“Ser un equip més dins l'Adepaf encara dona més importància a aquest projecte”

El Club de Bàsquet Adepaf aposta, una temporada més, per l'equip sènior mixt. És un projecte comú amb el Centre de Lleure El Dofí i compta amb el suport de la Fundació la Caixa, gràcies a un acord renovat el passat novembre. L'acció ofereix un espai per la pràctica esportiva a persones amb diversitat funcional i les integra a ple dret dins el model d'un club de bàsquet històric de la comarca. L'entrenador de l'equip és Joan Amoedo.

Quant fa que té aquest càrrec?

Des de l'inici, fa uns sis anys. Feia molts anys que El Dofí col·laborava amb la Unió Esportiva Figueres, però vam anar veient que certs jugadors preferien el bàsquet al futbol. Vaig parlar amb l'Oriol Rabert i li vaig demanar si l'Adepaf podria cobrir aquesta necessitat. I així va ser.

Quants jugadors tenen?

Tenim dotze jugadors. El número va canviant cada any: l'any passat érem quinze, i com a màxim hem arribat a ser-ne disset; llavors vam dividir-nos en dos equips. Ara, amb la xifra que tenim, ho tenim ideal per formar un sol equip i donar minuts a tots els jugadors.

Com gestionen els entrenaments i com s'organitzen per lligues?

Nosaltres entrenem cada dissabte al matí, al pavelló Rafel Mora de Figueres. Pel que fa a la competició, participem en una lliga organitzada pels Consells Esportius de la província de Girona, on som nou equips en total. Fem una jornada mensual. Tots els equips ens reunim al mateix lloc i disputem els partits en un matí. D'aquesta manera, ens trobem tots i fem una mica de família.

Què transmet i què aporta als jugadors aquest hàbit d'esport?

És una activitat molt necessària. Malauradament, les persones amb diversitat funcional tenen dificultats per trobar espais on poder practicar esport. Jo he lluitat sempre, des que em dedico a això, per poder posar l'esport a l'abast de totes les persones. Per ells, això és màgic. Entrenem a les nou del matí i la majoria de jugadors ja són aquí mitja hora abans. Els encanta, pensen a venir i passar-s'ho des de dilluns. Per ells és un espai on aprenen a jugar en equip, treballen molts valors i aprenen a jugar a bàsquet, és clar, que també és molt important.

És un espai on poden crear comunitat i estar junts.

Sí, això ajuda molt. A més, ho organitzem des d'una manera inclusiva: el fet de fer això des d'una institució com l'Adepaf, que sigui una secció específica d'un club de la ciutat, encara dona més importància a aquest projecte. En la presentació dels equips, per exemple, som un més i aquesta és una de les coses més maques que fem. Aquest és, al final, el nostre principal objectiu: incloure les persones amb discapacitat en l'esport i en la societat.

Parlant sobre l'aspecte esportiu, veu un progrés als jugadors durant aquests anys?

Sí, i tant. Van començar en un nivell molt baix i el progrés que han fet, sobretot a partir de mitjan any passat, és una passada. Han assimilat molts conceptes i cada cop s'entenen millor i juguen millor, i això es nota en els partits. Podem competir partits que abans eren impensables.

Quina és la visió de futur del projecte?

Continuar com estem. Quan les coses van bé, millor mantenir-les tal com estan. Ara estem en un punt en el qual l'equip està funcionant molt bé i els jugadors estan molt contents. Evidentment que ens agradaria tenir més jugadors i plantejar més equips, però hi ha dificultats com l'horari dels entrenaments, que no va bé a diverses persones. L'ideal seria trobar un espai cobert a Figueres on poder entrenar entre setmana, però per la situació actual de la ciutat sabem que és molt complicat.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ