"A l'Alt Empordà tenim una diversitat de zones idònia per la pràctica de l'enduro"

El seu és un esport molt menys conegut que d'altres. Em podria fer un resum del que és la disciplina?

L'enduro es fa amb bici de muntanya, però les baixades són molt més tècniques i per camins estrets, salvatges i amb molta inclinació. Una cursa d'enduro sol tenir un recorregut circular. Es completa tot però només es cronometren les baixades, encara que evidentment hem de fer les pujades abans.

Seria un format similar a una cursa contrarellotge.

Sí, una cosa semblant. Tens uns horaris de sortida per a cada baixada i, per exemple, cada trenta segons va baixant un corredor. El resultat final és la suma dels temps de totes aquestes baixades. Aquesta és la principal diferència amb una cursa de BTT o una disciplina similar.

De quantes baixades estaríem parlant, en una prova d'alt nivell?

En el nostre cas, amb les E-Bikes, en fem més: unes sis, set o vuit. Són més que les que fan en les proves amb bicicletes convencionals. Ja que la bici ajuda, ho equilibren i tenim proves més llargues i amb més desnivell. Jo participo a la categoria open, amb els amateurs, però competim al costat dels professionals i fem els mateixos recorreguts.

Em comenta que la categoria d'E-Bikes té certes particularitats i canvia respecte l'enduro tradicional. Vostè que ha tastat les dues disciplines, quines diferències principals troba?

Físicament, sobretot en les pujades, una E-Bike t'ajuda i et facilita la feina. Tot i això es necessita estar bé físicament. Hi ha la creença que les bicicletes elèctriques no cansen i no suposen cap esforç, però no és així. Al final acabes fent més quilòmetres, puges més alçada i fas més baixades, ja que es busca equilibrar l'ajuda que reps tot fent-te repetir més tasques. A més, les E-Bikes pesen més que una bicicleta normal, i maniobres com frenar o saltar representen una dificultat i un esforç físic un pèl més alt. Hi ha moltes creences generalitzades que no són del tot certes.

"Hi ha la creença que les bicicletes elèctriques no cansen i no suposen cap esforç, però no és així"

"Participo en la categoria amateur i vaig a gaudir i conèixer zones on no podria anar si no fos per l'excusa de la competició"

Com es va enganxar a l'enduro? D'on venia?

Jo tota la vida havia jugat a futbol. Vaig deixar-ho quan vaig anar a la universitat i vaig començar a anar en bici de muntanya. Fa cap a quatre anys vaig passar-me al món de les E-Bikes, quan em vaig adonar que el que m'agradava era fer baixades. M'ho passava molt bé. A més, és una disciplina que, quan tens poc temps, pots gaudir-la igualment. En bicicleta normal és difícil fer gaire cosa en una hora, però una E-Bike sí que et permet fer unes quantes baixades en aquest temps.

En començar tenia, doncs, certes nocions, però com va anar aprenent l'esport?

A través d'amics que he anat coneixent. Un dia, anant per Cantallops, vam trobar-nos un grup de gent que anaven a sortir per la zona i que ens van convidar a acompanyar-los. Ara som molt amics, però llavors no ens coneixíem. Ens van fer passar per llocs dificilíssims on mai havíem passat. No portàvem proteccions com el casc integral, vam haver de fer la meitat de les baixades a peu... Veies que baixaven per zones realment difícils. Llavors semblava impensable però a mi em va agradar. I a còpia de continuar anant amb ells i anar-los seguint em vaig enganxar. Les baixades que llavors em semblaven inimaginables de fer, ara les cronometro buscant millorar els temps.

La seva història amb l'enduro comença, doncs, a partir d'un dia que ho passa malament.

Sí, totalment. Vaig entendre que el que m'agradava era l'adrenalina que sento en el moment de fer les baixades.

Trec la conclusió que a l'Alt Empordà tenim un entorn ideal per practicar aquest esport a alt nivell.

Sí, aquí ho tenim molt i molt bé. Tenim tres zones idònies: les Salines, l'Albera i el Cap de Creus. En totes elles hi ha bons desnivells i es dona una particularitat especial: es poden tocar tota mena de terrenys. A la zona de Maçanet hi ha molt de bosc i és un punt més humit; l'Albera és més seca, rocosa i salvatge, i el Cap de Creus destaca per ser una zona molt més oberta, amb pedres afilades i molta proximitat al mar. Un corredor d'un altre país difícilment té això i poder entrenar en aquesta diversitat de condicions és una sort. Aquí, en trenta minuts podem anar des de la platja fins a pura muntanya. A banda, tenim punts molt bonics i, és clar, una baixada es fa molt més agraïda si el paisatge és maco.

"A la comarca tenim tres zones idònies: les Salines, l'Albera i el Cap de Creus"

Parlem ja de la competició. Aquest any ha participat en diverses proves de la Copa del Món. Com valora l'experiència?

Enguany he participat en quatre de les sis del Campionat del Món, cadascuna en un país diferent: a Itàlia, Àustria, Suïssa i finalment a França. Jo hi participo en la categoria amateur i vaig a gaudir i conèixer zones on no podria anar si no fos per l'excusa de la competició. No tinc, però, una aspiració competitiva i prioritzo el fet de passar-m'ho bé, poder acabar les curses i no prendre mal. També em motiva tota la feina prèvia a les proves, l'entrenament de les setmanes anteriors... Soc conscient del meu nivell i, encara que noto moltes millores, no busco guanyar a gent que fa molts anys que competeix. Corro sense la pressió dels professionals.

Sobre això, tot i competir en una altra categoria, estan mà a mà amb ells.

Sí, és una gran oportunitat. Són els millors del món. Tot i ser menys mediàtics que altres esportistes fan coses espectaculars, i jo tinc l'oportunitat de barrejar-me amb ells i entrenar i competir al seu costat. Pots compartir sortida, trobar-los al pàdoc... Ells van a una altra velocitat, però el fet de passar pels mateixos circuits i fer-ho sense la seva pressió fa disfrutar molt.

Planteja cada curs com un petit viatge.

Sí, hi vaig amb la meva parella i el meu gos i ho pensem com una escapada mensual. Hi anem uns quants dies i sempre aprofitem per conèixer llocs nous.

Pertany a l'equip altempordanès Enduro Salines Racing Team. Com funciona el projecte?

La idea va néixer a partir de la cursa d'enduro de les Salines, a Maçanet de Cabrenys. Jo hi col·laborava i un dia ens vam engrescar juntament amb en Jan Corominas i vam crear l'equip. Ell i altres integrants tenen molta experiència en aquest món i poden atreure corredors d'alt nivell. El fet d'estar al seu costat em permet aprendre moltíssim.

"El 2025 tinc la intenció d'anar dos cops a Itàlia, a la Ligúria i als Alps, i a Suïssa o a França"

De cara a 2025, quina idea té?

Voldré continuar fent les proves del circuit català (aquest any n'he fet quatre), però la Copa del Món d'enduro amb E-Bikes s'ha cancel·lat. Pel que comenten, els organitzadors no tenen clar cap a on volen que vagi el futur de la disciplina. Consideren que l'han de diferenciar més de l'enduro amb bicis normals i crear un campionat únic. Estan intentant redefinir l'aspecte competitiu de les bicicletes elèctriques. Jo considero que el motor no ens assisteix especialment en la nostra disciplina: no ajuda en les baixades, que són el que compta en les competicions. Tot i això, ells manen i decidiran.

Es queda, doncs, sense tornar a competir internacionalment?

No, perquè els opens amateurs de les proves de la Copa del Món sí que es disputaran. Ara estic mirant de quadrar el calendari i tinc la intenció d'anar dos cops a Itàlia, a la Ligúria i als Alps, i a Suïssa o a França. Seran a partir de l'abril. Fins llavors, com dic, estic preparant tot l'apartat logístic.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ