intenció que sorgeixin noves parelles d'entre els més joves.

Precisament Yeray Faus és un dels patinadors del club que s'està fent un nom a escala europea. D'edat infantil, suma ja experiències i medalles en Campionats Europeus i en Copes del Món. L'últim èxit és ben recent: a la Copa del Món disputada a Trieste (Itàlia) a mitjan mes de maig, es va endur l'or amb la coreografia Dance of the Skeleton. "Té una mena de do especial", valora Sacristán, que l'entrena. Explica que les seves puntuacions, tot i la seva curta edat, ja són millors que els patinadors sèniors d'alt nivell, i que és un competidor amb especial facilitat per "entendre, aprendre i ser corregit". Tot i els merescuts elogis, això sí, el tècnic remarca que "no pot deixar de treballar, perquè tots els qui té darrere s'esforçaran el doble per acostar-s'hi".

Yeray Faus, el nou talent del patinatge altempordanès que meravella a Europa

Dret a somiar

De cara al futur, Aitor Sacristán continua sense pronosticar el sostre del Patinatge Artístic Figueres. És conscient de les dificultats, és clar: les limitacions d'espai (que obliguen a buscar hores d'entrenament fora de Figueres), el poc coneixement i els gens abolits estereotips de gènere sobre el seu esport, la duresa de l'entrenament... Però tot això no en fa prou per tombar les aspiracions de l'entitat per continuar creixent. El següent pas del Figueres? Superar el centenar de patinadors en el club, i establir l'hàbit de ser als Europeus i als Mundials any rere any. Un objectiu ambiciós que, amb la manera de fer que el director tècnic pretén inculcar, tampoc sembla gens utòpic. Recorda que, quan va arribar, va preguntar als patinadors del club si tenien ganes de fer d'entrenadors. Era una manera de veure quin grau de passió per l'esport tenien. En aquell moment ningú va aixecar la mà. Deu anys més tard, són diversos els membres del club que alternen la competició amb el paper de tècnic, i encara més els que ho faran en el futur.