Quique Beltrán: "El futbol m’ha donat molt, però em va deixar sense infància"

Allunyat i desconnectat del futbol després de gairebé més de vint anys ininterrompudament entrenant, jugant i dirigint, Quique Beltrán (Besalú, 1973) ha canviat la pilota per coberts, gots, paelles i mobles de cuina. Ha passat de tenir davant Denilson, Fernando Torres o David Villa, a asseure’s amb clients i repartir comandes de la seva empresa de parament per a hostaleria, Útils Figueres, a Castelló d'Empúries. Enrere queden una quarantena de partits a Segona A amb el Jaén (2000-02) i l’honor de ser el futbolista gironí que més partits ha jugat a Segona B (399). I molts records, moltíssims. De bons, de divertits, d’estranys i també d’amargs durant una carrera que va començar de ben petit a Besalú, va continuar durant vuit anys al planter del Barça (d’aleví fins a juvenil), i va continuar a l’Olot (1992-93), Figueres (93-95 i 2002-06), Granada (95-99), Jaén (99-02), Ciutat de Múrcia (02) i FE Figueres (06-07). També tastaria les banquetes del futbol regional altempordanès com FE Figueres, Navata, Siurana o Llançà.

"M’ho vaig passar bé, vaig fer cèntims i vaig gaudir-ne, però el futbol també m’ha tret coses. Per exemple, no he tingut infància, jo. No vaig poder anar mai al parc amb els amics després de l’escola o un dissabte a la tarda. Amb onze anys, al Barça. Entrenava quatre dies a la setmana i els caps de setmana me n’anava a jugar a Alacant, València, Palma... M’agradava el futbol com a hobby, però no com a feina per a un nen de dotze anys". És per això que es considera "una mica anormal" en aquest sentit, a l’hora de confessar que no guarda "gaire bon record" del futbol. Segurament per això, després d’haver estat vuit anys a Can Barça, on va coincidir amb Jordi Cruyff, Cárcel, Pimienta o Juan Carlos Moreno, entre altres, va decidir engegar-ho tot a pastar fang i tornar cap a Besalú. "Vivia a Gelida amb el meu pare. Cada dia després de col·legi agafava el tren i el metro cap a entrenar... Me’n vaig cansar. Quan vaig fer divuit anys, vaig tornar a viure amb la meva mare. Volia treballar i fer la vida d’una persona normal". Ho va intentar, però no va poder desempallegar-se del futbol. Ho feia massa bé. Perquè de retorn a la Garrotxa va entrar a treballar a Can Badosa, una empresa de transports "carregant i descarregant camions", l’amo de la qual era el president de l’Olot. ‘Aquest vailet que ve del Barça, el fitxarem aviam si ho fa bé’, va pensar el president.

I a fe que li va sortir bé la jugada. "Vam quedar campions de Primera Catalana i vam pujar a Tercera amb mi de màxim golejador". Aquell mateix any 1993 en un amistós contra el Figueres, llavors a Segona A, Pitxi Alonso se’n va enamorar i va demanar al club d’incorporar-lo per l’any següent. "L’últim any de Segona A ja hi anava a entrenar els dijous amb en Curós. Ens van fitxar a tots dos". A Figueres començaria la seva carrera professional. Bé, primer seria encara semiprofessional perquè compaginava el futbol a Segona B amb la feina a una benzinera de Besalú. Això li va fer perdre’s la tornada d’una eliminatòria de Copa ben bonica contra la Reial Societat en la qual, a l’anada a Vilatenim, ell havia estat l’autor del gol de la victòria (1-0). "Els viatges tan llargs entre setmana no els podia fer perquè em saltava massa dies de feina". Fins que va deixar la benzinera per centrar-se en el futbol. 

El Getafe li va barrar les portes de Segona A amb el Figueres el 1994. "Vaig tenir un cop de cap a l’afegit que va llepar el travesser. Si entra, pujàvem, però no sortíem vius d’allà", recorda. El Figueres va frenar el seu fitxatge pels madrilenys unes setmanes després. "Demanaven els deu milions de pessetes de la clàusula". Després de dos anys a Vilatenim, faria les maletes. Primer s’estaria una setmana a prova al Guingamp, de la Primera Divisió francesa, on hi eren Vincent Candela o Djordje Tomic, entre altres. Encara espera que el truquin.

Qui sí que el va trucar va ser Quique Pina, un exjugador que començava a fer carrera com a intermediari i que anys més tard fundaria el Ciutat de Múrcia i sucaria pa en traspassos destacats com el de Riquelme i Saviola al Barça. Pina li va oferir anar a Granada per un dineral. "Vaig carregar el maleter del meu 205 i cap a Granada falta gent". Era Segona B, però un club històric i un estadi nou, el Nou Los Cármenes, on hi va viure dos play-offs a Segona A fallits i va compartir vestidor amb jugadors com Fenoll, Julio Soler, Serna o Urbieta, entre altres. Els trens del Màlaga i de l’Osasuna li van passar per davant durant l’època a Granada sense que hi pogués pujar. 

Els disgustos per no ascendir i el projecte del Jaén van fer-lo canviar d’aires. Ia la Victoria, per fi, va poder tocar la categoria de plata el 2000. "Havíem de guanyar a Ourense i que el Torrelavega no ho fes per més de tres contra el Gramanet. Va passar i ho vam celebrar a la marisqueria que tenia reservada l’Ourense per si pujaven. Recordo, això sí, que després a l’hotel tots miràvem el teletext per comprovar si era real!", riu. Amb el Jaén va poder trepitjar grans estadis i enfrontar-se a Atlètic, Sevilla o Betis, entre altres, abans de deixar-se seduir per l’estrambòtic projecte de Pina al Ciutat de Múrcia. De tornada a Figueres, va seguir el cor i fer cas al seu amic Ramon Miquel el dia que li va demanar que es quedés a la FEFigueres i se’n desdís de fitxar pel Girona el 2005. "Ja era a carretera per venir a Montilivi a signar".

Subscriu-te per seguir llegint