L'halterofília agafa pes a l'Alt Empordà de la mà del 77 Feet

El creixement de l'halterofília ha arribat també a l'Alt Empordà. L'aixecament de pes és una disciplina centenària, però a la comarca tot just acaba d'aparèixer el que és l'únic club altempordanès d'aquest esport. El 77 Feet va constituir-se aquest passat febrer amb un peu a Figueres i l'altre a Santa Coloma de Farners. Les dues seus del 77 Feet busquen créixer mentre promocionen una disciplina encara poc coneguda.

La rosinca Anna Jorquera és una de les impulsores del projecte i l'encarregada del gimnàs figuerenc. Acompanya en la tasca el president, Eloi Güell, que s'encarrega del box de Santa Coloma. El projecte va sorgir com una manera de mantenir viu el Club d'Halterofília Blanes, que havia quedat sense suports i estava destinat a la desaparició. Jorquera i Güell són fills del crossfit. Representen una tendència generalitzada en l'halterofília: bona part de les llicències dels últims anys provenen de crossfitters que van trobar un interès especial en l'aixecament de pes, una de les variants de la disciplina. El gimnàs figuerenc, ubicat a la zona de la Ronda Sud, és un espai destinat a la pràctica del crossfit que, des de fa uns mesos, també té socis que s'especialitzen en l'halterofília.

En els primers passos del 77 Feet com a club ja hi ha hagut presència en jornades de lliga competitiva. Arribar i moldre, ja que el traspàs ha estat tan abrupte que el nom oficial del club encara remet al seu precedent blanenc. Sigui com sigui, el 77 Feet compta ja amb una base considerable d'halterofilistes entre les seves dues seus. Una de les premisses que els dos promotors destaquen és la voluntat d'estrènyer els llaços entre Figueres i Santa Coloma. "Busquem entrenar tots plegats, que hi hagi un caliu, una família entre les dues seus", explica Anna Jorquera. El mateix cap de setmana que parlem amb ells se celebra al box de Figueres un entrenament conjunt amb els esportistes dels dos gimnasos. És una pràctica recurrent durant els primers mesos de vida del 77 Feet.

Els joves del Club d'Halterofília 77 Feet s'estrenen a la Lliga Catalana de tècnica infantil

Anna Jorquera i Eloi Güell són dues veus amb experiència en l'halterofília. Jorquera, que va competir durant anys en taekwondo, va trobar en el crossfit i en l'aixecament de pes una manera ideal de tornar a enganxar-se a un esport. Li va anar bé i, avui, és una referent estatal en la seva categoria màster. Campiona d'Espanya el 2024 i subcampiona aquest 2025, relata la importància de la tècnica en aquestes fites: "Li donaria un 70 o 80% d'importància. Hi ha molta gent que em diu: "Com pot ser que aixequis aquests pesos?". A mi no em sorprèn perquè veig a nois i noies que pesen molt poc i que aixequen molt pes perquè tenen una tècnica molt bona. Si això ho sumes a una força entrenada, crees una combinació impressionant, però si no tens tècnica, ja pots estar fort que et costarà".

La rosinca Anna Jorquera, subcampiona d’Espanya màster d'halterofília i rècord estatal en dos temps

Eloi Güell defensa la mateixa postura i hi afegeix un altre factor clau: la potència. L'entrenament de l'halterofília es basa sobretot a sumar repeticions i a treballar molt la tècnica sense pes i la força. A escala competitiva, la disciplina té dues modalitats: la primera és l'arrencada o slide, que es basa en dur la barra des del terra directament fins a sobre el cap. L'altra és el "dos temps", en la qual s'ha d'aconseguir el mateix objectiu però es permet interrompre el moviment a mig camí, quan el pes es troba sobre les espatlles. Els competidors tenen tres intents a l'hora d'intentar cada variant.

Güell i Jorquera expliquen que no es tracta d'un esport especialment lesiu, sobretot en comparació amb la gran majoria de les disciplines que impliquen contacte físic.

Tots dos coincideixen que l'halterofília és un esport realment complet. Cada aixecament necessita que tot estigui a lloc: braços, espatlles, cintura, genolls, i fins i tot els turmells i els talons, que si no tenen una bona mobilitat o suport dificulten enormement la tasca. Tot i això, Güell i Jorquera expliquen que no es tracta d'un esport especialment lesiu, molt menys que la gran majoria de les disciplines que impliquen contacte físic. "Ara mateix tres persones a qui entreno estan lesionades i cap d'elles s'ho ha fet fent crossfit o halterofília, diu, mig bromejant, Anna Jorquera.

El tema de les lesions és un dels principals prejudicis que existeixen contra ambdós esports. Un altre és la creença que és un esport de nois i per a persones especialment musculoses i fortes. Ben al contrari: al 77 Feet sol haver-hi més noies que nois i, a les competicions, la diferència és sovint encara més notòria. L'estratègia del gimnàs passa per intentar deixar enrere aquests estereotips i mostrar, en les seves xarxes socials, que no només hi van persones molt musculoses. Jorquera explica que s'apunta gent que veu fotografies de la seva mare i la seva sogra -ambdues, sòcies del gimnàs- i s'adona, així, que elles també poden provar-ho.

Un altre prejudici recurrent prové del món de l'halterofília clàssica, sovint reticent als nous halterofilistes provinents del món del crossfit. Els entrenadors expliquen que es deu a la tècnica menys depurada dels nouvinguts. També apunten, però, que la tendència sembla conduir a una major acceptació. Les llicències i fitxes federatives en halterofília s'han disparat en els últims anys i l'origen és, indubtablement, l'auge del crossfit.